Collboni compleix un any sobrevivint en minoria

BarcelonaJaume Collboni aspirava a celebrar aquest dilluns el seu primer aniversari com a alcalde de Barcelona estrenant un nou govern més ampli de la mà d'Esquerra. No ha pogut ser. La crisi dels republicans a la capital catalana ha impedit que, com estava previst, aquest diumenge es fes la fotografia d'un nou executiu a la ciutat. Collboni, que havia promès nou govern durant la primavera, bufarà la primera espelma en solitari. I iniciarà el segon any del seu mandat havent de respondre el que ja ha sigut el gran interrogant del seu primer any de mandat: amb qui governarà.

365 dies després de barrar el pas a un govern independentista i aconseguir in extremis la vara d'alcalde amb els vots dels comuns i el PP, Collboni sobreviu en minoria, sense capacitat d'agafar encara velocitat de creuer. No l'ha ajudat l'aritmètica precària –només 10 regidors sobre 41– ni el context polític fora de la ciutat, condicionat per les eleccions espanyoles del 2023 primer, i per l'amnistia, les eleccions catalanes i les europees després.

Durant aquest temps, la posició del PSC ha anat virant. Del suport dels comuns i el PP per la investidura es va passar a obrir un ball en què semblava que l'alcalde podia triar entre un pacte amb Xavier Trias (Junts), amb qui hi havia sintonia i es van pactar mesures com la nova taxa de terrasses, o amb Ada Colau (Barcelona en Comú), a qui Collboni ha preferit sempre fora de l'executiu. El relleu d'Ernest Maragall al capdavant d'ERC va obrir la porta a una via fins aleshores tancada: la d'un pacte a dos amb els republicans que, tot i no donar la majoria absoluta del ple, permetés arribar a acords puntuals, fos amb Junts o amb Barcelona en Comú. Aquesta continua sent encara avui dia l'opció preferida de l'alcalde, que confia que els republicans superin l'atzucac on s'han situat.

La benzina dels pressupostos

L'entesa amb els republicans havia de donar oxigen a un govern que fins ara ha patit als plens i a les comissions, on s'ha reprovat l'alcalde i s'han tombat les ordenances fiscals, el Pla d'Actuació Municipal i, fins i tot, els pressupostos en primera instància. Només la incapacitat de l'oposició de forjar una majoria alternativa a Collboni –el veto creuat entre Junts i els Comuns ho impossibilita– ha permès a l'executiu municipal aprovar els comptes mitjançant una qüestió de confiança.

L'aprovació dels pressupostos pactats amb ERC ha permès, però, carregar de benzina el dipòsit del govern municipal, que ara disposa d'uns comptes de 3.807 milions d'euros –els més alts de la història de l'Ajuntament– per poder fer inversions i impulsar algunes de les obres i projectes que es volen dur a terme aquest mandat, com ara la cobertura de la ronda de Dalt o la reforma de la Rambla.

El pla Endreça i la gestió del turisme

Amb l'impuls d'aquests recursos, Collboni aspira a donar empenta a un mandat que fins ara ha pivotat gairebé exclusivament sobre el pla Endreça. Amb aquest projecte, el PSC ha buscat marcar distàncies amb l'etapa d'Ada Colau fent bandera de la neteja i la seguretat, convertits des de fa temps en dos dels principals problemes dels barcelonins en els baròmetres. D'aquí també que l'alcalde hagi posat el focus reiteradament en la necessitat de canviar el Codi Penal per lluitar contra la multireincidència.

També el turisme ha tingut un paper destacat en el primer any del govern Collboni. L'alcalde ha parlat de la necessitat de posar-hi límits i ha posat sobre la taula la reducció de pisos turístics a les zones més tensades i la limitació de creuers. Uns missatges, però, que ha combinat amb la promoció de grans esdeveniments com ara la desfilada de Louis Vuitton al Parc Güell, l'exhibició de la Fórmula 1 al passeig de Gràcia d'aquesta setmana o la celebració de la Copa Amèrica de Vela a partir del mes que ve.

Collboni, a qui l'oposició atribueix "propensió a les fotografies" i "poca capacitat de treball", té pendents també alguns dels projectes que ha anat avançant i que vol desplegar aquest mandat, entre els quals hi ha la reforma promesa de reserva del 30% d'habitatge social; el pla de millora dels interiors d'illa –l'aposta urbanística del nou govern en contraposició amb els eixos verds de Colau– o la creació de l'alcalde de nit. Una figura, aquesta última, que va lligar a una ampliació del govern que, ara per ara, haurà d'esperar.