El boom dels xiringuitos als parcs de Barcelona
La ciutat aposta per aquestes instal·lacions com a solució a la manca de lavabos públics i per combatre l'incivisme
BarcelonaBarcelona ultima la instal·lació de fins a set nous xiringuitos en parcs i places. Alguns substituiran instal·lacions que ja existien i que havien vist caducar la concessió i d'altres són noves incorporacions, com el que fa temps que reivindiquen els veïns del Poble-sec per donar un ús més diürn als degradats Jardins de les Tres Xemeneies, al Paral·lel. Amb els que s'han d'afegir ara, la ciutat passarà a tenir-ne 39 entre els que gestiona Parcs i Jardins i els cinc que depenen de l'empresa Barcelona: Serveis Municipals, i quatre més que estan pendents de retirar o canviar de lloc. És la xifra més alta dels últims anys, com confirmen des de l'Ajuntament, que confia en aquest tipus de bars per pal·liar una mica la manca de lavabos públics a molts punts de la ciutat (encara que sigui amb el mateix horari que els parcs): les noves concessions estipulen que no cal consumir al xiringuito per poder fer ús d'aquests serveis de forma gratuïta.
També es confia en els xiringuitos, en alguns casos, per generar sensació de seguretat i combatre problemàtiques d'incivisme quan ho plantegen els districtes. És el que es busca, per exemple, en parcs com el de les Tres Xemeneies o el de l'Espanya Industrial, tots dos a Sants-Montjuïc i pendents de donar d'alta els subministraments per poder començar a funcionar. I els responsables de Parcs i Jardins no es tanquen a sumar-ne més, sempre que les condicions ho permetin, perquè a vegades no és fàcil portar tots els subministraments i canalitzacions al mig dels parcs.
De fet, una enquesta organitzada pel consistori als usuaris de les zones infantils –de la qual encara no s'han fet públics els resultats– oferia com a opció de millora dels parcs la instal·lació de xiringuitos. "Estem disposats a parlar-ne", admet Francesc Jiménez, gerent de Parcs i Jardins. Explica que el que fan és atendre les demandes que arriben dels districtes, que són els que saben en quins punts pot ser beneficiós per a la dinamització dels espais que hi hagi una instal·lació així i en quins punts, en canvi, es podria retirar la que hi ha perquè no es considera beneficiosa. Són exemples d'aquest segon supòsit les que hi ha al voltant de la Sagrada Família, un espai ja molt saturat de terrasses i on ja hi ha lavabos públics. Aquí ja s'ha tret un dels dos xiringuitos que hi havia i no es descarta fer el mateix amb el que queda a la plaça de la Sagrada Família.
Ara mateix hi ha quatre locals més que tenen data de caducitat: el dels Jardins de Rubió i Lluch, al Raval i amb la concessió ja vençuda; el que hi ha darrere del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per la renúncia del concessionari (des d'abans que transcendís la notícia que es feia servir com a tapadora per blanquejar diners del tràfic d'armes); el dels Jardins d’Aclimatació, a Montjuïc, que es podria reubicar, i el que queda al costat d'una zona esportiva a la plaça de les Glòries, que s'ha de moure per les obres de reforma de la plaça.
Moltes de les concessions dels xiringuitos estan vençudes, algunes des de fa molts anys, i ara un dels reptes del consistori és adquirir en la mesura del possible les instal·lacions perquè siguin de titularitat municipal i no es desmuntin quan acabi cada concessió. Això també facilita que entitats socials puguin optar a gestionar-los sense haver de fer front a la inversió inicial i amb cànons molt més reduïts que els 350.700 euros a l'any que s'arriben a pagar a les zones més turístiques, com la Sagrada Família.
Els últims a sortir a concurs, com el de les Tres Xemeneies i el de l'Espanya Industrial, ho han fet amb cànons d'uns 4.300 euros anuals i amb el repte de dinamitzar els espais que ocupen. També es renoven ara els dos que hi ha a la plaça Carles Buïgas, just darrere de la Font Màgica, que canvien de concessió, i se n'instal·len de nous als jardins de la Vil·la Amèlia, a Sarrià-Sant Gervasi, i als parcs de la Pegaso i Santiburcio, a Sant Andreu.
De propietat municipal
El consistori ja és propietari d'una vintena de xiringuitos, alguns amb l'estructura tradicional d'aquests espais i d'altres construïts com a locals, com els que hi ha al Park Güell o als Jardins de Sentmenat. Les concessions solen allargar-se durant quatre anys i l'objectiu del pla municipal és que, a banda de lavabos públics, també hi hagi xiringuitos que ofereixin propostes que dinamitzin la zona, com les barbacoes del parc de la Trinitat.
