Barcelona recupera el Port Olímpic després de quatre anys d'obres i trenta de discoteques

BarcelonaL'any 2016 el Govern de la Generalitat anunciava que delegaria en l'Ajuntament de Barcelona les competències per gestionar el Port Olímpic. Els veïns estaven farts de les festes i les discoteques. Era un model de negoci enfocat al turisme, amb reiterades mostres d'incivisme, i el focus se situava en els 24 locals d'oci que hi havia al moll de Mestral. A partir d'aquell moment, el consistori de la llavors alcaldessa Ada Colau va començar un llarg periple –social, polític i judicial– per poder impulsar el canvi i reconvertir el Port Olímpic en un espai amable per als barcelonins. L'abril del 2020, en plena pandèmia, finalment el consistori va recuperar la gestió, però alguns locals d'oci van desafiar Colau i van negar-se a tornar les claus. El desembre d'aquell mateix any, però, l'aval judicial donava llum verda a l'Ajuntament de Barcelona. Arrencava la transformació del Port Olímpic que aquest diumenge s'ha culminat: Barcelona ha recuperat un espai de 20.000 metres quadrats que estaran dedicats l'economia blava, la nàutica i la gastronomia.

L'obra, que va iniciar-se fa quatre anys, encara no està acabada del tot. D'aquí un mes, a finals d'agost, està previst que es posi en marxa una gran àrea de restauració –anomenada Balcó Gastronòmic– amb 11 locals dedicats a la cuina catalana i internacional i una gelateria i tres botigues. En el conjunt de la nova infraestructura que ha guanyat Barcelona es preveu que s'hi instal·lin una cinquantena d'empreses vinculades a la nàutica, la innovació i els serveis relacionats amb el mar, cosa que encetarà una "nova etapa de reconnexió de la ciutat amb el mar", segons ha anunciat l'alcalde de la capital catalana, el socialista Jaume Collboni. La previsió és que aquest mig centenar d'empreses generin uns 150 llocs de feina.

El moll de Mestral, on es concentrava la festa fins a l'any 2020, s'ha convertit ara en una gran plaça de 8.000 metres quadrats, epicentre dels locals que s'hi aniran obrint pròximament. En aquesta àrea també hi ha diversos espais d'esbarjo, on es programaran activitats per a la ciutadania i miradors privilegiats.

Les obres per recuperar el Port Olímpic s'han accelerat a conseqüència de la celebració de la Copa Amèrica: inicialment s'havia previst que es completessin el 2027, però la gran fita esportiva que acollirà Barcelona entre l'agost i l'octubre tindrà un paper destacat en el nou espai marítim que ha inaugurat aquest diumenge Collboni.

Més taxa per als creueristes

Aprofitant la inauguració del Port Olímpic, l'alcalde de Barcelona ha anunciat que els turistes que passin menys de 12 hores a Barcelona hauran de pagar més de 4 euros de recàrrec municipal a la taxa turística. D'aquesta manera, el consistori barceloní pretén augmentar la recaptació obtinguda dels prop d'1,5 milions de creueristes que fan escala a la capital catalana cada any. En una entrevista al diari El País, Collboni ha avançat que l'Ajuntament de Barcelona ja té "estudis" sobre el preu que haurien de pagar aquests creueristes per "l'ús intensiu" que fan de l'espai públic. Collboni ha detallat que demanaran al Parlament de Catalunya que alliberi el límit actual i que aquests turistes facin una "contribució extraordinària" per la petjada que deixen.

Precisament, al maig el consistori barceloní va aprovar apujar el recàrrec municipal fins al màxim de 4 euros per dia a tots els allotjaments turístics, i passarà de recaptar 95 milions d'euros –75 del recàrrec i 20 de l'impost general– a 115 milions. Collboni ha defensat que l'augment de la taxa respon a la necessitat que "aquella activitat que té un ús més intensiu de l'espai públic, sobretot de Ciutat Vella i el litoral de la ciutat", sigui sufragada pels visitants "i no pels barcelonins amb els seus impostos". La presència d'1,5 milions de turistes que passen només unes hores a Barcelona "implica un seguit d'esforços d'inversió en manteniment de l'espai públic" que no poden recaure sobre la població.

No obstant això, l'alcalde ha refredat per ara la reducció del nombre de creuers i creueristes i la supressió d'alguna de les terminals del Port. Tot i que ell mateix ho va posar sobre la taula al maig, ara no és la voluntat del consistori socialista. La mesura que proposa no busca reduir aquest tipus de visitants sinó que "paguin el que val estar-se a la ciutat" i que amb el nou impost ajudin a finançar les "inversions" que es faran als 15 espais de gran afluència turística definits pel mateix ajuntament. "El que no volem és una manera de fer turisme que entra en contradicció amb viure a la ciutat, perquè va en detriment del dret a l'habitatge i expulsa cada dia gent jove de classe mitjana", ha argumentat.

D'altra banda, quan li han preguntat per la intenció d'acabar amb els pisos turístics, Collboni ha assegurat que forma part de les "decisions" derivades del consens actual sobre "la qualitat del turisme que necessita la ciutat". Barcelona "ha de tenir millor turisme i no més turistes", ha dit l'alcalde. En conseqüència, la primera decisió serà "no renovar llicències d'habitatges d'ús turístic a partir del 2028, d'acord amb el que diu el decret del Parlament".