Collboni vol "aturar" les superilles de Colau

BarcelonaNo és només el RACC el que posa en dubte la viabilitat dels canvis en la mobilitat que està desplegant el govern de Colau a Barcelona, també ho fa el seu propi soci de govern, el PSC. El primer tinent d'alcaldia i candidat a l'alcaldia pels socialistes, Jaume Collboni, ha aprofitat aquest dimecres la seva intervenció als esmorzars informatius del Fòrum Europa per dir que en el pròxim mandat cal "aturar i digerir" els projectes que ja s'han desplegat. Considera que "no és viable" pacificar de forma sistematitzada l'Eixample i que, en canvi, suposaria un guany més gran d'espai verd accelerar la recuperació d'interiors d'illa del barri. Un projecte que, en els últims anys, està avançant amb comptagotes. Collboni ha proposat recuperar-ne fins a 30 en l'horitzó 2030. Una xifra que, segons ha calculat, permetria duplicar els metres de verd urbà previstos per les superilles defensades pels comuns.

En concret, l'equip de Collboni xifra en 63.000 metres quadrats el que es guanyaria si es convertissin en zones verdes els 30 interiors proposats. "És l'equivalent a set camps de futbol", ha exemplificat. I ha argumentat que convertir en eixos pacificats els carrers de l'Eixample, com ja s'està fent al voltant del carrer Consell de Cent, comporta “repercussions” econòmiques negatives, mentre que recuperar interiors d'illa és el que va preveure inicialment el Pla Cerdà abans que aquests espais acabessin ocupats per aparcaments o magatzems.

El procés de recuperació no és fàcil. De fet, fa anys que l'Ajuntament es marca l'objectiu d'arribar als 50 recuperats. Un repte que encara no s'ha arribat a assolir, sobretot perquè els primers que es van recuperar van ser aquells on les negociacions amb els afectats eren més senzilles i ara, en canvi, queden els més costeruts. El primer es va conquerir, el 1987, a la Torre de les Aigües, al carrer Roger de Llúria, i durant més de trenta estius va acollir la platgeta de l'Eixample. El Pla de Recuperació d’Interiors d’Illes fixava el 2011 com l'any en què, com a molt tard, la ciutat ja podria disposar de 50 espais d'aquest tipus: un per cada nou illes de cases, de manera que qualsevol veí de l'Eixample tingués una zona verda a menys de cinc minuts caminant. Una dècada després, però, el marcador d'interiors efectivament recuperats se situa en els 45. N'hi ha un més d'aprovat per la comissió de govern i dos en l'òrbita municipal.

"Responsabilitat" per als pressupostos

El regidor socialista també ha fet referència a les negociacions dels pressupostos del 2023 en tres nivells diferents: estatals, autonòmics i locals. Sobre els estatals, ha celebrat l'aprovació dels comptes aconseguida per l'executiu de Sánchez la setmana passada, mentre que sobre els de la Generalitat ha criticat que el Govern sigui reticent a pactar amb el PSC i que això suposi que l'1 de gener no hi hagi pressuposats aprovats a Catalunya. Quant als comptes de l'Ajuntament, Collboni ha demanat a ERC i a JxCat "responsabilitat" per pactar-los i aprovar-los abans del 31 de desembre.

"Demano solemnement als partits de l'oposició que pactem un pressupost per a Barcelona i no perdem l'oportunitat de tenir 400 milions d'euros extres per ajudar la gent a superar la crisi econòmica actual", ha dit. Collboni també ha demanat a Junts i ERC, presents en l'esmorzar informatiu per mitjà d'alguns regidors dels seus grups, que no utilitzin l'excusa d'estar davant un any electoral per no pactar: "La gent no ho entendria", ha dit.

Ampliar l'aeroport

Preguntat sobre algun error que hagi pogut cometre en aquest mandat, ha assenyalat la gestió dels patinets elèctrics i els conflictes que han ocasionat en la mobilitat: "Hem de fer una reflexió per veure quina és la capacitat de Barcelona de tenir X patinets. Hi ha molts joves que creuen que és una joguina, i això genera problemes". Collboni també ha abordat el tema de l'ampliació de l'aeroport del Prat, que encara està en l'aire després que es frustrés l'acord entre Ajuntament, Generalitat i Estat per allargar la tercera pista. "Jo no sé si la pista ha de tenir 300 o 500 metres. El que sé és que si hem apostat per ampliar la Fira de Barcelona és perquè puguin venir inversors estrangers i, per a això, l'aeroport ha de tenir el màxim nivell de connexió internacional", ha argumentat.