Colau anuncia que l'Ajuntament de Barcelona suspèn relacions amb Israel
L'alcaldessa diu que això inclou la suspensió de l'agermanament amb Tel-Aviv signat el 1998
BarcelonaVint-i-cinc anys després de firmar el seu acord d'agermanament amb la ciutat israeliana de Tel-Aviv, l'Ajuntament de Barcelona ha decidit que és moment d'aturar-lo. L'alcaldessa Ada Colau ha anunciat aquesta decisió, així com la suspensió temporal de totes les relacions entre la ciutat i l'estat d'Israel. Ja ha enviat una carta al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en què li comunica la mesura com a repulsa a la política de "persecució" i "apartheid" cap al poble palestí. Unes hores després ha arribat la resposta del ministeri d'Exteriors d'Israel: el portaveu del departament, Lior Haiat, ha afirmat que la decisió de Colau "és un reforç per a extremistes, grups terroristes i antisemites".
La mesura, temporal segons ha recalcat l'alcaldessa, recull el guant de la iniciativa ciutadana que fa mesos que es mobilitza per demanar que es deixi sense efecte l'acord d'amistat i cooperació que l'alcalde Joan Clos va firmar, el 1998, amb Tel-Aviv i Gaza. Es va segellar en el marc dels Acords d’Oslo, el procés de pau que havia arrencat uns anys abans. I el moviment ciutadà que ha aplegat 108 entitats i ha comptat amb l'aval del síndic de Barcelona, David Bondia, considera que el context actual ja no és el de llavors, quan hi va haver l'encaixada de mans entre Isaac Rabin i Yasser Arafat, i que s'ha fet evident que el procés de pau no va funcionar. Per això, reclamen a l'Ajuntament que revoqui aquella entesa i que trenqui les relacions institucionals amb l'estat d'Israel. La demanda no passarà, finalment, pel ple, que era el que preveien aquestes entitats, sinó que és la mateixa alcaldessa la que opta per suspendre aquell acord.
"És una mesura contra la política d'un govern, no contra una comunitat, un poble o una religió", ha insistit Colau en una compareixença amb la tinent d'alcaldia de Justícia Global, Laura Pérez, i les entitats promotores de la iniciativa, que havien recollit les 3.750 signatures necessàries per fer que aquest tema es tractés com un punt més de l'ordre del dia al plenari de febrer. Un pas que ja no caldrà. No hi haurà més debat. Si Clos va decidir com a alcalde firmar-lo sense que el tema anés a ple, Colau optarà per suspendre'l, com li va recomanar que fes el síndic de la ciutat. I com ja li han criticat amb duresa els seus socis de govern, el PSC, que no han trigat a deixar clar que hi estan totalment en contra i que portaran al ple una iniciativa per demanar restablir les relacions que ara es trenquen.
Segons la tinent d’alcaldia Laia Bonet (PSC) el que ha fet Colau és un "error gravíssim" i acusa l’alcaldessa d’haver actuat "unilateralment" després de tenir la "certesa" que la proposta per trencar l’agermanament hauria quedat rebutjada al ple. Només tenia garantits, de fet, els vots dels comuns. La resta forces o havien deixat clar que hi eren contràries o encara no s’havien pronunciat. "Com a Capital de la Mediterrània ens asseiem a parlar amb totes les ciutats i de la Unió per la Mediterrània en formen part tant Israel com Palestina", ha considerat Bonet. El candidat de Junts, Xavier Trias, també ha criticar durament la decisió: "És un greu error", ha sentenciat, i ha advocat per una Barcelona que treballi "sense sectarisme" i "apostant pel diàleg i l'entesa".
