Els impulsors del recurs contra la superilla: "No volem revertir les obres de Consell de Cent"

BarcelonaLa sentència judicial que obliga a revertir la superilla del carrer Consell de Cent per haver-se tramitat sense modificar el Pla General Metropolità (PGM) podria quedar en paper mullat. Els impulsors de la demanda, Barcelona Oberta, una associació que representa 21 eixos comercials del centre de Barcelona i que va de la mà de la patronal Foment del Treball, ha explicat aquest matí que, d'entrada, no té la intenció de demanar l'execució de la sentència –almenys de moment–. Els demandants confien en obrir una via de diàleg amb el nou govern socialista de Jaume Collboni a l'Ajuntament de Barcelona, per buscar la manera de garantir l'accessibilitat dels vehicles al centre de Barcelona sense desfer les obres: "No volem revertir les obres de Consell de Cent", ha assegurat el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené.

De fet, Jené ha confirmat que ja han parlat directament amb l'alcalde de la ciutat i amb la tinenta d'alcaldia Laia Bonet i que tots tres coincideixen en la necessitat de "potenciar un nou urbanisme però des del consens". En aquest sentit, ha retret l'"autoritarisme" de l'anterior equip de govern dels comuns i ha explicat que la sentència els legitima com a actors d'aquest diàleg. Un missatge clar de cara a futures obres de gran abast en curs, com les de la Via Laietana o la resta d'eixos verds projectats a la superilla de l'Eixample –contra els quals també van interposar recursos contenciosos que estan en curs–, i que demanen que es facin amb les modificacions del planejament que pertoquen. Jené ha assegurat que no s'oposen a les transformacions a Barcelona, però que exigeixen diàleg. "Entenem que aquest conflicte no es resol amb paletes", ha dit Jené, que ha volgut subratllar que els comerciants als quals representen no són "negacionistes del canvi climàtic" i ha posat com a exemple altres reformes urbanístiques que s'han fet amb el "consens" del sector, com ara Portal de l'Àngel o Enric Granados.

Per a l'advocat que ha portat la demanda, José Soria, la sentència és clara a l'hora d'indicar que amb la pacificació de Consell de Cent "s'ha transformat" un vial "que donava servei a l'Eixample i a tota la ciutat", en una via cívica, que té unes característiques molt diferents. Precisament el que vol Barcelona Oberta –i asseguren que Collboni i Bonet s'han obert a parlar-ne– és que no es "criminalitzi" el cotxe i que es pensi en "garantir l'accessibilitat" del trànsit rodat al centre de la ciutat. Els comerciants representats per la plataforma entenen que la superilla els ha restat clients que fins ara es desplaçaven als seus establiments amb cotxe privat, sense donar-los alternativa de pàrquing o de transport públic.

I qui són aquests comerciants? Barcelona Oberta representa una vintena d'eixos comercials i grans establiments, entre els quals hi ha des de Barna Centre, Amics de la Rambla, l'Eix Sagrada Família, Pelai Centre –presidit per Jené, que és el màxim representant de l'entitat– o l'associació Passeig de Gràcia, fins a El Corte Inglés, Diagonal Mar o Westfield Glòries. L'entitat compta amb el paraigua de Foment del Treball, amb qui han presentat conjuntament les demandes contra la superilla, però també contra la reforma de Via Laietana. El secretari general de Foment, David Tornos, ha aprofitat la compareixença d'aquest divendres –que s'ha fet a la seu d'aquesta institució– per deixar clara la bona sintonia amb el nou equip de govern socialista al consistori sobre la transformació urbanística de Barcelona i en particular a Via Laietana. "Em consta que Bonet ha demanat que s'estudiïn possibles mesures i revisar el procés de reforma perquè en un futur no ens trobem amb el mateix i es cronifiqui la situació", ha dit Tornos.

Judicialització

Tant Barcelona Oberta com Foment han estat molt crítics amb la gestió de Colau al capdavant del consistori, a la qual acusen de "menystenir-los". L'exalcaldessa ha tornat a defensar aquest divendres les superilles i ha assegurat que darrere Barcelona Oberta hi ha "poders econòmics amb uns interessos molt particulars". En una entrevista a Catalunya Ràdio, Colau ha recordat la "guerra judicial sense precedents" que considera que ha patit el seu govern i que s'ha traduït en centenars de recursos als jutjats contenciosos a més d'algunes investigacions per la via penal, que encara continuen obertes.

Colau ha lamentat que entitats contràries al model de ciutat dels comuns recorrin a la justícia per resoldre les seves diferències, mogudes sempre "per motius econòmics i ideològics", i ha recordat que molts dels procediments s'han acabat arxivant. De fet, la Fiscalia va donar carpetada a una denúncia penal per la superilla de Consell de Cent, després que la Generalitat avalés que la reforma es fes sense modificar el PGM.

L'exalcaldessa també s'ha dirigit al seu successor en el càrrec, Jaume Collboni, a qui ha recordat que el van fer alcalde “per accident i com a mal menor” sota “l’encàrrec” que constituís un govern d’esquerres: "Entenc que donaran continuïtat al que hem impulsat des del primer moment", ha dit en referència a les superilles. El nou equip de govern socialista ja ha dit que recorrerà la sentència. Per tant, el periple judicial de la superilla encara va per a llarg.