Un ciclista olímpic o un xef d'estrella Michelin: els altres protagonistes de la Copa Amèrica

Dossier Barcelona a vela: la Copa Amèrica a la ciutat Desplega

1.

Guia per entendre la regata més mediàtica del món

2.

"La Copa Amèrica és una oportunitat perquè la Barcelona postolímpica torni a mirar al Mediterrani"

3.

Un ciclista olímpic o un xef d'estrella Michelin: els altres protagonistes de la Copa Amèrica

BarcelonaL’ARA entrevista quatre persones involucrades en la competició que solcarà el mar barceloní, sigui per la seva passió per la vela, pel repte professional que els suposa o perquè el campionat se celebra al costat de casa seva.

“En pocs minuts s’obliden que estan flotant al mig del mar”

La relació de Jordi Gallen amb la Copa Amèrica es podria considerar una història rodona. “Sempre m’ha agradat el mar, però la veritat és que fins fa dos anys no havia provat mai la vela. Això sí, ara és una de les meves passions”, reconeix. Ell és un dels monitors que s’encarrega d’ensenyar i transmetre l’amor als més petits a través de Viu la Vela, el programa que en el marc de la Copa Amèrica aproparà aquest esport a alumnes de 6è de primària d’unes 350 escoles.

“Quan va començar a moure’s el projecte a Barcelona un col·lega de la uni em va animar a ficar-nos-hi i gràcies a això em vaig formar com a instructor i vaig poder estar navegant durant mesos”, recorda. Després de la formació va veure que això li podia agradar com a feina.

“Navegar amb veler és una cosa simplement fantàstica. És molt diferent d’un vaixell de motor perquè aquí la feina la fas tu, però qui mana és el vent. Tu no pots anar com vulguis, sinó que has d’entendre com funciona el vent i no hi pots anar en contra. Has d’aprendre a domesticar una força natural i això és superxulo”, detalla entusiasmat. Un cop va acabar la formació, Gallen ho va tenir clar: “Jo volia transmetre aquesta sensació, i més veient que els xavals s’ho passen tan bé”.

Després d’uns mesos com a instructor de vela d’alumnes de dotze anys, s’ha convertit en un dels coordinadors de les activitats escolars de vela, però el que més li agrada continua sent sortir al mar amb els més petits. “Em va sorprendre que hi ha molts nens que venen i encara no han vist mai el mar, això em va impactar molt i és veritat que sent la primera vegada a molts els fa por”, explica el monitor, de només 21 anys. Tot i aquesta por inicial, el jove insisteix que la vela és una activitat segura “si saps el que fas”. “Les persones que estem allà, estem formades i transmetem aquesta seguretat als nanos. Quan fa 20 minuts que naveguen, el que té por perquè no sap nedar ja s’ha oblidat que està flotant al mig del mar i només riu cada cop que una ona el mulla de dalt a baix”, explica.

“A bord del vaixell tenim ciclistes”

Quan era nen, Théry Schir (Lausana, 1993) sortia a navegar al llac Léman amb el seu pare, aficionat a la vela. “Vaig apuntar-me a un club amb vaixells menuts, però la meva passió era el ciclisme” explica. En Théry somiava en arribar als Jocs Olímpics i ho va fer dos cops, com a ciclista, el 2016 i el 2020. Aquest any ha fet feliç el pare, ja que forma part de la tripulació de l’Alinghi Red Bull, un dels sis vaixells de la Copa Amèrica. “Vaig deixar la vela quan era un nen i ara hi torno. És com tenir 14 anys de nou!” diu. 

Però que hi fa un ciclista a bord? A l’edició del 2017, l’equip de Nova Zelanda va introduir els ciclistes, tripulants que generen potència per al vaixell pedalejant sobre bicicletes estàtiques adaptades. La seva energia acciona un sistema hidràulic que controla diverses funcions, com l’ajustament de les veles; unes tasques que abans es feien amb els braços. 

