La Bonanova conté la respiració pel desallotjament del Kubo i la Ruïna

BarcelonaA pocs dies del desallotjament de les cases ocupades del Kubo i la Ruïna, res a la Bonanova transpira tensió. A la plaça on un grup de jubilats prenen el sol asseguts en un banc, un músic de carrer desplega amb molta voluntat i cert èxit popular un repertori que va des d’U2 a David Bowie i Bill Withers. Només els cartells de l’Ajuntament instant els veïns a retirar abans de dimarts els cotxes aparcats als carrers de Lluçanès i Sant Joan de la Salle “per treballs a la via” anticipen el que ha de venir. El motiu que fa que, després de veure com al maig la campanya de les eleccions municipals els posava a l’ull de l’huracà, els veïns continguin la respiració és l’imminent desallotjament, previst per aquest dijous a les 6 del matí.

La Glòria, que és veïna del barri de tota la vida, explica que la situació s’ha normalitzat des que va passar la campanya electoral, i es mostra preocupada perquè la tensió d’aquells dies pugui repetir-se ara. El temor el comparteix també la Cèlia, que subratlla que els ocupes no havien donat problemes abans d’aquelles manifestacions tot i que afegeix que “ja una mica abans de la campanya va començar a entrar a les cases gent més problemàtica”. Opina que la relació dels ocupants amb el barri s’ha enterbolit des d’aleshores.

Un passeig pels voltants del Kubo i la Ruïna testimonia aquest canvi de relació. Les dues cases s’han fortificat, i s’hi acumulen a mode de barricades les reixes i les típiques tanques de l’Ajuntament de quan s’ha de tallar un carrer. Tanmateix, l’ambient és tranquil. Ni tan sols hi ha rastre dels cartells que els ocupes sí que han fet circular per xarxes i on, sobre el dibuix d’uns pneumàtics en flames i amb el lema "El Kubo i la Ruïna en peu de guerra" criden a concentrar-se dijous per evitar el desallotjament. L’única pancarta que penja als afores del Kubo és una en solidaritat amb els veïns i veïnes vulnerables que comparteixen pis al carrer Teodora Lamadrid, a quatre passes, i que ara s’enfronten a l’amenaça de ser desnonats.

La calma aparent no impedeix que tothom sigui conscient que el desallotjament de dijous és delicat. Els Mossos ja fa dies que treballen en un macrooperatiu, que inclourà un Centre de Coordinació (Cecor) que no és habitual quan hi ha llançaments. Més enllà de la gent que es pugui concentrar fora de les dues cases, la policia es prepara per al que es pugui trobar a l’interior. El passat mes de maig, quan es va començar a parlar del desallotjament, els Mossos calculaven que hi podia haver fins a 150 persones entre les dues finques. I s’esperen també trobar trampes a l’interior.

Qui també segueix de ben a prop tot el que rodeja el desallotjament de dijous és l’Ajuntament de Barcelona. Dimarts, durant el Consell de Barri de Sant Gervasi-la Bonanova, la regidora del districte, Maria Eugènia Gay, intentava tranquil·litzar els presents. “Garantirem la seguretat dels veïns”, va dir. Va explicar també que el consistori s’està coordinant amb la propietat dels edificis, que són majoritàriament de la Sareb –en el cas de la Ruïna hi ha dues societats més que en són propietàries d’un 40%– per impedir que, com ja ha passat en anteriors desallotjaments, al cap d’uns dies els ocupes tornin als edificis. En aquest sentit, va apuntar que la propietat tapiarà l’edifici i contractarà seguretat privada.

I després, què?

En la mateixa reunió del Consell de Barri alguns veïns van mostrar la seva preocupació precisament per saber quin serà el futur d’aquests dos edificis. “Si després de desallotjar els okupes no es fa res, al cap d’uns dies tornarà a ser com ara”, van avisar. Alguns van aprofitar per reclamar que es converteixin en un equipament pel barri i van proposar que aculli un nou CAP, ja que l’actual –el de Vallcarca-Sant Gervasi– els queda molt lluny. L’Ajuntament, però, per ara ho descarta: primer, perquè són propietat privada i segon, perquè la qualificació del sòl ara mateix no permet fer-hi equipaments.

Uns dies després, la Cèlia insisteix en aquesta reivindicació en conversa amb l’ARA, i denuncia que com que se’l considera un barri amb una renda alta i un bon nivell de vida, l’Ajuntament no hi inverteix. Tanmateix, a falta d’un nou equipament, es conforma amb el fet que el desallotjament no acabi en incidents. “El que volem és que s’arregli”, apunta. “Jo el que vull és que se’n vagin”, afegeix l’Antonio, mentre retira el seu cotxe dels voltants del Kubo i la Ruïna. Contactats per aquest diari, els ocupes d’aquests dos edificis no han volgut fer declaracions.