De Can Seixanta als jardins del Poble-sec: les microactuacions que afronta el pla de barris

Un dels exemples paradigmàtics del que fa el pla de barris de Barcelona és la reforma de la plaça Sant Miquel, la que queda just a l'esquena de l'Ajuntament. Fins fa poc era bàsicament "un darrere" i un punt de pas de turistes pel Gòtic, i ara, amb la nova zona de joc infantil acolorida i no tancada, s'omple de vida cada tarda. És el cas que ha fet servir el regidor Jordi Martí, que és qui s'ocupa del desplegament del pla, per explicar la feina feta fins ara, amb una primera edició del pla dotada amb 150 milions d'euros i ja tancada i una segona, amb la mateixa dotació econòmica, que tot just ara comença a desplegar-se després que la pandèmia hagi endarrerit els treballs.

L'Ajuntament assegura ara que ja té enllestida la fase de definició de projectes, que es fa amb la participació del veïnat, i afirma que durant aquest 2022 estaran en marxa una quarantena d'obres de les 79 inversions que es volen desplegar fins al 2024. Martí ha detallat la part del pla que fa més referència a les obres, i no tant a aspectes com projectes educatius, que són una altra pota important de la iniciativa. Les obres rebran una injecció econòmica de 90 milions d'euros: 77 per a projectes diversos i 13 per al programa específic de rehabilitació de finques d'alta complexitat.

Algunes de les actuacions que han de començar ara són els primers usos de l'antiga casa-fàbrica Can Seixanta, al barri del Raval, que l'Ajuntament ja va adquirir el mandat passat i que ara s'ha de rehabilitar: de moment, es preveu transformar les naus de la planta baixa perquè puguin començar a fer de casal de joves, i crear-hi una sala d'estudi.

El pla també preveu la rehabilitació dels Jardins de les Hortes de Sant Bertran, al barri del Poble-sec, i millores en altres jardins com els de Walter Benjamin o els de les Tres Xemeneies, molt degradats i on el veïnat fa temps que reclama una reforma. En aquest últim cas, però, la transformació esperada ha de venir després del procés participatiu engegat i de l'acord amb el privat que va adquirir les antigues oficines de Fecsa Endesa, l'empresa Conren Tramway, que confia en un canvi de qualificació de l'espai per poder-hi fer oficines. Una de les contrapartides que podria haver d'assumir és, precisament, el de la reforma de la plaça. De moment, el pla de barris hi destinarà uns 250.000 euros per millorar-hi els espais ombra o les zones on fer esport.

La segona edició del pla de barris recull, també, projectes com les millores al camp de futbol del Carmel, que ja estan en marxa, o a l'Institut Galileo Galilei i l'Escola Prosperitat, tots dos al barri de la Prosperitat, amb l'objectiu de millorar la relació entre els dos edificis i les sinergies entre els seus projectes. També s'ha d'acabar el projecte museístic de les cases barates de Bon Pastor o millorar la plaça del Verdum, per exemple.