Barcelona
Barcelona16/12/2022

Colau i Maragall encarrilen la negociació dels pressupostos

Els republicans demanen detallar un pla de xoc social per rubricar l'entesa ja la setmana que ve

BarcelonaEl govern de Colau mou fitxa per poder aprovar els pressupostos de l'Ajuntament per al 2023, una negociació que avança en paral·lel a la del Govern. Tres dies després que ERC i comuns ja segellessin un acord per als comptes a la Generalitat, el regidor de pressupost, Jordi Martí, ha confirmat que han acceptat totes les al·legacions que els republicans han presentat a la seva proposta i ha assegurat que confien que els permetran aprovar els quarts pressupostos del mandat. Per això, el govern municipal ja ha convocat la comissió extraordinària d'Economia per a dimecres que ve. És un tràmit imprescindible per poder fer l'aprovació definitiva dels comptes l'últim ple de l'any, el del 23 de desembre. "S'està avançant bé", ha considerat Martí, que ha dit que veu complicada l'entesa amb Junts i que, en canvi, les propostes que han fet els republicans "milloren" el pressupost inicial i han quedat recollides. I aquestes propostes són un pla de xoc social dotat amb 100 milions d'euros, que és el que ERC demana concretar abans de rubricar l'entesa la setmana que ve.

Inscriu-te a la newsletter De Sant Jaume al mónInscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

El regidor republicà Jordi Castellana ha defensat que confien poder desgranar en els pròxims dies el detall de les mesures socials i ha assegurat que treballen amb l'objectiu de garantir "pressupostos expansius" a totes les administracions, però que l'acord encara no està tancat. Fins ara, el líder d'ERC a la ciutat, Ernest Maragall, ha mantingut que continuen negociant els detalls de la proposta i no ha amagat que tenen un ull posat en el que passa a l'altra banda de la plaça de Sant Jaume, on encara falta el suport del PSC o Junts per rubricar l'acord total. Però el calendari és més ajustat a l'Ajuntament. I ahir el primer tinent d'alcaldia, el socialista Jaume Collboni, instava els republicans a donar el sí als comptes municipals i crear d'aquesta manera "un marc positiu" per a l'acord a l'altra banda de la plaça. Collboni ja va avançar que el govern municipal estava acceptant totes les al·legacions d'ERC per aplanar el camí cap a l'entesa. El que ja van permetre els republicans amb una abstenció, com també va fer Junts, és que la proposta de comptes superés el tràmit de l'aprovació inicial i s'obrís a debat.

Cargando
No hay anuncios

Quatre de quatre?

En cas de confirmar-se l'acord, serien els quarts pressupostos que el govern de comuns i socialistes aconsegueix aprovar amb ERC, tot i que en els de l'any passat no hi va haver fotografia perquè Maragall va acabar acceptant abstenir-se condicionat pel que passava a la Generalitat i després d'haver deixat clar que no els volia aprovar. Sí que hi va haver encaixada de mans en els del 2020, quan Junts també es va sumar a l'acord. I també el 2021, quan Manuel Valls, abans d'abandonar l'Ajuntament, també va acabar donant suport als pressupostos (tot i que s'hi va sumar més tard del pacte entre govern i ERC).

Cargando
No hay anuncios

Els comptes del 2023, tenint en compte que és any electoral i que els del 2022 ja eren els més alts de la història del consistori (més de 3.000 milions d'euros), semblaven abocats a la pròrroga. Però el govern de Colau i Collboni va presentar una proposta que elevava en 190 milions la de l'any anterior: 3.595,9 milions d'euros. I la carambola d'aconseguir aprovar pressupostos a totes les institucions fa més viable l'entesa. Un dels punts que fa recelar ERC dels últims comptes és que el gruix de les inversions ja estan decidides, perquè són projectes ja en marxa com el dels eixos verds o el tramvia, i que, per tant, hi ha poc marge per a la negociació.

Colau podria acabar el seu segon mandat com a alcaldessa havent aconseguit l'acord polític per aprovar els quatre pressupostos, un contrast amb el que va passar en el seu primer mandat quan no va poder pactar cap dels comptes: en va aprovar dos després de sotmetre's a qüestions de confiança (i gràcies al fet que l'aritmètica del ple feia impossible que hi hagués qualsevol candidat amb prou suport per desbancar-la) i en va prorrogar dos més (un va acabar modificat per un acord d'inversions).