Colau mima l'Eixample amb la llista de la compra d'edificis

BarcelonaL'any 2021 va ser excepcional a Barcelona pel que fa a les inversions municipals, que van marcar un pic de 511 milions, la xifra més alta des del 2014. I aquesta partida inclou un rècord, els 108,5 milions destinats a adquirir patrimoni: blocs d'habitatges, locals comercials en desús i edificis dels considerats singulars, com El Molino o el gimnàs social Sant Pau. La distribució territorial de tanta inversió, però, no és homogènia. L'Eixample, el districte que ja centra bona part de les transformacions urbanístiques del govern d'Ada Colau, es torna a endur la part més gran del pastís en termes econòmics: fins a 43,5 milions en compres, el 40% del total.

Per què? Segons el regidor de Pressupost, Jordi Martí, per una combinació de dos factors. El primer, la voluntat de generar habitatge a preu assequible també al "cor de la ciutat" i no només a la perifèria. Els cinc blocs de pisos que l'Ajuntament ha adquirit al districte per tanteig i retracte, de fet, s'enduen gairebé 30 milions (el 68% del total de la inversió al districte). I el segon factor és "l'oportunitat" perquè l'Ajuntament també hi ha adquirit dos edificis singulars: la seu de l'antiga Editorial Gustavo Gili (9,5 milions) i l'antiga comissaria del carrer Muntaner (1,9 milions). I cinc locals per impulsar-hi activitat econòmica. "Hem incrementat la bossa d'habitatge en un dels territoris on és més difícil construir", celebra Martí, que apunta que en l'acumulació de compres en aquesta part de la ciutat hi juguen la combinació de "voluntat i oportunitat".

I en el capítol de les oportunitats hi destaca adquisicions com la de la Casa Tosquella, que és l'única compra municipal a Sarrià-Sant Gervasi. Aquest districte s'apunta només els 1,1 milions destinats a aquesta joia modernista, que ara s'ha de convertir en un nou equipament públic per al barri del Putxet i el Farró. Ni blocs de pisos, ni locals (no es van rebre ofertes per adquirir-ne). Les Corts, que és la segona zona amb menys compra de patrimoni, s'endú 3,3 milions, però en aquest cas tots destinats a comprar baixos per a la reactivació econòmica perquè aquí l'Ajuntament hi va trobar la possibilitat d'adquirir una sola peça amb 16 locals i va valorar que això permetria crear sinèrgies entre les diferents propostes. És el districte on se n'han comprat més, fins i tot per davant de Ciutat Vella (10), que té un pla específic.

El rècord no es repetirà

En total, el consistori va adquirir el 2021 55 locals comercials al conjunt de la ciutat (21,3 milions) ,13 edificis singulars (36,7 milions) i 13 blocs de pisos (50,4 milions), que sumen de 369 habitatges. I la previsió és que aquest ritme de compra no es mantingui durant aquest 2022 amb la idea, segons Martí, que si un any compres molt, el següent el que has de fer és adjudicar projectes per evitar tenir edificis tancats i degradant-se. Durant aquest 2022 es preveu, per exemple, donar ús als 55 locals o anunciar el concurs públic per per escollir la direcció del nou Molino, ara de titularitat municipal.

El que recullen els comptes d'aquest any són un total de 55 milions per a adquirir patrimoni: 40 per a blocs d'habitatges i 15 més per a locals. Però el govern municipal assegura que si sortís l'opció de fer-se amb algun espai singular es buscarà pressupost d'on sigui. Un escenari que no es veu massa factible. "Pràcticament hem exhaurit els disponibles", defensa Martí. El que no entra en els plans de l'Ajuntament és vendre's patrimoni.

L'abandonament de l'Arnau

En conjunt, durant tot el 2021 s'hauran adquirit 78 peces (una inclou quatre edificis d'habitatges). I el repte ara és donar-los ús perquè no quedin en l'estat d'abandonament en què es troba, per exemple, l'antic Teatre Arnau, al Paral·lel, comprat per l'Ajuntament des del 2011 –va ser un dels últims anuncis de l'alcalde Jordi Hereu–, i que, com va denunciar divendres el grup municipal de Cs, està "completament abandonat".