Marian Muro: "Collboni sap que la prohibició dels pisos turístics no s'aplicarà"
Directora general d'Apartur
BarcelonaMarian Muro és des de la setmana passada la nova directora general de la patronal d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur). Directora general de Turisme de la Generalitat entre el 2011 i el 2016 i de Turisme de Barcelona entre el 2020 i el 2022, arriba al càrrec just quan l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que vol suprimir tots els pisos turístics en cinc anys.
Què li sembla la mesura?
— Crec que és una decisió populista fruit de la pressió per com s'ha polititzat el debat turístic i de la incapacitat de poder adoptar un pla seriós envers l'habitatge. S'ha optat pel camí curt. No passa res perquè això no s'aplicarà, però ara hem d'entrar en un litigi que serà fort.
No s'aplicarà la mesura?
— No. I Collboni ho sap. A l'Ajuntament hi ha advocats molt bons i li puc assegurar que els que jo conec no poden donar empara a aquesta normativa. Aquí hi haurà una mà de reclamacions patrimonials que jo no vull ni pensar-hi.
Quines mesures prendran?
— L'anunci s'empara en un decret llei de la Generalitat contra el qual ja existeix un recurs al Tribunal Constitucional. A més, la Comissió Europea ja ha demanat al govern espanyol explicacions sobre la normativa catalana i ja diu que hi ha una vulneració absoluta.
Collboni ho ha justificat per la necessitat urgent d'habitatge a la ciutat.
— No hi ha cap mena de proporcionalitat, perquè els pisos turístics representen el 0,7% de tot el parc d'habitatges. Què resoldrà aquesta mesura? Es diu que aquests 10.000 pisos aniran a ús residencial, però són habitatges que són al centre i estan reformats. Costen el que costen. Ni els vulnerables ni els joves els veuran pas, aquests pisos.
Els apartaments turístics no tenen un impacte en el mercat de l'habitatge i en l'augment del preu?
— Els habitatges d'ús turístic potser tenen un 0,1% d'impacte, però en tenen molt més les mesures que no ha eliminat encara l'Ajuntament, com ara el 30% d'habitatge social o la regulació de preus.
Us sentiu un cap de turc?
— Totalment. A Barcelona hi ha 808.000 habitatges. D'aquests, 89.000 no s'utilitzen com a habitatge principal i 26.000 es fan servir per a activitat econòmica. En canvi, d'habitatges d'ús turístic n'hi ha 10.000. Bé, jo crec que es treu una conclusió ràpida. Mentre es prohibeixen els pisos turístics, es permet posar despatxos d'advocats, centres de massatges o acadèmies d'idiomes en pisos dins de finques sense problemes.
¿Creu que els hotels estan darrere de la pressió contra els pisos turístics?
— Jo no faré mai un enfrontament entre dues modalitats d'allotjament.
¿La prohibició dels pisos turístics a Barcelona farà que creixin en municipis del voltant?
— El que no podem fer és anar contra els usos costums i els interessos del consumidor. Després de prohibir els pisos turístics, Nova York en aquests moments té una bossa de mercat negre impressionant. Ahir jo vaig voler-ho provar i vaig poder fer una reserva d'un apartament. Els habitatges d'ús turístic són una realitat i no la podrem eliminar. Es crearà una economia submergida claríssimament.
Els veïns de pisos turístics sovint es queixen dels problemes de convivència que generen.
— Tenen raó. Jo no voldria tenir al costat un veí que et molesta. Però les mateixes dades de l'Ajuntament xifren les molèsties generades per aquests pisos en un 0,0008%. A més, hi ha un protocol clar que diu que els apartaments han de tenir un telèfon disponible per als veïns. Truques, arriben els Mossos i, si ho creuen convenient, poden fer fora els inquilins.
Vostè viuria a sota d'un pis turístic?
— Si es comporta com la majoria...
Però això no ho pot saber fins que passa.
— És que en la vida no saps res fins que et passa. Però la norma general en aquests moments a Barcelona no és aquesta. Hi ha més problemes en determinades zones pels bars i el xivarri que pels habitatges turístics.
Hi ha veïns que denuncien que el valor del seu pis ha caigut un 20% només pel fet de conviure amb un pis turístic.
— Jo no ho sé perquè aquesta informació no la tinc. Només treballo amb dades.
Se'ls ha acusat de no portar turisme de qualitat.
— Durant el Mobile ho tenim tot ple. Durant l'ISE, també. Ara amb la Copa Amèrica també tenim una bona ocupació. Això no és turisme de qualitat? I les famílies que venen amb els seus fills?
¿La supressió dels pisos turístics podria posar en risc la capacitat de Barcelona per acollir el Mobile?
— Totalment. És que és impossible. No pot sense aquest 40% de l'oferta. A mi, en canvi, em dius que ja no es podran obrir més pisos turístics o que es retirarà la llicència als que no estan actius ara mateix, i ho puc entendre.
S'han de posar límits al turisme?
— Barcelona té un problema de concentració de recursos. Està tothom al mateix lloc. Cal descentralitzar. És veritat que al turisme no li pots dir on ha d'anar i que els primers dies tots aniran als mateixos llocs, però hem d'aconseguir adreçar a la resta de Catalunya els visitants que fan una estada més llarga o el 43% dels repetidors.
Es pot fer alguna cosa més?
— Un altre problema molt important és la falta de missatges de suport al turisme malgrat les seves externalitats. Estem fent un discurs molt perillós. Jo estic d'acord que s'ha de limitar, però s'ha de fer ben fet.
Turisme de Barcelona s'ha centrat massa en la promoció?
— Turisme de Barcelona es va crear com un consorci publicoprivat amb la finalitat de la promoció de Barcelona. Però de totes maneres, ja no importa que facis promoció. Durant l'època de Colau pràcticament no es podia fer res i fixa't en el turisme que ha tingut Barcelona. La ciutat té una inèrcia espectacular.
S'haurien d'apujar els impostos al turisme?
— Jo sempre dic que la gent no deixarà de venir per això. Una altra cosa és que tu em diguis què en fem d'això. Amb el que rep de la Generalitat per la taxa turística i el que ingressa del recàrrec, l'Ajuntament està ingressant 100 milions. Quantes famílies vulnerables podem ajudar amb això?
Amb la part que ve de la Generalitat, cap. S'ha de destinar al mateix turisme.
— Però tu pots modificar-ho, això. Si l'alarma és tan horrorosa, comencem a canviar coses. Ja sé que és peccata minuta, però és millor això que res.