Collboni busca minimitzar el paper de Vox: així s'estructurarà el nou Ajuntament
El partit d'extrema dreta tindrà el mínim d'assessors, cap presidència de districte i la representació "estrictament fixada" als consells d'administració
BarcelonaUn cop tancat el capítol del 23-J (i amb el revulsiu dels bons resultats del PSC a Catalunya), l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va obrir ahir una ronda de contactes amb els grups de l'oposició per acabar de definir l'estructura municipal (el cartipàs es vota en un ple aquest divendres) i explorar possibles pactes. Una victòria contundent de la dreta a l'Estat hauria accelerat moviments per bastir un pacte d'esquerres a la ciutat, però ara la possible entrada dels de Colau queda més refredada. I la distribució de càrrecs que vol aprovar divendres l'equip de Collboni preveu començar a funcionar amb un govern format només pels deu regidors socialistes. Una de les variables que havia d'entomar aquest repartiment és el paper que tindran els dos regidors de Vox i, segons ha pogut saber l'ARA de fonts de diferents partits, la intenció és minimitzar-los i que tinguin el mínim fixat. Se'ls adjudiquen, per exemple, només dos assessors: un per a cada regidor. El mandat passat, grups que tenien dos regidors, com Valents o el PP, en tenien sis. I aquest punt ha posat en guàrdia el partit d'extrema dreta, que ha convocat per a aquest matí una roda de premsa per valorar aquest repartiment.
Vox tampoc no ostentarà cap presidència de districte, que són càrrecs institucionals que se solen deixar en mans del grups de l'oposició. Segons l'última proposta que s'està negociant aquests dies amb els grups (avui hi ha junta de portaveus per acabar de definir l'esquema), els socialistes han repartit aquestes presidències entre tots els partits menys l'extrema dreta i el repartiment s'ha fet en funció dels resultats obtinguts: Junts en tindria tres (Sarrià-Sant Gervasi, l'Eixample i Gràcia), els comuns tres més (Sants-Montjuïc, Ciutat Vella i Nou Barris), ERC dues (Sant Andreu i Horta-Guinardó) i el PP dues més (Les Corts i Sant Martí). Vox no tindria cap d'aquestes presidències i en total tindria vuit consellers repartits entre els deu districtes de la ciutat.
Pel que fa a comissions de plenari, la idea és que n'hi hagi quatre, com en el mandat passat, i que les presideixin els quatre partits més votats: Junts, PSC, BComú i ERC. El que està sobre la taula és que els socialistes es quedin la de seguretat i la presidència, els comuns la d'urbanisme, els republicans la de drets socials i Junts la d'economia. Des d'aquesta última formació, però, defensen que encara no hi ha res tancat i que, tot i la cordialitat de la trobada que van mantenir ahir Xavier Trias i Jaume Collboni, no es va donar res per tancat perquè creuen que el PSC encara ha de definir quina mena de govern vol.
Empreses i instituts municipals
L'intent de minimitzar Vox també afecta els representants del partit verd als consells d'administració de les empreses municipals. Tindran el mínim fixat per llei: un representant a cadascuna de les empreses, amb l'excepció de Barcelona: Serveis Municipals (que és la que gestiona equipaments com el Zoo o el Tibidabo), on el repartiment es fa d'acord amb la proporció del ple i on Vox es quedarà sense cap cadira. També tindran un únic representant als instituts municipals (com l'Institut de Cultura de Barcelona o l'Institut Municipal d'Habitatge), que és una designació que fa directament l'alcalde.
El paper de Vox en l'estructura municipal és un dels temes que ha generat debats aquests dies, segons diferents fonts consultades per l'ARA, perquè es debatia una invisibilització fins i tot major però que els hauria donat més motius per a la victimització. La proposta que s'ha fet arribar al partit que lidera Gonzalo de Oro Pulido ja els ha fet indignar fins al punt de convocar la premsa per denunciar que tenir tan pocs assessors els dificulta poder fer res. La minimització de Vox, però, compta amb prou suports al ple per quedar aprovada sense problemes amb el conjunt del cartipàs.
Un altre dels temes que s'han d'abordar aquests dies previs al plenari és el dels sous. Aquestes setmanes s'ha parlat d'una possible pujada de l'entorn del 4% dels salaris dels càrrecs polítics del consistori, que estan congelats des del 2011. La pujada no afectaria els comuns, que el tenen limitat pel codi ètic. El mandat passat ja van acordar uns complements de 900 euros mensuals per a la llavors alcaldessa Ada Colau (que arribava així als 3.191 euros al mes) i de 600 per a la resta de regidors (una mica més de 2.891 euros mensuals). I aquest segon límit és el que es mantindrà per al conjunt de regidors ara que són a l'oposició. Fins ara, el sou d'un regidor ras és de 56.387 euros bruts anuals i puja en funció de variables com si es tenen responsabilitats de govern, si s'és membre de la junta de portaveus o si s'és president de grup municipal (92.600 euros).