BarcelonaCasa Orsola s'ha convertit en el símbol de la mobilització social pel dret a l'habitatge. El desnonament que s'ha ajornat fins dimarts no afecta només una persona que fa dues dècades que hi viu i paga el lloguer d'aquell pis. En una ciutat –i un país– que ha viscut milers i milers de desnonaments els últims anys, aquest és diferent.
La Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH) es va crear el 2009 per donar resposta a les persones que durant aquella crisi econòmica no podien continuar pagant. Ara els desnonaments arriben a barris, edificis i persones que potser només van viure de lluny l'emergència de l'habitatge originada per les dificultats per pagar la hipoteca. En aquells anys es parlava de Ciutat Meridiana com a villa desahucio.
Ara l'Eixample comença a fer present una nova crisi, l'originada per les grans propietats que compren edificis sencers per fer fora el veïnat tradicional i aprofitar les normes vigents buscant enormes beneficis. Hi ha llogaters que utilitzen l'escletxa del lloguer de temporada per posar el pis tres vegades més car que el que fixa el topall. És a dir, pisos un 300 % més cars que el que estableix la llei, com denuncia el veïnat de la Casa Orsola. L'habitatge ha esdevingut un àmbit d'inversió molt desitjat quan altres fallen.
El Sindicat de Llogateres ha treballat per mobilitzar una ciutadania que cada cop veu més a prop, o viu directament, les dificultats per accedir o mantenir un habitatge. La mobilització d'aquests anys pel dret a l'habitatge ha aconseguit mitigar els efectes dels desnonaments en persones vulnerables, trobar alternatives habitacionals... Però ara encara s'haurà d'anar més enllà davant dels reptes existents: fer front als desnonaments de persones vulnerables i garantir l'habitatge a qui té dificultats per accedir o mantenir un pis per les pujades de preus.
Els lloguers de temporada o d'habitacions impedeixen controlar els preus, com en el cas del desnonament de la Casa Orsola. Tard o d'hora caldrà tenir el debat que sembla que no es vol afrontar. ¿L'habitatge ha de ser un dret garantit accessible per a tothom o pot continuar sent una mercaderia que permeti obtenir el màxim benefici en nom del dret a la propietat?
