La Barcelona que ve: 12 projectes que han de transformar la ciutat

BarcelonaBarcelona viu en constant transformació. Així ho testimonien la infinitat d’obres que estan en marxa a la ciutat, entre les quals les dues que comencen aquest dilluns: les de la renovació de la ronda de Sant Antoni i les de la connexió de plaça Espanya amb Gràcia –o, cosa que és el mateix, del Baix Llobregat amb el Vallès– mitjançant la L8. Dues obres que formen part de la dotzena de grans projectes que han de reformular la capital del país. Dotze iniciatives que definiran la Barcelona que ve.

El passeig més emblemàtic de la ciutat serà un dels protagonistes del canvi. A la primavera, quan acabin les obres del primer tram de la Rambla entre Colom i Santa Madrona, començaran els treballs a la resta del passeig. L’últim canvi en el projecte per escurçar les obres preveu atacar en tres fases el passeig sencer fins a Canaletes. Primer es remodelarà el cantó Besòs, després el cantó Llobregat i, finalment, el tram central. L’objectiu de l’Ajuntament és tenir els treballs enllestits el 2027 i que la reforma –que preveu donar més espai als vianants– contribueixi que els barcelonins tornin a fer-se seva la Rambla.

Un deute històric de la ciutat era la reforma de l’estació de Sants. Fa uns mesos van començar unes obres que, quan hagin acabat d'aquí aproximadament sis anys, han de servir per actualitzar i ampliar la capacitat d’aquesta infraestructura, però també per fer una rentada de cara al seu entorn. La reforma, que va a càrrec del guardonat estudi d’arquitectes d’Olot RCR, obrirà accessos als quatre cantons de l’estació i dotarà l’espai exterior de més verd i una millor connexió amb els barris del seu voltant.

Un dels primers compromisos del govern de Jaume Collboni va ser cobrir la ronda de Dalt. L’Ajuntament ja ha aprovat que aquesta primavera comencin les obres del tram entre l’avinguda Vallcarca i l’IES Vall d’Hebron. En total, es cobriran uns 340 metres que se sumaran als prop de 200 que ja s’havien fet en el tram entre l’IES Vall d’Hebron i el mercat del barri. La cobertura d’aquest tram –que es vol tenir a punt també el 2027– ha d’ajudar a tancar la ferida entre els barris de muntanya i la resta de la ciutat.

Probablement, la transformació de més envergadura que afronta la ciutat és la de la futura estació de La Sagrera. Tot i els anys de retards, i malgrat que ni tan sols hi ha encara una data de finalització de les obres, els treballs avancen i ja s’ha arribat pràcticament al 70% d’execució. Fa un any es van acabar totes les obres relacionades amb els trens convencionals (els de Rodalies i els Regionals), però encara falten per enllestir dos pisos més: per sobre del metro i les vuit vies de trens convencionals ja soterrades, s’ha d’instal·lar un gran vestíbul i, damunt d’aquest, les vies de l’alta velocitat, que a hores d’ara i provisionalment encara circulen per fora de l’estructura.

Un altre gran objectiu de la ciutat és obrir-se encara més al mar. Per això, el Front Marítim és un altre dels punts clau de la transformació de la ciutat. Aquest projecte té dues obres com a símbol. D’una banda, completar el passeig Marítim amb la reforma del tram entre el Fòrum i el Complex Esportiu de la Mar Bella. L’inici d’aquestes obres està previst per al segon trimestre d’aquest any, i l’aparcament que hi ha ara en desús donarà pas a un passeig arbrat que arribarà fins a la platja a través de rampes i grades. D’altra banda, hi ha l’altre gran front del litoral barceloní, el Port Olímpic, que viu el tram final de la seva reforma de la mà de la Copa Amèrica. El govern vol transformar aquest espai –amb un oci nocturn problemàtic en el passat– en un pol d’economia blava. En l’horitzó també hi ha la reforma del Port Vell, amb la hipotètica obertura d’una nova seu del Liceu.

En marxa des de fa temps també estan les obres de la Via Laietana, que no preveuen estar enllestides fins d’aquí un any i mig. Una tardança que s’explica perquè l’obra no només amplia voreres, sinó que també s’actua en el subsol. La reforma d’aquesta avinguda anirà acompanyada de la recuperació de l’edifici de Correus –que ara serà un pol d’innovació digital– i el dels antics jutjats de primera instància, que de cara al 2026 acollirà oficines municipals. Es tracta de dues obres per revitalitzar la part baixa d’aquest carrer.

