El Besòs confia en una inversió de 500 milions per tancar ferides

BarcelonaNo és el primer gran pla que es fa per a la zona del Besòs, però l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que aquest dimecres ha presentat la seva estratègia per a la zona, confia que aquest cop hi hagi un punt d'inflexió per posar d'acord totes les administracions implicades i desencallar projectes llargament reivindicats. Per això, asseguren, es comença per aquells que es poden materialitzar més de pressa i que no impliquen els anys i la inversió de grans transformacions anhelades com la retirada cap a l'interior de la línia de tren de la costa. A la llista hi ha projectes com ara millorar els passos subterranis i l'aïllament acústic de la C-31 a l'altura de Badalona, la descontaminació de la franja de platges entre Sant Adrià i Badalona o el rellançament dels polígons industrials per captar activitats de més valor afegit que les actuals.

L'estratègia, que es calcula que es podria desplegar en una dècada, suposaria, segons els càlculs de l'AMB, una inversió global de 500 milions d'euros, però no entra a detallar quina part hauria de pagar cada administració ni fixa terminis tancats per a cap transformació. "És un instrument per començar a revertir situacions de desigualtat en aquest territori. Hi ha una part física, com la rehabilitació dels polígons, i una altra que s'enfoca més a la millora ambiental", comenta Ramon Torra, gerent de l'AMB, que afegeix que el que es planteja és, sobretot, que hi hagi "consensos entre administracions" i que els projectes no vagin d'un despatx a un altre sense acabar mai de trobar finançament.

El pla engloba el territori tradicionalment oblidat que formen els municipis de Badalona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i els quatre barris de Barcelona que limiten amb el riu (Vallbona, Trinitat Vella, Baró de Viver i Bon Pastor). Un àmbit de quasi 60 quilòmetres quadrats on viuen prop de 450.000 persones. Segons la diagnosi que s'ha fet, aquest territori concentra problemes socials i urbanístics "endèmics", com les infraestructures que fan de barrera entre diferents parts del territori o el procés de "tercerització" en punts on no s'hauria de donar. Això últim fa referència als polígons industrials, que cada cop concentren més magatzems de súpers i menys indústria, segons la radiografia de Jaume Vendrell, director de projectes singulars de l'AMB.

243 milions en nous habitatges

La nova estratègia metropolitana s'estructura en sis grups d'actuacions i 27 projectes. El que suma una partida més gran d'inversió és el de l'habitatge, que concentra ell sol quasi la meitat (243 milions d'euros) de tota la inversió necessària per desplegar el pla. Inclou la construcció de 1.039 pisos públics per part de l'Impsol i Habitatge Metròpolis Barcelona (MHB) entre Badalona, Montcada, Sant Adrià i Santa Coloma i els 454 previstos per l'Incasòl. En el capítol de millora urbana, que suma 100 milions més, se'n compten 30 del Consorci Metropolità de l'Habitatge per rehabilitar 618 blocs de pisos degradats i també una partida per erradicar el barraquisme de les ribes del Besòs.

Pel que fa a les millores de connexió, es consideren prioritàries les intervencions a la C-31 en el pas per Badalona, tant pel que fa a la necessitat de calçades laterals que facilitin la mobilitat entre barris amb transport públic com la millora dels passos soterrats i la col·locació de pantalles que esmorteeixin el soroll (25 milions per a passos i pantalles). També hi ha projectes per millorar les zones verdes adjacents al riu i l'esperada descontaminació de les platges de Badalona i Sant Adrià (25 milions). Un dels projectes clau ha de ser el trasllat del col·lector de Llevant, que ara es troba sobre un terreny contaminat i que és imprescindible que es desplaci per poder tirar endavant el projecte del hub audiovisual a les Tres Xemeneies. La retirada s'ha de fer amb recursos de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).