Barcelona

Canvis a les oposicions i a les licitacions: el pla de Barcelona per tenir una plantilla més diversa

Només l'1,28% de treballadors de l'Ajuntament han nascut fora del país, quan a la ciutat la xifra és del 29%

Dues dones passejant per la Rambla, en una imatge d'arxiu
Mar Bermúdez
07/07/2022
2 min

BarcelonaEl 29% de la gent que viu a Barcelona ha nascut fora del país. En concret, són persones procedents de 183 països diferents i que parlen 300 idiomes diferents. Però, en canvi, aquesta diversitat no es reflecteix dins de l'Ajuntament: només hi ha un 1,28% de treballadors nascuts fora de l'Estat, uns 200 en total. Per combatre aquesta situació i avançar cap a un ajuntament que representi la interculturalitat real de la ciutadania, el consistori ha creat un pla per incrementar la diversitat d'origen cultural i lingüístic en la seva plantilla.

Inscriu-te a la newsletter Barcelona Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

El pla d'acció presentat per l'Ajuntament inclou mesures com reconèixer i donar valor a l'urdú, el xinès i l'àrab, entre altres idiomes, com a llengua materna a les oposicions, o també obrir les borses de treball, accions que ja s'han aplicat. Pel que fa a la contractació pública també s'ha aprovat una instrucció que obliga les empreses licitadores a complir amb una quota de persones d'orígens culturals i lingüístics diversos. Aquesta condició especial, que obligarà les empreses a tenir a les plantilles personal amb coneixements acreditats de llengua diferents del català i el castellà, s'aplicarà en aquells contractes de serveis que s’ofereixen als barris on hi ha més població nascuda a l’estranger o als quals accedeixen persones d’origen divers. 

Amb aquestes mesures, d'entrada, s'ha aconseguit que es presentin més persones de diferent origen als exàmens per accedir a places públiques. En alguns casos l'increment ha sigut dràstic, gràcies, en part, a una campanya per donar a conèixer que hi ha aquesta possibilitat i explicar com aprofitar-la. Això sí, que s'hi presentin no garanteix que superin tot el procés. També s'està treballant en la creació d'una nova categoria professional que es presentarà a finals d'any. Des del consistori, el responsable del Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l'Ajuntament de Barcelona, Khalid Ghali, ha animat la Generalitat a aplicar també plans d'acció en aquesta línia, perquè "cal treballar per assolir la representació real de la ciutadania a les institucions".

Tot i això, el mateix consistori reconeix que caldrà superar diverses dificultats. Algunes són estructurals, com ara que no és possible presentar-se a les oposicions amb una nacionalitat diferent de l'espanyola, o que la burocràcia necessària per homologar títols és lenta i farragosa. També és un fet que "la lògica de la meritocràcia no funciona, hi ha veïns i veïnes que parteixen d'una desigualtat", ha explicat Ghali. Una altra complicació és l'avaluació dels resultats reals, ja que "no es pot preguntar sobre l'origen de les persones, calen dades per mesurar l'impacte sense haver de preguntar concretament", ha apuntat el comissari.

Al mes de juny, l'Ajuntament de Barcelona va crear un servei tècnic específic i de caràcter intern per promoure la diversitat cultural i lingüística de la plantilla. Es tracta d'una mesura inspirada en iniciatives com el Pla de Diversificació dels Recursos Humans de la ciutat de Gant (Bèlgica) o la campanya Berlín et necessita que va impulsar la capital alemanya. Serà aquest servei l'encarregat d'assessorar i procurar l'aplicació del programa. El Pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030 que renova i adapta els projectes d’interculturalitat a la realitat de la ciutat es va aprovar l’any 2021, deu anys després que s'aprovés l’anterior, i té una vigència de deu anys.

stats