Colau accepta un any més de rebaixa dràstica de la taxa de terrasses

Barcelona3.595,9 milions d'euros. És la nova xifra rècord del pressupost que vol aprovar l'Ajuntament de Barcelona per al 2023 i que supera en 190 milions l'últim rècord, el dels comptes de l'any passat. Aquest cop, però, la negociació té una diferència important: al maig hi ha eleccions municipals i el més habitual en aquest context és que els pressupostos acabin prorrogats perquè ningú no vol sortir a la foto amb l'actual govern. Però es manté la possibilitat que, com va passar l'any passat, Ajuntament i Generalitat repliquin la mateixa entesa i hi hagi pressupostos aprovats a banda i banda de la plaça Sant Jaume, que és el que avui han desitjat socialistes i comuns al consistori. Han demanat al líder de l'oposició, Ernest Maragall (ERC), que allargui la mà a la negociació. "És el mínim que podríem esperar", ha dit el primer tinent d'alcaldia, el socialista Jaume Collboni, en referència al gest que ha fet Salvador Illa en la negociació dels comptes de la Generalitat. I ERC, per ara, s'ha limitat a criticar que la proposta s'hagi presentat aquest divendres, en "temps de descompte", perquè l'aprovació inicial de les ordenances fiscals es vota ja dimecres que ve en comissió. Un retard que els republicans han atribuït a les divergències entre comuns i socialistes.

Per arribar fins a la presentació de la proposta que s'ha fet aquest divendres ha calgut acostar posicions entre socis de govern. Els socialistes deien la setmana passada als comuns que no estaven d'acord amb el 100% de la proposta que es volia presentar (es va haver d'anul·lar la convocatòria prevista) i fixaven com a objectiu prioritari mantenir la bonificació del 75% de la taxa de terrasses que es va aprovar el 2020, en plena crisi del covid. Els comuns han recollit, finalment, aquest guant. Entenen que un any més de taxa bonificada també serveix per compensar que no es mantinguin tantes ampliacions de terrassa covid com es preveia i és, també, una manera de relaxar la tensa relació amb el Gremi de Restauradors de la ciutat. "Quan arribes a un acord és que hi estàs d'acord", ha defensat el regidor de Pressupostos, Jordi Martí (BComú), al ser preguntat per la posició del seu partit sobre aquesta victòria dels socialistes.

El Gremi ha celebrat la mesura en un comunicat fins i tot abans que acabés la roda de premsa en què s'anunciava. Veuen la rebaixa de la taxa com una manera de deixar sense efecte la gran pujada que es va acordar just a les acaballes del 2019 i que els restauradors consideraven "salvatge". El Gremi lamenta, en canvi, que amb les xifres a la mà s'estan denegant el 70% de les peticions de mantenir les taules i les cadires guanyades durant la pandèmia. Segons el seu balanç de situació del mes de setembre, dels 1.534 expedients que ja s'havien resolt (sobre un total de 2.786 peticions), 1.075 havien rebut un no com a resposta.

L'Ajuntament no concreta quantes peticions ha denegat fins ara. Fonts municipals reiteren que el compromís és consolidar totes aquelles terrasses que siguin "consolidables" i que això vol dir que cal garantir que es manté un mínim d'espai lliure i que no es porta més al límit els veïns de zones que ja pateixen molt de soroll. I afegeixen que la majoria de les peticions que s'estan denegant són per mantenir l'ampliació del nombre de taules i no de locals que no tenien terrassa i n'han guanyat. L'objectiu és que a finals d'aquest any ja s'hagin retirat tots els blocs de formigó groc, sigui perquè les terrasses que es queden ja han instal·lat la nova plataforma homologada o perquè s'han tret les que no podran continuar.

Congelació de taxes

Més enllà d'aquesta proposta de bonificació, les ordenances fiscals que es preveuen per al 2023 congelaran la majoria de les taxes, com ja ha passat els dos últims anys. Un punt que tant Collboni com Martí han assegurat que respon a l'actual context d'incertesa econòmica. Els comptes, entenen, són un intent d'avançar-se a la crisi que vindrà i "protegir" els més vulnerables. Si el pressupost és més alt que el de l'any anterior, és sobretot perquè la ciutat rep ja més ingressos de la taxa turística (han tornat els turistes) i perquè es compta que arribaran més aportacions de l'Estat.

Tarifa plana per pagar impostos

Una de les novetats és que s'ofereix la possibilitat als ciutadans de pagar els impostos en tarifa plana. Sempre que hagin d'abonar més de dos rebuts (per exemple, l'IBI i l'impost de circulació), ho podran fer de manera repartida entre deu mesos per evitar-se un pagament puntual més alt. També hi ha alguna bonificació de poc impacte en el conjunt dels comptes, com la que redueix la taxa d'ocupació de l'espai públic en cas de mudança als vehicles amb etiqueta ambiental.

Inversions compromeses

Per fer front a l'actual situació d'incertesa econòmica es preveu que el fons de contingència sigui més elevat que en altres ocasions, de fins a 83 milions d'euros. Aquest paquet inclou l'aportació que haurà de fer l'Ajuntament per mantenir la bonificació de preus del transport públic (una xifra que encara no s'ha concretat), una partida per fer front a la pujada dels costos d'energia a tots els equipaments municipals i a la inflació. Puja, també, el capítol d'inversions, que arriba als quasi 760 milions (884 milions si s'hi sumen les aportacions de l'Institut Municipal d'Habitatge i de l'empresa municipal B:SM), la majoria per a projectes que ja estan en marxa, com les obres de Glòries, el tramvia, la superilla de l'Eixample o Pi i Margall. L'urbanisme, de fet, acaparà 338 milions d'inversió, i el segon bloc més gran és el de l'habitatge (134 milions).

També puja el capítol de despesa en seguretat (21,9 milions més), sobretot per l'ampliació del nombre d'agents de la Guàrdia Urbana (el repte era incorporar-ne un miler aquest mandat) i creix en 41 milions la despesa dedicada a serveis com la neteja, la recollida de residus i la revisió del clavegueram. L'única partida que baixa respecte al pressupost del 2022 és la de Parcs i Jardins, que disminueix un 0,5%. La proposta manté el nivell de deute acotat al 30%, i el govern de Colau entén que és "responsable" i "perfectament assumible per als grups de l'oposició" perquè respon al context de crisi i d'inflació desbocada. L'alcaldessa no va aconseguir pactar cap pressupost en el seu primer mandat a l'Ajuntament (els va haver de tirar endavant amb pròrrogues o qüestions de confiança), però en aquest segon en porta tres de tres, l'últim suat fins a l'últim minut, quan Maragall es va haver d'abstenir per facilitar l'aprovació dels comptes al Govern. Ara, el seu equip defensa una triple aprovació: Estat, Generalitat i Ajuntament.