Collboni proposa un nou ens metropolità que agrupi també el Vallès, el Maresme i el Garraf

BarcelonaJaume Collboni ha posat aquest dimarts sobre la taula un debat que fa temps que sobrevola la política metropolitana. La necessitat d'impulsar –ell ha dit abans del 2030– un nou organisme que agrupi els municipis de Barcelona i l'àrea metropolitana però també els de la segona corona. Una mena d'AMB ampliada que inclogui també el Maresme, el Vallès Occidental i Oriental i el Garraf. Un ens, ha explicat, que tindria la capacitat de coordinar les polítiques de la regió metropolitana. Aquesta proposta, tanmateix, ja l'havia intentat posar sobre la taula l'anterior alcaldessa, Ada Colau, fa tres anys, però aleshores va suscitar el rebuig de la gran majoria d'ajuntaments socialistes de l'àrea metropolitana.

Aquest dimarts, però, en una conferència davant l'empresariat barceloní a Foment del Treball i sota el títol "Impulsar la metròpoli federal", Collboni s'ha fet seva la proposta i s'ha fixat com a objectiu que d'aquí cinc anys existeix un subjecte polític que aplegui "la Barcelona dels 5,5 milions". Quina funció tindria? L'alcalde ha explicat que en debats com per exemple el de la mobilitat privada les decisions que es prenen a Barcelona –com ara on se situen les estacions d'autobús– tenen efectes en la resta de municipis de la regió metropolitana. Per això, ha exposat també la importància d'unificar criteris en assumptes com l'aplicació de la zona de baixes emissions o els serveis de sharing de bicicletes o patinets, així com l'adopció de mesures coordinades per fer front als problemes d'habitatge.

Per fer-ho, Collboni s'ha emmirallat en el procés de devolution que, ha dit, s'està duent a terme al Regne Unit per tal de dotar d'instruments efectius les àrees metropolitanes no només de Londres, sinó també per exemple de Manchester. I en què consistiria aquest procés? Doncs bàsicament en què tant els ajuntaments afectats com també la Generalitat o l'Estat cedissin algunes de les seves competències actuals a aquest nou ens metropolità perquè pogués dur a terme les seves polítiques. Tanmateix, l'alcalde no ha entrat en el detall de quines competències creu que hauria de cedir la Generalitat, a qui sí que ha apuntat explícitament com l'administració que més hauria de cedir.

El debat, que s'hauria de canalitzar a través del desenvolupament del PDU Metropolità –que ha de substituir el pla de 1976–, promet ser intens, sobretot perquè la creació d'un ens d'aquestes característiques obligaria a replantejar els diferents nivells administratius a Catalunya i es podria convertir en un contrapoder decisiu a la presidència de la Generalitat. Aquest dimarts, però, Collboni ha evitat entrar en com s'hauria de governar aquesta institució ni en si tindria una mena d'alcalde metropolità escollit pels 5,5 milions de ciutadans que viuen a la zona.

Primeres crítiques

La proposta de Collboni no ha trigat a generar les primeres crítiques d'altres alcaldes de municipis que haurien de formar part d'aquesta nova regió metropolitana, com ara l'alcaldessa de la Garriga i exconsellera de la Presidència, Meritxell Budó, que a través de la xarxa social X (l'antic Twitter) ha subratllat que una proposta com aquesta s'ha de debatre: "No pot ser que Catalunya s’estructuri només sota una única mirada metropolitana. A Catalunya hi ha diferents metropolitanitats", ha censurat.