Collboni promet una transformació com la de la Barcelona olímpica en una dècada

BarcelonaUna transformació de Barcelona de la magnitud de les Exposicions Universals de 1888 i 1929 i els Jocs Olímpics del 1992. La data límit és el 2035 i la fita que s'ha posat l'alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, és ambiciosa: que el canvi que ell aplicarà a la ciutat sigui igual de recordat que aquell que va alçar l'estàtua de Colom, el que va aixecar les torres de Puig i Cadafalch o aquell que va fer que la ciutat fos olímpica i mirés al mar. "No som conscients que la transformació que està vivint Barcelona és equiparable a tot això. És la inversió pública més important des dels Jocs del 92", ha afirmat des del Disseny Hub Barcelona, on ha tingut lloc la trobada anual organitzada pel Col·legi de Periodistes.

Des de la Copa Amèrica de vela, passant per la nova Rambla, el cobriment de la ronda de Dalt, el nou Hospital Clínic, la connexió dels dos tramvies, també la connexió dels Ferrocarrils des de Plaça Espanya fins a Gràcia, o un nou 22@. Totes aquestes reformes formen part del pla de Collboni per transformar Barcelona com ho van fer els Jocs o les exposicions universals. De fet, almenys les dates li quadren. El primer alcalde barceloní en participar en aquesta sessió amb el Col·legi de Periodistes va ser Pasqual Maragall l'any 1983, una dècada abans dels Jocs. Ara Collboni hi ha comparegut el 2024 i es posa de data límit el 2035. Serà tants anys alcalde? "Un bon alcalde ha de pensar més enllà del seu mandat".

Per posar-se al nivell de Maragall, l'actual alcalde barceloní ha dit que encara no s'ha quedat mai a dormir a casa dels veïns, però sí que ha anat a sopar al menjador d'algun d'ells (recordant, sobretot, una sípia que li van fer a la Sagrera). Per igualar l'exalcalde socialista també ha promès una inversió rècord: més de 10.600 milions fins a l’any 2035 que afectaran 5,5 milions de metres quadrats de superfície urbana (aquí ja es compten les reformes que estan en marxa). L'Ajuntament assegura que gràcies a aquestes inversions es generaran quasi 175.000 llocs de treball. Però Collboni ha admès que no tot comença i acaba amb diners i obres, sinó que "l'actitud" és molt important: "Barcelona ha de tornar a creure en ella mateixa". L'alcalde ha volgut capitanejar aquest moviment: "Soc un home feliç perquè tinc la millor feina del món en la millor ciutat del món".

Primer, pressupostos

Collboni tampoc s'ha mostrat pessimista quan ha tocat parlar de pressupostos. Aquí també hi té una data límit, el 22 de març, i després de l'acord amb ERC necessita assegurar-se el sí dels comuns. Els d'Ada Colau ja l'han advertit que haurà de permetre que entrin al Govern, però l'alcalde ha entonat aquest dijous un partit a partit. En paraules seves: "Pas a pas". El primer són els pressupostos i després, ha dit, ja es parlarà del seu govern en minoria. "Nosaltres no ens aixecarem de la taula fins al dia 22", ha avisat el batlle, i ha apel·lat al "sentit comú" dels altres grups municipals per aprovar els pressupostos. Li han preguntat si es veu governant de nou amb Ada Colau i ha respost que no és una "qüestió nominalista". Ara bé, li ha dedicat més d'una referència velada dient que "ja s'ha perdut molt temps". I aprovar els pressupostos sotmetent-se a una qüestió de confiança? "Ja s'ha fet servir i la vida ha continuat", ha respost Collboni desdramatitzant-ho.

Sigui com sigui, els pressupostos no deixen de ser necessaris per apuntalar aquestes inversions. Per exemple, ha anunciat que aquest mandat activarà un Pla d’Inversions Municipal (PIM) 2023-2027 amb 2.829 milions d’euros. Per a què serviran? Per recuperar espais en desús equivalents a 32 interiors d’illa de l’Eixample, per construir habitatge assequible, per posar 2.000 punts de recàrrega, per reformar la Meridiana fins a Fabra i Puig o per obrir quatre biblioteques i tres escoles bressol. El PIM, però, defineix les inversions i aquestes inversions s'han de dotar dels pressupostos.