Colau encara l'eliminació de carrils a la part més transitada de la Meridiana

BarcelonaBarcelona viu un tram final de mandat de moltes obres i el govern d'Ada Colau treballa per deixar assegurat, abans de les eleccions, que molts dels projectes que té en marxa tirin endavant en els pròxims anys. Una d'aquestes grans transformacions és la que busca pacificar l'avinguda Meridiana. Fins ara, ja s'han fet les obres per eliminar carrils de circulació i donar espai a les bicicletes entre la plaça de les Glòries i l'àmbit de Navas de Tolosa. I ara es treballa en el tram que allarga la reforma fins a Felip II, que hauria d'estar enllestit a finals de l'estiu o, a molt estirar, a la tardor. L'Ajuntament ha anunciat avui que preveu portar a aprovació definitiva el projecte de la fase següent, que és la que arriba fins a Fabra i Puig, el mes que ve, i que ja ha acabat els estudis necessaris perquè la nova Meridiana es prolongui fins al pont de Sarajevo. Aquest tram, que quedarà ja en mans del govern que resulti de les urnes, és el més complex d'intervenir-hi perquè és on l'avinguda actua més com una autopista urbana. I la proposta que fa aquí l'equip de Colau és eliminar un carril de circulació per sentit i, també, tota la calçada que actualment queda a un nivell més baix al costat Sant Andreu i on hi ha un carril de circulació i dos cordons de serveis des de Fabra i Puig fins al passeig de Santa Coloma.

El nou dibuix, que busca acabar amb el mur que ara hi ha entre els districtes de Nou Barris i Sant Andreu, salvaria el desnivell entre les dues zones amb pendents suaus i reservant un espai central i segregat per a la bicicleta (un nou carril bidireccional). A la pràctica això suposa passar del dibuix actual, amb carril bus, tres carrils de circulació i carril bus-VAO, que hi ha en direcció entrada, a un esquema amb un carril de bus, dos de circulació i el bus-VAO. I en direcció sortida, es passaria del carril bus més tres carrils de circulació a un carril bus més dos de circulació. I, finalment, eliminar del tot la calçada del costat Sant Andreu. Aquest seria el nou esquema entre Fabra i Puig i el passeig de Santa Coloma, que encara no té concrecions de pressupost ni terminis, i quedaria pendent definir el dibuix fins al pont de Sarajevo. Un dels grans canvis de la reforma és anivellar l'encreuament entre la Meridiana i el passeig de Valldaura i enderrocar l'actual pont del Dragó.

La intervenció, segons ha detallat la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, es complementaria amb l’ampliació de la vorera del costat de Sant Andreu: passaria dels 3,5 metres actuals a 18. Amb la idea de trencar l'efecte barrera entre districtes, a banda d'eliminar el mur, també es preveu doblar els actuals passos de vianants i que passin de nou a 18. A més, la Meridiana serà una mica menys grisa i una mica més verda amb 1.200 arbres nous i 54.153 metres quadrats de parterres. Amb les xifres globals, l'espai destinat a calçada es redueix un 36% (de 109.600 metres quadrats a 70.600).

El tram final, en mans del Govern

L'esquema sí que s'altera en el tram final, el que va del passeig de Santa Coloma fins al pont de Sarajevo, on es preveu crear una vorera que actualment no existeix i redefinir-hi els carrils de circulació, però això es deixa en mans de l'avantprojecte. I llavors quedarà pendent la prolongació de la Meridiana pacificada fins al nus de la Trinitat, un projecte que l'Ajuntament remarca que ja és competència del Govern. Segons l'equip d'Urbanisme, la reforma que ja s'ha fet a la Meridiana ha donat resultats, com una reducció del trànsit de fins a 17.000 vehicles diaris: si abans de la pandèmia hi passaven 30.000 o 32.000 cotxes per sentit, ara n'hi passen 23.500 per sentit.

"El mandat que ve es podria acabar tota la part de la reforma que correspon a Barcelona", ha defensat Sanz. Tot i que encara no ha concretat el cost de l'última fase, sí que ha avançat que, per complexitat, serà més costosa que el que s'ha fet fins ara: s'ha actuat sobre 1,7 quilòmetres i s'hi han destinat 28,4 milions d’euros, dels quals sis provenen dels fons Next Generation.