Els equips busquen ciclistes professionals. “Tots tenen corredors que conec del ciclisme. En realitat, no és diferent en termes de rendiment físic. La diferència és que aquí ens fan guanyar pes per tenir més potència i fer un curs de seguretat per si el vaixell tomba. Com que som dins d’uns compartiments pedalejant, hi ha risc de quedar atrapat en cas d’accident, així que tenim màscares per respirar sota l’aigua. Mai l’he fet servir!”, bromeja.

“Em va semblar una idea divertida preparar menús per als iots”

Jordi Esteve (Barcelona, 1980) és el cuiner del Nectari, amb una estrella Michelin, i el món nàutic no li és aliè. Ell ja havia treballat en creuers de luxe tant a Barcelona com a Mallorca. I és arran d’aquesta proximitat que li ha sortit l’oportunitat de cuinar pels iots que aniran arribant a la capital catalana per seguir la Copa Amèrica. “Quan la gent viatja amb vaixells de luxe, alguns tenen xef privat, d’altres en lloguen un i d’altres necessiten càtering. Llavors em va semblar superxulo, una idea molt divertida, preparar menús per als iots”, explica el cuiner.

L’operativa és la següent. Esteve oferirà dos tipus de menús: el Tradicional i l’Evolució (145 i 165 euros per persona, respectivament). Els entregarà als vaixells al matí en caixes pensades per guardar a la nevera. “Aquests vaixells tenen neveres molt grans”, explica. I el personal de bord és qui s’encarregarà de seguir les senzilles instruccions de muntatge de cada plat que van incloses en la caixa. Mínima intervenció. A més, oferirà serveis extres, com ara vaixella –per a qui no en tingui– o altres delícies com un pernil (i un tallador si s’escau), formatges, sushi, ostres i una extensa carta de xampanys i “caves top”, descriu.

Per al menú Tradicional el cuiner ha dissenyat un àpat per lluir la gastronomia pròpia: una russa “a la catalana”, coca de recapte, ventresca de tonyina amb pebrot escalivat o minitruita de patates individual amb pa amb tomàquet. Els que prefereixin l’Evolució, dins la caixa hi trobaran olives verdes líquides esferificades, caneló d’alvocat i tàrtar de tonyina, pells de bacallà amb maionesa de xoriço o una desconstrucció d’amanida caprese (un cucurutxo amb espuma de burrata, pols de tomàquet i fulles d’alfàbrega amb caviar d’oli d’oliva). En els dos casos les postres seran les que ja sap que triomfen en aquesta mena de vaixells: un pastís de formatge cremós i molta fruita tallada. La idea és que si l’experiència que Esteve enceta amb la Copa Amèrica és bona, el servei es pugui mantenir actiu un cop s’acabi.

“Han vist que el barri és una joia”

María del Pino Suárez fa 43 anys que viu al barri de la Barceloneta. “L’he vist canviar una barbaritat”, diu. És la presidenta de l’Associació de Veïns de l’Òstia, i, ara que molts comparen l’acollida de la Copa Amèrica amb la revolució que va suposar que l’any 92 la ciutat acollís els Jocs Olímpics, recorda com va ser la transformació. “Tothom em deia: «No entenc que fas vivint a la Barceloneta amb la mala fama que té», i després dels Jocs tot va canviar. Quan van treure els tinglados del passeig pensava: «Han vist que el barri és una joia»”, diu.  

Tres dècades després, Suárez veu la Barceloneta més històrica com un poblat celta dels dibuixos d’Astèrix: viuen envoltats per romans, és a dir de turistes. De fet, ara tem que la Copa Amèrica sigui un impuls per acabar fent que tota la Barceloneta sigui un barri turístic. “El preu dels lloguers no ha parat de pujar i cada cop hi ha més pisos que són segones residències d’estrangers”, afirma. 

Ara bé, i tot i no estar a favor de la competició com a tal, Suárez admet que ha servit per “fer més gran la resistència veïnal” i perquè els joves s’impliquin per aconseguir que la Barceloneta continuï sent “dels seus veïns”. També que la vela ha servit perquè es torni a posar el focus i “es valori” la Barceloneta, si bé no té clar que el seu impacte final sigui del tot positiu per a una zona on “encara viuen veïns que tenen un sentiment molt fort de barri”.