Barcelona triplica els efectius de la seva unitat antidesnonaments

BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona està més que orgullós de la feina que ha fet fins ara la seva unitat antidesnonaments, la SIPHO. Segons remarca, aquesta unitat, gràcies al suport dels moviments veïnals, aconsegueix que nou de cada deu desnonaments de què tenen constància es frenin, però considera que necessita moltes més mans per poder reforçar la mediació i evitar que la comitiva judicial arribi a presentar-se a les portes de famílies vulnerables. Si fins ara la unitat tenia 16 professionals, aquest any se n'hi afegiran 30 més per arribar als 46, la majoria destinats a trepitjar carrer però també a un equip jurídic pensat específicament per negociar amb jutjats. L'ampliació d'efectius també persegueix que cada família pugui tenir un professional de referència i suposa passar d'una inversió municipal anual de 700.000 euros a l'any a una de 2,5 milions. El nou contracte, que s'adjudicarà l'últim trimestre d'aquest any, tindrà una dotació de cinc milions d'euros, serà vàlid per a dos anys i podrà prorrogar-se durant dos anys més.

El que es busca, segons el govern municipal, és guanyar temps per intentar trobar solucions abans del dia D. Tant la tinent d'alcalde d'Acció Social, Laura Pérez, com la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, han insistit en presentar aquesta unitat com l'escletxa que pot obrir l'Ajuntament mentre no canvien els marcs normatius i es converteix en obligatòria l'exigència de mediació sempre que hi ha un desnonament. També han coincidit a demanar al govern espanyol que prolongui la moratòria antidesnonaments mentre no hi hagi una llei d'habitatge aprovada, i a la Generalitat que assumeixi les seves "responsabilitats" al Consorci de l'Habitatge. "Ens trobem un Govern gairebé desaparegut", ha criticar Martín, que ha precisat que ara hi ha 680 famílies en llista d'espera a la taula d'emergència i que la situació, segons ha dit, seria molt diferent si la Generalitat hi hagués aportat la xifra de pisos que li pertocaria. "Ara tindríem mil pisos més", ha reblat la regidora.

Des que la SIPHO es va posar en marxa, el 2015, ha acompanyat 13.000 famílies amenaçades de perdre la casa, entre les quals hi havia 10.000 menors. En el 90% dels casos no hi va arribar a haver desnonament i en vuit de cada nou l'amenaça es va frenar abans del dia assenyalat. L'Ajuntament vol ara reforçar aquesta mediació per evitar haver d'arribar a la data límit i ha constatat que en el cas de petits propietaris falta més temps per poder-los convèncer de solucions alternatives i que, quan es tracta de grans tenidors, els farien falta mecanismes que els obliguessin a acceptar mediacions.

La regidora d'Habitatge ha insistit, també, que necessiten canvis normatius perquè els avisos de desnonaments arribin abans a l'Ajuntament i poder activar també abans els recursos preventius. El govern municipal ha criticat el paper del Govern en els desnonaments tant pels "dispositius policials desproporcionats" com per les multes a activistes que intenten frenar l'expulsió de veïns. "Si quan parlem de desnonaments, només parlem de dispositius policials, tenim un problema", ha assegurat Martín, que ha celebrat l'anunci del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, que deixaran d'aplicar la coneguda com a llei mordassa en manifestacions pacífiques com les dels activistes pel dret a l'habitatge.