Canviar el guarniment del món

Barcelona"Potser entre tots és possible canviar el guarniment del món", valgui aquesta reflexió de Carla Carbonell per resumir les essències del seu pregó inaugural de la festa major de Gràcia d’enguany. Sap de què parla: els guarniments, com a personalitat imprescindible de les Festes de Gràcia, han format part de la seva vida durant els últims vuit anys, els que ha sigut presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia. El seu pregó tracta d’això, del poder de canviar allò que va malament, allò que embruta el món i ens fa pitjors. La llista que enumera és llarga i galdosa, la concentra en els darrers vuit anys: la guerra a Ucraïna i les cinquanta-set guerres actives al món, els actes terroristes, els milers i milers de desapareguts al Mediterrani, l’increment inexorable dels crims i les agressions masclistes, la presidència de Trump, les càrregues policials de l’1-O, el desgel dels pols, la desforestació... i el canvi climàtic, esclar: "Ja ho sabeu, oi, que aquest estiu serà el més fresc de la resta dels estius de les nostres vides?"

Carbonell no s’oblida de mencionar el moment més dur de tots els que li va tocar viure mentre era presidenta. No té dubtes, el 17 d’agost del 2017, els atemptats de Barcelona i Cambrils que van afectar l’estat d’ànim de tothom i també de la festa major. "Aquell moment va ser el pitjor, però segurament també el millor per la reacció de la gent, pel coratge i la generositat que van demostrar". En resum, quins són els ingredients per fer una bona festa major? Doncs els mateixos que per fer un món una mica millor: "Respecte, cohesió, tolerància i responsabilitat". 

El pregó de Carbonell arriba l’any següent de l’accidentat pregó de Jordi Cuixart de l’any passat, quan l’alcaldessa Colau va ser escridassada pels assistents a la plaça de la Vila de Gràcia. Enguany, Colau no hi és, però les escridassades se les enduen Eloi Badia, regidor del districte de Gràcia, i Ferran Mascarell, regidor president. Amb prou feines es pot sentir què diuen. "Tothom vol sortir a la foto", més clar impossible, s’ha destacat abans al pregó alternatiu, a càrrec, com sempre, d’una membre de les entitats socials del barri caracteritzada de veïna. Fa també esment a qüestions realment sensibles en el pensament col·lectiu del moment i ho singularitza en la realitat i els problemes del barri de Gràcia.

La pregonera alternativa celebra el quart de segle dels Castellers de la Vila de Gràcia –que, per cert, s’encarreguen del guarniment de la plaça de la Vila– i lamenta que 3.200 infants barcelonins no hagin pogut entrar enguany a l’escola bressol pública. No s’estalvia altres dards. Lamenta l’estancament de les obres del Mercat de l’Abaceria i la privatització progressiva del Parc Güell: "Per poder entrar-hi sembla que hagis de passar les dotze proves d’Astèrix! Menys urbanisme tàctic, menys privatització d’espais i més espais per als veïns i zones verdes!", exclama. No s’oblida tampoc de l’augment exponencial del preu del lloguer a Gràcia i de la greu problemàtica dels desnonaments. Celebra que una secció femenina de l’Europa hagi pujat de categoria i que s’hagin pogut salvar les casetes del carrer de l’Encarnació, recalca el caràcter "resistent i combatiu de la Vila de Gràcia" i menciona Joan Fuster: "Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres". Ah! I com a final imprescindible: "No bavosos, ni punxades, ni assetjament, ni violacions, ni assassinats!".