Collboni i els regidors de Barcelona cobraran un 4% més

BarcelonaUn dels punts que es discuteix aquests dies a l'Ajuntament de Barcelona, amb la vista posada en el ple que divendres aprovarà la nova organització municipal, és el dels sous. A banda de la distribució d'assessors i presidències de comissions i districtes que, com avui avançava l'ARA, minimitza la presència de Vox al consistori, s'ha plantejat un acord per apujar un 4% els salaris dels càrrecs polítics, que estaven congelats des del 2011. I que s'haurà de votar en el ple d'aquest divendres. Jaume Collboni, com a alcalde, passarà a percebre un salari de 104.000 euros anuals (Ada Colau en cobrava 100.000, però tenia la nòmina limitada pel codi ètic del partit i, a la pràctica, ingressava 3.100 euros nets al mes i destinava la resta a causes triades pels comuns).

La resta de regidors, tant de govern com de l'oposició, veuran incrementar la seva nòmina en la mateixa proporció: els regidors rasos de l'oposició cobraran 58.642,48 euros bruts a l'any i els que siguin presidents de comissió o de districte en cobraran 78.328,64. Els presidents dels grups municipals ingressaran 93.304 euros i els portaveus, 87.913 euros. Pel que fa al govern, els tinents d'alcaldia ingressaran 102.119,68 euros (igual que els portaveus) i, els regidors, 87.913 euros. El sou dels consellers també creixerà un 4% i el que augmentarà més és el dels gerents: un 5%.

Els comuns no accepten l’augment

La pujada de sous no afectarà els comuns, que el tenen limitat pel codi ètic. El mandat passat ja van acordar uns complements de 900 euros mensuals per a la llavors alcaldessa Ada Colau (que arribava així als 3.191 euros al mes) i de 600 per a la resta de regidors (una mica més de 2.891 euros mensuals). I aquest segon límit és el que es mantindrà per al conjunt de regidors ara que són a l'oposició. El partit de Colau votarà en contra de la proposta d’augments. “És un increment difícil de justificar”, ha criticat el seu portaveu, Jordi Martí. De fet, Colau va intentar, sense èxit, aprovar una rebaixa generalitzada de sous durant el seu primer mandat. ERC valora fer una abstenció. Sigui com sigui, tot el que s'ha negociat en el marc d'aquestes converses per fer el cartipàs, inclòs l'augment salarial, tindrà prou suports per quedar aprovat.

Fonts municipals remarquen que la pujada del 4% coincideix amb el que recull el Reial decret llei del 18 d'octubre del 2022, que preveia una pujada de l'1,5% dels sous públics, i amb la Llei de pressupostos generals de l'estat d'aquest any, que fixa una pujada del 2,5% d'aquests salaris. En total, un 4%. I titllen de "raonable i prudent" la proposta d'increment si es té en compte que els salaris dels regidors porten 12 anys congelats. En el cas concret de Collboni, afegeixen que si s'haguessin aplicat les pujades previstes per la llei de pressupostos estatals des del 2015, seria de 116.159,99, que és el màxim que estableix la llei.

El repartiment de presidències que s'ha presentat avui a la junta de portaveus confirma la voluntat d'aïllar Vox, que no en tindrà cap, ni de plenari (tampoc cap vicepresidència) ni de districte, i que es quedarà amb només dos assessors i sense cap representant a l'empresa Barcelona: Serveis Municipals. El partit d'extrema dreta va lamentar ahir en roda de premsa el que considera un intent d'evitar que els seus regidors puguin fer la feina, "una discriminació" i una "censura".

Amb l'organització que el PSC ha posat sobre la taula dels partits, les presidències de districtes se les repartiran Junts (Gràcia, Eixample i Sarrià-Sant Gervasi), els comuns (Sants-Montjuïc, Ciutat Vella i Nou Barris), ERC (Sant Andreu i Horta-Guinardó) i el PP (Les Corts i Sant Martí). Pel que fa a les quatre comissions de plenari, les ostentaran els quatre grups que van rebre més vots el 28-M: el PSC presidirà la de Seguretat i Presidència (el president serà Albert Batlle), Junts la d'Economia (Francina Vila), BComú la d'Urbanisme (Janet Sanz) i ERC la de drets socials (Jordi Castellana).