La Boqueria: un gran 'take away' per als turistes

BarcelonaEls sucs de molts colors fa anys que són un clàssic del Mercat de la Boqueria, el producte que més clarament s'han pogut endur sempre els turistes que omplen aquest espai, en plena Rambla de Barcelona. Però, després dels mesos apocalíptics de la pandèmia, quan la Boqueria va quedar gairebé buida, la varietat de productes pensats per ser consumits al moment ha recuperat els nivells prepandèmics i fins i tot ha anat a més: broquetes de maduixes cobertes de xocolata a quatre euros, aquí; paperines de peix fregit a sis euros, allà, cistelles de natxos amb guacamole per cinc euros i mig, una mica més enllà; safatetes amb tres ostres per set euros... Empanades, racions de calamarsets, cocos ja amb la palleta per beure'n el suc, tacos mexicans, els anomenats tornados de patata (que són unes espirals amb pal). Es fa difícil trobar-hi parades que no tinguin una part del seu espai (més o menys gran, en funció del cas) destinada al menjar ja preparat.

Un festival de colors i aromes. I de moltíssima gent (bàsicament, turistes) menjant mentre tafaneja entre els passadissos del mercat o s'asseu en un dels bancs de la part del darrere o a la coneguda com a plaça de les pageses per a desesperació d'algun restaurador. "Això és el gran menjador de la Boqueria. Cada dia s'omple de gent asseguda a terra menjant qualsevol cosa. Sobretot, els dilluns, que és quan no hi ha les pageses. I, encara més, quan coincideix que arriben creuers", es queixa Florencio Díaz del Bar Papitu. Al local del costat, en canvi, ho viuen amb resignació. Amb un senzill: "És el que hi ha".

Aquesta és la gran esplanada on es pot fer el pícnic, però tots els passadissos del mercat estan plens de gent que camina menjant el que compra. A la part central, que és on hi ha el peix, ja hi ha una parada que ha posat cartells als seus taulells informant (en anglès, esclar) que aquest espai no està pensat per funcionar com una mena de barra de bar. "Estàvem farts de trobar-hi paquets, llaunes i tota mena de restes", lamenten la Marta Fandos i el Juan Vellido, des de darrere del mostrador. Ella diu que fa 40 anys que treballa al mercat i que la cosa ha anat a pitjor.

"Aquí tothom s'ha anat buscant la vida. Alguns han canviat, resignats, el que venien perquè amb el producte fresc no els sortien els números i es van haver d'adaptar al turisme per sobreviure", diu Manel Bosch des d'una altra de les parades de peix. Al revés del que passa al gruix dels mercats municipals, aquí la part del peix és la que queda més buida perquè només algunes parades tenen ostres a punt per ser consumides al moment i la resta venen producte que s'ha de cuinar, i que, evidentment, té menys sortida.

"No anem bé, no", repeteix Bosch, que atribueix el procés de transformació que ha viscut la Boqueria els últims deu o quinze anys a tres factors: "l'excés d'oferta" (amb prop de 200 parades, és el mercat que en té més de tota la ciutat i de llarg), que el client local hi va cada cop menys i que l'emplaçament, en plena Rambla, hi porta molts turistes. Però hi suma també factors com el fet que la gent en general cuina cada cop menys i que ara la competència és aferrissada, amb una fruiteria i un petit supermercat a cada cantonada.

"Jo seré l'última generació de peixaters, cada cop som menys; en 15 anys costarà trobar una peixateria", lamenta. I les xifres no el desmenteixen: el nombre de peixateries a Catalunya fa anys que disminueix. Segons ha pogut confirmar l'ARA, el Gremi de Peixaters de Catalunya xifra en 52 el nombre de peixateries que han tancat aquest any a Catalunya, quan en un any normal n'acostumaven a tancar una vintena.

Sense degustació

El diagnòstic de Bosch el comparteix bastant el gerent del mercat, Òscar Ubide. "Estem al 2023 i el mercat evoluciona. Ara ja gairebé ningú cuina per dinar, i els mercats cada cop es van fent més petits, amb cada reforma es redueix el nombre de parades i apareix una gran superfície comercial", explica. I la Boqueria pràcticament multiplica per tres en parades alimentàries els que li venen el darrere.

"Amb el covid ja vam veure què passa a la Boqueria quan no hi ha turisme, ja vam veure què passaria si venguéssim només producte fresc pensant en el client local... La realitat de la Boqueria és que cada dia hi entren 40.000 turistes i que això ja passa durant tot l'any", assenyala el gerent el mercat. Però admet que els mateixos comerciants moltes vegades no se senten còmodes amb el model actual i que caldria que totes les parts s'asseguessin a parlar (des de l'Ajuntament fins a l'associació de comerciants i fins i tot agents com les universitats) per decidir cap on anar. Què es pot fer a la Boqueria.

Entén que una solució podria ser permetre a les parades que oferissin espai per a la degustació, com es fa en altres mercats, com ara el del Ninot, però no a la Boqueria. "Això permetria fer una venda més digna del producte. Potser una xarcuteria podria tenir un espai on poder oferir una tapa de pernil i una copa de cava en una barra", exemplifica. Fonts de l'institut Municipal de Mercats, però, asseguren que la degustació no està autoritzada a la Boqueria perquè és un cas "singular" de mercat, amb nou bars i amb uns passadissos estrets i molta afluència de visitants. No és, conclouen, un espai adequat per a l’activitat de degustació a les parades. El que sí que poden fer els establiments és vendre menjar ja cuinat i llest per emportar-se, que és el que fan la immensa majoria.