Comença el rentat de cara que la Rambla feia 2.321 dies que esperava
Les obres ja afecten la part de baix del passeig i el govern municipal confia poder escurçar terminis i enllestir-les abans del 2030
Barcelona"El que vull és, sobretot, deixar de passar vergonya cada cop que ve algú de visita i veu tot el que passa a la Rambla de nit. Vull continuar vivint aquí i fer-ho amb orgull". És el resum de la Carme Casal, una de les poquíssimes veïnes de la Rambla de Barcelona –la xifra concreta oscil·la entre el centenar i el miler en funció de qui fa el càlcul–. Fa 22 anys que hi viu i més de vuit que es reuneix periòdicament amb altres veïns per exigir solucions a temes com la difícil convivència amb els pisos turístics, que és la seva principal queixa, o amb el soroll i la brutícia dels molts comiats de solters i celebracions de tota mena.
Avui, diu, és un dia "feliç" perquè han començat les obres de l'esperada reforma de la Rambla i confia que, més enllà del que és la pedra, el projecte també incideixi en els usos. I aquest és, també, el missatge que ha volgut llançar el govern municipal. "L'objectiu és que els barcelonins no deixin de ramblejar", ha remarcat la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, que ha explicat que els grans canvis urbanístics que ara comencen s'encaminen a fer més vivible el carrer més conegut de Barcelona. La nova Rambla guanyarà bancs per pal·liar la manca actual: ara només n'hi ha una setantena (dels individuals) i tots concentrats a la part de dalt del passeig. I sumarà arbres i zones d'estada.
Les màquines han començat a aixecar aquest matí el paviment de la part baixa del passeig. Ho han fet el dia que el comptador que es va instal·lar sobre el Cafè de l'Òpera recorda que fa exactament 2.321 dies (més de sis anys!) que l'Ajuntament va aprovar el pla per reordenar la Rambla, que va ser el primer abans de convocar el concurs internacional per escollir l'equip d'arquitectes que s'encarregaria de la reforma. El novembre del 2018 ja es va anunciar que seria l'equip Km-Zero, encapçalat per l'arquitecta i exregidora Itziar González, qui dissenyaria la nova Rambla i quines eren les línies generals de la transformació. Els primers treballs havien de començar entre finals del 2019 i principis del 2020. I després d'un debat intens per acabar de definir el projecte, d'una pandèmia i d'una batalla per assegurar dotació pressupostària, les obres han començat, finalment, ara. Tot i que les màquines ja treballen a la Rambla, el comptador no s'aturarà fins a tenir la reforma acabada.
"Hem sentit molts cops que la Rambla no té remei, però s'equivoquen; la Rambla té i mereix remei", ha emfatitzat González, que ha posat l'accent en les actuacions de caràcter cultural i social que ja s'han començat a desplegar i no tant en els canvis més físics, que són els que sempre criden més l'atenció. En el cas de la Rambla, destaca el nou paviment, que serà unificat de façana a façana. Desapareixeran l'asfalt i també les rajoles que ara fan el típic dibuix ondulat de la Rambla i que estan plenes d'esquerdes i de parts que no tenen el color que haurien de tenir. El nou terra estarà fet de materials més sostenibles, com el granit i el pòrfir. Hi haurà un únic carril de circulació per sentit i creixeran tant les voreres com la part central.
De moment, les obres afectaran un tram de 117 metres, que és el que es vol tenir enllestit en els pròxims 18 mesos, a la part baixa del passeig. El passeig s'allargarà cap a Colom perquè es canviarà el traçat de l'avinguda Drassanes perquè deixi de creuar la Rambla. "Colom deixarà de ser una rotonda de vehicles i serà una gran plaça", ha remarcat Sanz, que ha assegurat que la Rambla guanyarà verd a banda i banda a la part més baixa. La previsió és que tota la reforma es faci en cinc fases de 18 mesos cadascuna i que suposi una inversió de 44,5 milions d'euros. Però avui tant la responsable d'Urbanisme com el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, s'han obert a intentar escurçar terminis i fins i tot reduir fases d'obra com els reivindica des de fa temps l'associació Amics de la Rambla. "Si ho podem tenir tot enllestit abans del 2030, ho tindrem, però l'objectiu és garantir que cada any hi ha pressupost per a la reforma", han apuntat.
Els que no volen marxar
El que no ha anat en absolut com el govern de Colau tenia previst és la retirada de les onze parades dels antics ocellaires de la Rambla (reconvertides des de fa anys en botigues de tota mena de coses), que havia de ser el primer canvi visible, ja abans de l'estiu, però que encara no s'ha produït. El col·lectiu va demanar unes mesures cautelars, que se li van concedir, per poder recollir les signatures necessàries per intentar tramitar una iniciativa legislativa popular que reconegui el mercat com a patrimoni immaterial de Catalunya. Els afectats tenen fins a l'11 de gener per recollir firmes. Fins ara asseguren que n'han aconseguit 48.000 i confien arribar a superar les 60.000. El regidor de Ciutat Vella, però, ha insistit avui que les parades ja no haurien de ser al seu lloc i que estan pendents només de l'última sentència judicial per retirar-les. "Ells ja saben que se n'haurien d'haver anat", ha resumit Rabassa, que ha apuntat que les parades ja no estan pagant la concessió i que estan fora de termini per a qualsevol classe de negociació. El govern municipal entén que es tracta d'una activitat només enfocada al turista que no casa en absolut amb l'objectiu quimèric de recuperar la Rambla per als barcelonins.
'No' a Torrons Vicens
Qui tampoc no hauria de poder reobrir a la Rambla és la botiga de Torrons Vicens que l'Ajuntament ja va precintar la setmana passada per no tenir llicència i que avui el regidor ha insistit que, amb el pla d'usos a la mà, no podrà obrir com a botiga d'alimentació. "No podrà ser mai a la Rambla", ha etzibat el regidor.
Els que continuaran
Els que es mantindran a la Rambla, encara que sigui reajustant la seva posició, són les floristes, els quioscos de premsa i totes les terrasses de bars i restaurants que ja hi ha. Inicialment, i fruit dels resultats del procés participatiu obert per a la reforma, sí que s'havia apuntat que hi hauria una reducció del 22% en les terrasses i que es passaria, per tant, de les 381 taules actuals a 298. El projecte final, però, no ha inclòs canvis que afectin la restauració.
La desena d'estàtues humanes podran seguir a la Rambla, però mentre duri la primera fase d'obres s'hauran de desplaçar uns metres més amunt. Mentre durin els treballs, es garantirà en tot moment el pas de vehicles d'emergències, de veïns i de bicicletes. No s'afectarà tampoc el transport públic.