El codi ètic, una arma de doble tall per a Colau

És aviat per saber quin recorregut tindrà la querella que ha presentat l'opaca Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per subvencions a entitats afins, però, acabi com acabi, l'associació ja haurà aconseguit crear un dubte raonable sobre si Colau hauria o no de renunciar al seu càrrec, com li ha exigit avui mateix l'oposició en el ple. L'arma utilitzada no és cap sentència ferma que provi males pràctiques de l'alcaldessa, sinó el mateix codi ètic de Barcelona en Comú, que en el seu redactat no deixa lloc a matisos i fixa que s'ha de dimitir de tots els càrrecs davant d'una imputació, com és el cas, per delictes relacionats amb "corrupció, prevaricació amb ànim de lucre, tràfic d’influències, enriquiment injust amb recursos públics o privats, suborn, malversació i apropiació de fons públics, sigui en interès propi o per afavorir terceres persones".

Els comuns i la mateixa alcaldessa han defensat aquests dies que el que s'investiga és diferent perquè Colau no va buscar el seu propi lucre i perquè les subvencions no les aprova ella, sinó la comissió de govern de forma col·legiada. Uns matisos que no apareixen en el redactat original, però que el partit dona per fets per evitar la lawfare: l'intent d'atacar la imatge dels polítics a través dels tribunals. Qui va ser tinent d'alcaldia de Cultura de l'Ajuntament i un dels pares ideològics del projecte dels comuns, Joan Subirats, reconeixia aquesta mateixa setmana en una entrevista a El País que el redactat del codi és "ultraexigent", però fonts oficials de la formació rebutgen per ara que calgui introduir-hi cap canvi per evitar persecucions d'aquest tipus. "El codi és necessari i vigent, i el grau de compliment és absolut", tanquen files, i defensen que l'esperit del text ja recull l'objectiu d'evitar que el mateix partit o algun membre s'enriqueixi de forma il·lícita. I que això no ha passat.

"Denúncies trampa"

Sí que n'ha fet, de canvis, la Crida per Sabadell, que el 2016 va viure un cas similar després que Maties Serracant, que era tinent d'alcalde d'Urbanisme, deixés el càrrec en aplicació del codi ètic per una denúncia per tràfic d'influències per la cessió d'un local a entitats. La querella, en aquest cas, l'havien presentat un regidor del PSC i una tècnica de l'Ajuntament i va acabar en res. Serracant es va apartar durant sis mesos. I dos anys després, de "forma tranquil·la i reposada" –apunten des de la formació–, es va decidir a fer un afegit al codi ètic –aprofitant que s'hi feien altres modificacions–. "L'experiència dels darrers anys ens demostra que les acusacions de corrupció s’han convertit en una eina de desgast polític que qualifiquem de denúncies trampa", recull ara el text, que especifica que la mesa de la Crida avaluarà en cada cas si la denúncia té fonament jurídic.

"Es tracta d'autoprotegir-se de les normes que puguin ser utilitzades pels contrincants polítics com una arma per apartar persones. Tothom pot ser denunciat", explica, i atribueix el primer redactat a la "ingenuïtat" del que suposa que entrin novells a les institucions. Serracant defensa la necessitat de tenir codis ètics i complir-los però també de poder-los modificar fruit de debats pausats i no en els moments d'emergència.

També el professor de filosofia moral i política de la UPF Jordi Mir està convençut que aquests documents han de ser instruments "dinàmics", que es puguin discutir i readaptar a nous contextos. "Cal fer-hi revisions, sense protegir el que no s'ha de protegir, però sí introduir-hi canvis si es detecta, per exemple, que la imputació s'utilitza com a arma de desgast. La clau podria ser el moment en què es troba el procés judicial. Si només es va a declarar i el tema no té més recorregut, no caldria dimitir", exposa. I l'exdiputat de la CUP David Fernández, que també apel·la per la revisió dels compromisos si canvien els contextos, apunta que fins i tot es poden prendre decisions abans de la sentència si el partit disposa de més elements de judici per cessar o confiar en un càrrec, com ara gravacions que el comprometen: "No convertiria el fet judicial en l'únic element sagrat. Només cal veure quanta corrupció hi ha hagut i quanta està efectivament condemnada", rebla.

La correcció dels sous

A l'inici dels codis ètics, que van aflorar després del moment 15-M i d'una major demanda d'ètica i transparència, el punt que més debat generava era el del sou que havien de percebre els electes. En el cas de Barcelona en Comú, el codi recull sous de 2.200 euros nets al mes. Però aquest aspecte sí que es va corregir a l'alça, encara que no es toqués el text oficial. El que va fer la formació quan encetava el seu segon mandat al govern municipal va ser aprovar complements de 900 euros per a l'alcaldessa i de 600 per a la resta de regidors. Una suma que els deixa encara lluny del sou real que percebrien: Colau deixa d'ingressar 25.600 euros a l'any que destina, com la resta de regidors, als projectes socials que escull el partit. També renuncien a totes les dietes. La pujada es va decidir per compensar la "dedicació horària" dels electes i la seva "dificultat" per conciliar la vida laboral i la familiar.

Les dificultats de transparència

Un altre compromís recollit en el codi ètic dels comuns és el de fer públiques les agendes de l'alcaldessa i dels regidors, i el text és exigent: fer visible amb qui es reuneixen i els temes que es tracten. L'aplicació pràctica d'això és discutible: tot i que tots els regidors tenen la seva agenda a internet, el nivell de detall no és l'anunciat i sovint no s'especifica amb qui són les reunions. O directament es deixa d'actualitzar: la regidora d'Habitatge, Lucia Martín, per exemple, la té buida des del 17 de novembre.