No queda clar que la connexió del tramvia fins a Francesc Macià acabi fent-se aquest mandat –Collboni evita posar-hi calendari–, però el que és segur és que durant aquest any el tramvia arribarà finalment fins a Verdaguer. Això permetrà obrir un tram de la Diagonal que porta anys empantanegat i accelerar la reforma de la zona central de la plaça de les Glòries.

Tampoc té calendari l’ampliació de l’Hospital Clínic, però en els pròxims anys aquesta ha de ser una de les grans transformacions de la ciutat. Després de fer molts tombs sobre la ubicació d’aquesta ampliació i unes negociacions que s’han allargat dues dècades, fa un any la Generalitat, l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona, la UB i el mateix Clínic van arribar a un acord per situar el Campus Clínic –el nou complex hospitalari que integrarà les activitats de recerca, docència i innovació– al solar universitari a tocar de la Diagonal. A més de donar aire a un hospital que s’ha quedat petit, l’ampliació ha de permetre alliberar un espai que el Clínic ocupa ara mateix a l’Eixample i que el districte espera amb ganes per poder-hi fer equipaments.

En l’horitzó de la ciutat hi ha una commemoració, la del centenari de l’Exposició Universal del 1929, que servirà també per afrontar una altra de les reformes pendents de fa temps: Montjuïc. Les obres de remodelació de la Fira començaran el 2026, però el projecte va més enllà. A més de consolidar l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i connectar millor la zona amb els barris del Poble-sec i la Font de la Guatlla, l’Ajuntament voldria construir en l’espai alliberat habitatges públics i equipaments com ara un nou centre d’atenció primària, un centre per a gent gran i una pista poliesportiva.

Unes altres obres esperades durant molt de temps són les que comencen avui per prolongar la línia L8 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i unir les estacions de Plaça Espanya i Gràcia en menys de 10 minuts. Unes obres de ciutat però amb esperit metropolità, ja que també connectaran el ja anomenat Metro del Vallès amb el Baix Llobregat. Els treballs han de durar més de cinc anys, tot i que la posada en marxa del servei encarà podria trigar uns mesos més.

També continuen en marxa els treballs per l'L9, un projecte que acumula quinze anys de retard i un sobrecost de gairebé 6.000 milions d'euros. Tot i que ningú vol fixar calendaris, les obres han entrat en una fase decisiva amb les tasques per connectar el tram Besòs i el tram Llobregat.

Fa dues setmanes Barcelona va reestrenar l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella, en el que va ser la primera peça del macroprojecte que ha de transformar aquesta zona en un pol de recerca i investigació referent al sud d’Europa. A més de la recuperació, però, tres altres equipaments emblemàtics del parc com el Castell dels Tres Dragons, el Museu Martorell i l’Umbracle completaran el que s’ha denominat la Ciutadella del Coneixement. Tot plegat forma part de la construcció del macrocomplex científic de l’antic Mercat del Peix –que inclourà tres edificis i que ja està en obres–, el Pol de Biociència del CSIC –que es farà on ara hi ha el Parc Mòbil de l’Estat i que acollirà l’Institut d’Investigacions Biomèdiques i l’Institut de Biologia Molecular– i la Biblioteca Provincial, un projecte històric de la ciutat que ara per fi sembla haver-se desencallat. Ara bé, encara no té data perquè comencin les obres.

També començaran avui les obres de la ronda de Sant Antoni, un dels carrers que més polseguera han aixecat en el debat municipal els últims anys. Finalment, el govern de Collboni ha mantingut el projecte impulsat el mandat passat per l’equip d’Ada Colau i l’avinguda –fronterera entre els barris del Raval i de Sant Antoni– serà 100% pacificada entre Floridablanca i Villarroel, mentre que entre aquest últim carrer i Urgell sí que hi podran circular els autobusos. Mitjançant la pacificació d’aquest carrer, juntament amb les obres de la Via Laietana i la Rambla, Barcelona completa un canvi absolut en les principals artèries de Ciutat Vella, guanyant espais per al vianant en un districte especialment congestionat.