Carambola per construir habitatge públic al Barri Gòtic de Barcelona

BarcelonaUn centre de salut en un dels carrers més cars i comercials de tot l'Estat: el Portal de l'Àngel de Barcelona. I pisos de lloguer assequible en alguns dels carrers més enfocats al turisme de la ciutat, com el d'Avinyó o els de Paradís i Ciutat, a tocar de la plaça de Sant Jaume. Són dues de les solucions estratègiques que persegueix l'Ajuntament de Barcelona per intentar equilibrar els usos del Barri Gòtic i que no sigui només un escenari per al turisme, sinó un barri còmode per als seus veïns. El govern municipal ha presentat aquest dimarts una carambola urbanística que té com a peça central l'edifici dels antics jutjats de primera instància de la Via Laietana, que fa més d'una dècada que ja no acull aquest ús i que espera algun projecte.

Els plans del consistori passen perquè l'edifici concentri un conjunt d'oficines municipals que a hores d'ara estan disgregades pel Gòtic per alliberar cinc espais on poder construir habitatge públic. En total, uns 70 pisos, en una operació que el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, ja avisa que no serà immediata, sinó que es farà progressivament en els pròxims set o vuit anys.

El primer pas ha de ser la reforma de l'edifici de la Via Laietana i no es preveu que les obres, que transformaran els 12.000 metres quadrats de titularitat municipal –a les plantes baixes també hi ha dependències estatals–, comencin abans del 2024. Haurien d'estar acabades a finals del 2026 per poder acollir els treballadors de la Gerència de Prevenció i Seguretat, que ara és a l'edifici de la plaça Pi i Sunyer, on està projectat el nou centre d'atenció primària (CAP) del Gòtic. Un cop fet aquest trasllat, que afecta uns 200 treballadors, podran començar les obres del CAP. Però la idea de la carambola és que el nou pol d'oficines de la Via Laietana també atregui treballadors de diferents gerències de les àrees d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica. Fins a 700 treballadors que es confia que portaran activitat a la Via Laietana un cop ja hagi culminat la seva gran reforma, que hi eixampla voreres i limita el trànsit privat a un únic carril de circulació.

Aquests moviments deixaran lliures progressivament tres edificis del carrer Avinyó (als números 7, 15 i 32), un del carrer Ciutat i un altre del carrer Paradís. I, a banda de les noves promocions d'habitatge assequible, també es preveu que si les mides ho permeten les plantes baixes d'aquests blocs acullin algun tipus de comerç de proximitat. Els cinc blocs sumen una superfície de 5.600 metres quadrats per a habitatge –uns 70 nous veïns per al Gòtic– i 1.500 per a usos comercials a les plantes baixes.

D'oficines a pisos i de pisos a oficines

Amb aquesta operació, l'Ajuntament dona un nou gir als projectes per al gran edifici dels antics jutjats de la Via Laietana, que són de propietat municipal des que el Govern els va traspassar a la ciutat, el 2014, per eixugar part del deute que encara hi manté. Els primers plans, quan encara hi havia CiU al govern, eren portar-hi oficines municipals, però després de la intensa mobilització d'una plataforma veïnal es va aconseguir el primer canvi: el govern de Colau, en el seu primer mandat com a alcaldessa, va anunciar que s'hi faria habitatge públic i llavors es parlava d'un centenar de pisos. El projecte no es va concretar i ara, que sembla que ja ho té tot per anar endavant, es recupera la idea de les oficines municipals, això sí, amb noves promocions disgregades per portar nous veïns al Gòtic. "Un win-win", segons el govern municipal.

El regidor de Ciutat Vella insisteix que aquest projecte urbanístic és un pas més dins de les accions que s'estan desplegant al Gòtic per intentar enfortir-hi la vida veïnal. I assenyala que una altra acció clau seria atendre la demanda de l'Escola Sant Felip Neri per passar a ser pública, cosa que representaria que el Barri Gòtic tindria el seu primer institut públic. Ara els alumnes del barri n'han de travessar les fronteres si volen continuar la secundària en el sistema públic.