Colau es desvincula de les sancions a un fons d'inversió davant la jutgessa

BarcelonaL'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha declarat per segona vegada als jutjats en menys d'un any. Aquest cop, com a investigada per les sis sancions que el consistori va imposar al fons Vauras, propietari del Bloc Llavors. Els inversors acusen Colau d'haver-los coaccionat perquè donessin pisos de lloguer social als inquilins del bloc sancionant-los d'acord amb la llei catalana de l'habitatge que després va tombar el Tribunal Constitucional i de posar-los traves administratives en les llicències per a la resta de projectes que tenien en marxa a la ciutat. L'alcaldessa s'ha desvinculat de les multes en la seva declaració (que amb prou feines ha durat quinze minuts): ha negat haver ordenat les sancions i ha explicat que poc després d'accedir a l'alcaldia va delegar les seves funcions sobre la concessió de llicències als serveis municipals –com fan la majoria d'alcaldes– i per això no va poder intervenir en els expedients que tenien relació amb el fons.

La jutgessa ja va arxivar el cas, amb el suport de la Fiscalia, però Vauras va recórrer la decisió i l'Audiència de Barcelona va ordenar reobrir la causa que també implica els regidors Marc Serra i Lucía Martín.

Segons fonts judicials pròximes al cas, Colau ha insistit que no va tenir cap paper en els expedients sancionadors ni en la tramitació de les llicències administratives que demanava Vauras. Tampoc es va reunir amb ells ni va fer cap tràmit per aturar el desnonament, segons les mateixes fonts. Per a l'alcaldessa, qui va proposar la sanció van ser els serveis jurídics de l'Institut Municipal de l'Habitatge i qui la va incoar va ser el gerent d'aquest ens municipal.

L'acusació particular –que representa el fons d'inversió– ha anunciat que demanarà més diligències i per això la defensa de Colau i la resta de regidors investigats no ha pogut demanar l'arxivament del cas. Amb tota probabilitat, la causa es mantindrà oberta durant la campanya i les eleccions municipals del 28 de maig. El fons inversor acusa Colau, Martín i Serra d'amenaçar-los amb aturar o paralitzar les llicències d'obres d'edificis que tenia en marxa en altres punts de Barcelona si no oferien pisos de lloguer social a les famílies del Bloc Llavors. La querella afegeix que, per pressionar-los, els van imposar sis multes que després van recórrer per la via contenciosa. Finalment el consistori les va haver de retirar quan el Constitucional va tombar la part de la llei catalana de l'habitatge que obligava els grans tenidors a oferir lloguer social a famílies vulnerables.

Crítica a la "impunitat"

Després de sortir dels jutjats, l'alcaldessa ha volgut fer una declaració pública des de l'Ajuntament en la que s'ha mostrat confiada que la causa s'acabi arxivant perquè considera que "no hi ha cas". Colau ha aprofitat per criticar el fet que els fons d'inversió immobiliaris segueixin especulant "amb total impunitat" i ha demanat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que reguli els lloguers. Colau també ha acusat la vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño, "d'intentar frenar" l'aprovació de la llei estatal d'habitatge o bé "aigualir-la".

Sigui com sigui, Colau arribarà a les eleccions del 28 de maig amb dos procediments oberts als jutjats. A més de la querella del fons Vauras, l'alcaldessa també està investigada en un altre procediment -pel que ja va declarar fa més d'un any- sobre la concessió de subvencions a entitats de l'òrbita dels comuns.