Commoció al Bon Pastor pel suïcidi d'un veí desnonat: "Va fallar tot"
L'Ajuntament de Barcelona defensa que se'l va fer fora per fer "ús fraudulent" d'un pis municipal, i no pels impagaments
Barcelona"Si hi hagués hagut un policia a la porta, això no hauria passat. O si el canvi de porta s'hagués fet més ràpid. O si hi hagués hagut alguna altra mesura. Va fallar tot". L'Encarni és la veïna de replà de l'home d'uns 60 anys que ahir es va suïcidar quan va tornar a casa seva, al barri del Bon Pastor de Barcelona, i va veure un fuster canviant la porta del pis d'on l'estaven desnonant, una promoció d'habitatge protegit propietat de l'Ajuntament. L'home va fer fora l'operari, va intentar atrinxerar-se a la que era casa seva i va acabar col·locant una cadira al balcó des d'on es va tirar al buit després de cridar de forma reiterada que si algú entrava saltaria.
"Estava molt nerviós i repetia que saltaria", explicava aquest matí el Jordi, que viu porta per porta amb la víctima i que quan va veure el to que començava a agafar la situació va decidir tancar-se a casa. A les tres i setze minuts enviava un missatge a la seva mare celebrant que havien arribat els Bombers i que potser la cosa se solucionaria i només tres minuts després li comunicava que el veí havia saltat des del balcó, al quart pis. Al barri ningú no s'explicava aquest matí que s'hagués pogut arribar fins a aquest extrem. La cadira situada encara al mateix lloc del balcó i amb les marques dels peus de la víctima recordava la tragèdia del dia anterior. "És tot molt estrany", repetien diferents veïns al carrer de la Sèquia Madriguera, on hi va haver el desnonament, i des de l'associació de veïns asseguren que no tenien cap informació de la situació per la qual passava la víctima i que la notícia els va agafar a contrapeu.
El pis on va passar tot forma part de la promoció que es va començar a construir el 2004 per reallotjar persones que vivien a les Cases Barates del Bon Pastor. La mare de l'home que ahir es va suïcidar hi va arribar amb un contracte de lloguer vitalici i sense dret a subrogació. Pagava 94 euros mensuals. Però la dona va morir el 2018 i des de llavors el seu fill va continuar vivint al pis sense contracte i, segons l'Ajuntament, sense pagar cap lloguer per fer-ho. La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha insistit avui, però, que la decisió de desnonar-lo no va tenir res a veure amb aquests impagaments, sinó amb el fet que s'havia detectat que l'home feia un ús "fraudulent" de l'habitatge i que això s'havia traduït en queixes veïnals.
Segons ha explicat la regidora i han confirmat els veïns, l'home rellogava habitacions i sovint tenia discussions amb els inquilins. L'última, aquest mateix diumenge al vespre, quan els Mossos d'Esquadra van fer una visita a l'edifici alertats pels veïns. L'Ajuntament assegura que "no pot tolerar un mal ús" d'un habitatge que forma part del parc públic i que els desnonaments en aquest tipus d'immobles són "absolutament excepcionals" (15 durant el 2021, en 6 dels quals ja no hi havia ningú a l’habitatge quan hi va arribar la comitiva) i que no es dicten per impagaments sinó per altres problemàtiques.
Denúncia d'un rellogat
La regidora ha detallat en una compareixença, aquest matí, que les queixes vinculades a aquest pis van començar a principis del 2019 i que els serveis municipals van enviar llavors un requeriment a l'home demanat informació per avaluar la seva situació. Mai no va demanar cap ajuda, ha assegurat. I la confirmació que l'home rellogava habitacions va arribar, primer, a través d'una visita a l'immoble, quan el veí es va negar a permetre l'entrada a dues habitacions ocupades i, després, amb la denúncia d'una persona que, l'octubre del 2020, va explicar que vivia rellogada en aquest pis i que l'havien fet fora "d'un dia per l'altre". El mateix 2020, l'Institut Municipal d'Habitatge va interposar als jutjats la petició de desnonament, com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però el recurs presentat per l'afectat contra la sentència va alentir el procés.
El primer intent de desnonament va ser el 12 de maig, però llavors la comitiva judicial, que hi va anar sense presència policial, va trobar l'home molt nerviós i va decidir donar-li dues setmanes perquè ell mateix, que havia al·legat vulnerabilitat, entregués les claus i s'adrecés als serveis socials. No va passar cap de les dues coses. I quan la comitiva va tornar ahir al pis, no hi va trobar ningú –cosa que la regidora assegura que és "habitual" en aquest tipus de casos– i van començar els treballs per canviar la porta. L'home els va sorprendre a mig procés i va ser llavors quan va intentar atrinxerar-se a casa seva i va acabar saltant al buit d'esquena poc després que arribessin els Bombers.
"Jo només vaig sentir el cop de la caiguda. És horrible", relatava una veïna. La comunitat no havia presentat cap queixa conjunta contra l'home, però sí que alguns veïns havien trucat a la policia alguna vegada per les baralles de matinada. Els veïns asseguraven avui que no era un home especialment conflictiu, però que els últims dies estava nerviós. "El que no entenem és que si diumenge la policia el va trobar molt alterat, això no portés a activar cap alerta i tot continués endavant tal com estava previst", comentaven diferents veïns en una rotllana molt a prop de la parada de metro del Bon Pastor.
Crítica de la PAH
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual formava part Martín i la pròpia alcaldessa, ha lamentat els fets en un comunicat i ha demanat a les administracions competents (Ajuntament, Generalitat i Estat) que centrin els esforços a prohibir els desnonaments sense alterativa, augmentar el parc públic d'habitatge i invertir recursos en serveis socials i en l'atenció proactiva i personalitzada. La PAH veu una "oportunitat" en la futura llei estatal d'habitatge i recorda que no és el primer cop que un veí de Barcelona se suïcida davant l'amenaça de desnonament: va passar, l'any passat, al barri de Sants. "Les lleis i protocols actuals són insuficients i des dels moviments socials creiem que per resoldre aquesta qüestió cal solucionar d'arrel el problema estructural, és a dir, garantir el dret a l'habitatge", critiquen.