El poder adquisitiu dels barcelonins cau un 7% després del covid

BarcelonaEls barcelonins han perdut poder adquisitiu des de la irrupció del covid. És el que es desprèn de l'últim informe de l'Oficina Municipal de Dades (OMD) que, com passa en l'estadística, recull dades mitjanes i no la particularitat del que s'ha viscut a cada casa. Si es mira la població de Barcelona com un tot, la ciutat encara no ha recuperat la capacitat adquisitiva que tenia el 2019 quan no es preveia cap pandèmia mundial que ho aturés quasi tot. Però els confinaments i les restriccions no són l'únic factor que explica l'empitjorament de l'economia domèstica, la pujada de preus també hi juga un paper destacat.

L'informe recull que la renda disponible de les llars –que és el que ingressa cada família després de restar-li impostos i cotitzacions socials– era el tercer trimestre de l'any passat un 4% més baixa que el 2019, i si aquí s'hi suma l'efecte de la inflació, el resultat és que la capacitat de gastar o estalviar dels barcelonins era un 7% inferior. O el que és el mateix: si es marca el moment prepandèmia amb un valor 1, les últimes dades disponibles –del tercer trimestre del 2021– situarien la capacitat adquisitiva real de les famílies en un 0,93.

I la previsió a curt termini és que, tot i que es mantingui a l'alça la recuperació econòmica, l'efecte de la pujada de preus continuarà empenyent cap avall el nivell de benestar de les llars, segons l'anàlisi de Dolors Cotrina, cap del departament d'Anàlisi de l'OMD: "La inflació continua pujant i preveiem que aquest factor sigui encara més acusat en les dades del quart trimestre". I el context geopolític, amb l'ofensiva russa a Ucraïna, no convida a l'optimisme pel que fa a l'evolució dels preus, sobretot per la persistència dels alts preus de l'energia. De moment, ningú no s'atreveix a posar data al final de l'escalada de la inflació i l'índex de preus al consum (IPC) anticipat del febrer ja va arribar al nivell més alt dels últims 33 anys: una pujada interanual del 7,4%.

Les previsions municipals es recullen en un nou estudi que ara l'Ajuntament de Barcelona es compromet a oferir de forma trimestral per tenir una fotografia actualitzada de l'economia de les llars. Ho fa agafant com a base les últimes dades de l'Idescat sobre renda disponible, que són del 2019 per al conjunt de Catalunya i del 2018 si es vol baixar al detall dels municipis. Unes dades que, com lamenta Cotrina, "queden molt lluny en el temps" . Per això el que es proposa ara l'OMD és partir d'aquestes xifres per fer un aproximació trimestral del dia a dia de les famílies, una nova estadística de conjuntura econòmica que surt de la trimestralització de les dades disponibles i l'aplicació de models predictius.

El coixí de les prestacions socials

El que mostren les dades que ja ofereix l'Ajuntament és que l'impacte de la crisi del covid sobre les economies domèstiques hagués sigut molt més pronunciat sense la intervenció del sector públic a través de prestacions socials, que van esmorteir el cop. La baixada de la corba de la renda primària (ingressos abans de la intervenció pública) va tocar fons el febrer del 2020 i va ser una caiguda molt més pronunciada que la de la renda disponible, que mesura els diners de què disposa cada família de forma efectiva. "El coixí són les prestacions socials", radiografia Cotrina.

Això comença a canviar el 2021, quan la recuperació de l'activitat repercuteix en un augment de les rendes primàries i les prestacions socials van a la baixa. El segon trimestre de l'any passat, per exemple, ja es veu una pujada de l'11% tant de les remuneracions a assalariats com de les rendes mixtes, que inclouen tant els ingressos dels autònoms com els que deriven de propietats. I, en canvi, baixen un 8,5% les prestacions socials, que també van tenir un efecte mitigador de la bretxa entre barris més rics i barris més pobres, tot i que l'últim informe de l'OMD sobre desigualtats recollia que la capacitat adquisitiva dels primers multiplica per més de cinc la dels segons. La intervenció pública explica, per exemple, que si es miren només els ingressos per habitant, el districte més pobre de Barcelona seria Nou Barris, però quan s'hi sumen les prestacions –tenint en compte que és un territori amb població envellida– i l'impacte dels impostos, aquesta zona puja una posició en el rànquing i deixa Ciutat Vella a l'últim lloc de la taula.