Collboni ajorna un any més la reforma de la reserva del 30% d'habitatge protegit
El govern municipal assumeix que no compta ara per ara amb els suports necessaris per canviar la norma
BarcelonaUna de les promeses de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, encara haurà d'esperar. El govern municipal ha anunciat aquest dijous que ajorna com a mínim fins a l'any que ve la reforma de la norma que obliga a reservar per a habitatge social el 30% de les noves construccions o rehabilitacions de més de 600 metres. Tal com ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA, la primera tinenta d'alcalde, Laia Bonet, no preveu que aquesta modificació es pugui dur a terme abans de 2025.
"Avui dia no tenim els suports necessaris per tirar endavant aquesta modificació. La proximitat dels congressos dels diferents partits dificulta la construcció d’acords i ajorna la tramitació a l'any que ve. Ho portarem a aprovació quan hi hagi consens polític amb els grups i amb el sector", ha apuntat Bonet, que ha subratllat, tanmateix, que el govern del PSC està compromès amb la modificació de l'ordenança que fixa aquesta reserva del 30%.
El passat mes de juny, durant la roda de premsa en què va anunciar la seva voluntat de fer desaparèixer tots els pisos turístics de la ciutat l'any 2028, Collboni també va anunciar canvis en la reserva del 30% per fer que "realment funcioni". Aleshores Bonet va explicar que no es retallaria la normativa, sinó que "s'obririen altres maneres de fer possible aquest 30%". Fins ara, el percentatge d'edificis protegits s'havia d'ubicar al mateix edifici on es feien els pisos privats o en un solar del mateix barri. Ara, per tal de "fer més àgils" els tràmits burocràtics, l'Ajuntament vol que el 30% també es pugui aplicar en un solar dels barris adjacents al lloc on es faci la promoció d'obra nova.
De fet, el govern socialista ja ha mantingut contactes amb alguns grups municipals per parlar d'aquests canvis. Segons ha explicat també El Periódico, a més de la possibilitat de construir en solars de barris adjacents –encara que siguin de districtes diferents–, també es planteja l'opció que, en comptes de cedir pisos, els promotors puguin compensar l'Ajuntament amb un import econòmic. L'import seria l'equivalent al 30% del valor dels pisos construïts perquè el consistori pugui destinar-ho a habitatge social.
Finalment, el govern municipal estudia una tercera opció que passaria perquè diversos promotors puguin concentrar en un únic espai –fora de les promocions noves que hagin construït o rehabilitat– el seu respectiu 30% per ajuntar tots els pisos socials en un mateix edifici.
Un balanç decebedor
Segons les dades fetes públiques el passat mes de juny pel govern municipal, des de l'aprovació de la reserva del 30% i d'acord amb les llicències atorgades, s'haurien d'haver fet 93 habitatges socials, dels quals només 8 s'havien executat. Unes dades que s'allunyen de la previsió que es va fer en el seu moment i que calculava que hi hauria 334 nous habitatges de protecció oficial cada any. Aquesta estimació estava feta d'acord amb la mitjana d'habitatges nous anuals a Barcelona entre el 2000 i el 2016, que era de 1.114.
Des de l'aprovació de la MPGM (Modificació del Pla General Metropolità) del 30% l'any 2018, però, el nombre de llicències d'obra nova d’habitatge plurifamiliar en sòl urbà consolidat ha baixat fins a una mitjana de només 60 habitatges nous a l'any. Uns resultats que les entitats promotores de la mesura han denunciat que són conseqüència del "boicot dels lobis" immobiliaris.
