Els col·lectius pel dret a l'habitatge carreguen contra Collboni: "Està deixant famílies al carrer"

Barcelona“Força per desnonar”. Sota aquesta versió de l'eslògan “Força per governar” que el PSC va emprar en les eleccions al Parlament del darrer 12 de maig, el moviment per l'habitatge de Barcelona ha denunciat aquest dilluns un “augment de la repressió” des que els socialistes van arribar a l'alcaldia fa gairebé un any. Segons diversos sindicats i grups d'habitatge de la ciutat, en els últims mesos “els espais de diàleg i negociació amb l'Ajuntament s'han reduït”. Segons el comissionat d'Habitatge, Joan Ramon Riera, però, l'habitatge és “una de les principals prioritats” del consistori i el govern municipal “treballa des del primer dia per ampliar l'oferta d'habitatge assequible”.

Les organitzacions impulsores són els grups d'Habitatge dels Tres Turons i de Sants i els Sindicats d'Habitatge del Raval, el Casc Antic, la Verneda i el Besòs, Vallcarca, Nou Barris, l'Eixample, Cassoles i Gràcia. Tot i que la principal crítica dels col·lectius en defensa de l'habitatge és contra el PSC, les diferents organitzacions han recordat que, des del 2018 –i, per tant, durant diversos anys de govern dels comuns amb el PSC–, l'Institut Municipal d'Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) ha sol·licitat més d'un desnonament per setmana.

Ara, però, segons els moviments socials, l'Ajuntament dona menys alternatives després d'un desallotjament i els sindicats asseguren que els és més complicat conversar amb el consistori, ja que la predisposició de la institució, segons ells, ha canviat. Durant la presentació de la campanya, que s'ha fet justament davant l'Ajuntament, les diferents organitzacions han acusat Jaume Collboni de “deixar famílies al carrer” mentre fa “polítiques dirigides a satisfer els interessos dels empresaris”, com ara promoure “grans esdeveniments com la Copa Amèrica, macrofestivals i més hotels” que “empitjoren les condicions de vida de la classe treballadora i expulsen les veïnes”, han explicat representants dels diversos sindicats d'habitatge de Barcelona. Per això, han assegurat que, a parer seu, l'Ajuntament “no és una institució neutra”, sinó que “actua com un gran tenidor més”.

Per la seva part, Riera recorda que l'Ajuntament té un parc públic d'11.500 habitatges i que hi ha 5.000 habitatges nous en marxa, ja sigui en projecte, en obres o que ja s'estiguin lliurant. Així mateix, el comissionat d'Habitatge posa de manifest que Barcelona és la primera ciutat d'Espanya on s'ha començat a aplicar la regulació dels lloguers que permet fer la llei d'habitatge estatal.

Posar fi als desnonaments en pisos públics

Els membres dels moviments socials també han retret a l'Ajuntament que impedeixi entrar a la llista d'espera per optar a un habitatge de la Mesa d'Emergència aquelles persones que hagin ocupat un pis públic, i han afegit que el consistori té diversos pisos buits de forma permanent. L'Ajuntament ho nega, alhora que recorda que el reglament d'accés a la Mesa d'Emergència es va pactar entre la Generalitat i l'Ajuntament l'any 2016 i destaca que la llista d'espera ha passat de 718 famílies el juny del 2023 a 673 al maig d'enguany.

Tot i que els col·lectius socials encara no han detallat quines accions duran a terme, sí que han fet un seguit de reclamacions concretes. Demanen que s'expropiïn els pisos buits, que s'aturin les ordres de desnonament en pisos municipals –també aquells que estiguin ocupats– i que s'acordin contractes que les persones que hi viuen puguin assumir, així com la fi de la repressió contra el moviment per l'habitatge.