Un acord “caduc”
El que les entitats que promouen la iniciativa Barcelona amb l’apartheid no demanaven al govern municipal és que reforci la cooperació amb les organitzacions palestines i internacionals, incloses les israelianes, que treballen per posar fi a la violació de drets humans a la població palestina, i que engegui els tràmits per suspendre les relacions institucionals amb l'Estat d'Israel. El primer pas, remarquen, és trencar un acord d'agermanament que consideren “caduc” i que defensen que contradiu les alertes d'entitats com Amnistia Internacional o Human Rights Watch (HRW) sobre els "crims d'apartheid" comesos per l'Estat d'Israel. Argumenten que Israel ha imposat un "sistema de discriminació i fragmentació de la terra i la població palestina" i que el mateix Ajuntament de Barcelona admet que no s'ha pogut dur a terme la col·laboració entre territoris que es va acordar el 1998.
La iniciativa l'han promogut entitats com La Fede, la Comunitat Palestina de Catalunya, l'Associació Catalana de Jueus i Palestins Junts o la coalició Prou Complicitat amb Israel, i compta amb el suport de sindicats com la UGT i CCOO i moviments com el Sindicat de Llogateres o Aigua és Vida, entre molts d'altres. A escala política, el moviment tenia el suport de Barcelona en Comú i la CUP (que ara no té representació a l'Ajuntament). Si hagués arribat a discutir-se al ple, hauria sigut la primera iniciativa d'aquest tipus que hi arriba complint amb els requisits del nou reglament de participació municipal. I hauria hagut de sumar algun grup polític més, a banda dels comuns, per quedar aprovada.
"L'únic beneficiari d'aquest acord ara mateix era la capital, Tel-Aviv, que l'utilitzava com a eina de blanqueig", ha defensat el fundador de la Comunitat Palestina de Catalunya, Salah Jamal, que ha retret que el govern israelià aprofitava la condició d'agermanament amb Barcelona per vendre que comparteix principis com la tolerància quan no és així. Jamal ha destacat el gest "valent" de Barcelona –"Una crida d'atenció", ha dit– i ha confiat que altres grans ciutats segueixin aquest exemple.
"El que denunciem és la política d'estat, que no ens representa i que és fruit d'un projecte colonial on el poble palestí va ser exclòs de bon començament, ha rebatut el president de Junts, Associació de Jueus i Palestins de Catalunya, Laurent Cohen Medina, que ha rebutjat de ple les acusacions d'antisemites que els han dirigit els seus detractors.
Revisar tots els acords similars
La resolució emesa pel síndic de Barcelona el desembre passat també recomanava al govern municipal que, més enllà de revocar aquest agermanament, revisi tots els acords d'aquest tipus que té segellats per verificar que no es tracti de ciutats amb governs que no respecten els drets humans. En el cas de Tel-Aviv, considera que mantenir vincles amb autoritats israelianes que legitimen la "prolongació de l'ocupació i el colonialisme a Palestina" suposa una "complicitat en la configuració d'un crim d'apartheid".
Quan la iniciativa ciutadana ja havia confirmat que havia aconseguit les firmes necessàries en temps rècord per portar el tema al ple, la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya (FCJE) ja va dirigir una carta oberta a Colau en què expressen la seva “inquietud”. "Totes les comunitats jueves veiem amb preocupació com els membres de la nostra comunitat de Barcelona, tots ells barcelonins d'origen o adopció i independentment de la seva afiliació política, estan vivint aquesta campanya de ruptura", assenyalava l'escrit, recollit per Europa Press. I demanava a l'Ajuntament que "continuï construint ponts de concòrdia, sensibles amb totes les minories i eviti la promoció de discursos de rebuig i aïllament".
"És un acte antisemita i xenòfob. I ens sembla una vergonya la manera com s’ha decidit", denuncia avui en declaracions a l'ARA Toni Florido, president de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI). Considera que el fet que Colau hagi optat per suspendre l’agermanament amb Tel-Aviv sense que el tema hagi passat pel ple demostra el "tarannà antidemocràtic" de l’alcaldessa, a qui acusa d’haver pres la decisió per intentar guanyar algun vot a tres mesos de les eleccions. "És incomprensible que això es decideixi ara, quan cada cop hi ha més països àrabs que estableixen relacions amb Israel i quan cada cop també Barcelona té més relació amb Tel-Aviv", afegeix, i assegura que la decisió "discrimina tots els ciutadans de Tel-Aviv per raó d’origen".