"A Barcelona tots els creueristes baixen i els vaixells queden buits"

BarcelonaLa riuada de gent que circula Rambla amunt i avall és el presagi d’un cap de setmana "com els d’abans". En part, per la presència dels passatgers dels creuers que només en els pròxims tres dies arribaran en 15 vaixells, amb una capacitat total de 47.000 persones. En tot el mes d’abril atracaran 80 creuers, unes xifres que confirmen no només la recuperació del sector sinó també que les proclames de l’Ajuntament de Barcelona d’intentar posar fre al fenomen han fracassat. "Molts, molts turistes, però ara cal que se'ls gastin", apunta un dels cambrers que esperen clients a les terrasses de l’emblemàtic passeig mostrant-los les cartes amb les paelles, les cerveses i els mojitos, convertits ja en una de denominació d’origen de la Rambla. Amb tot, confia que la bona arrencada del 2023 es consolidi per fer "oblidar els mesos de pena" del coronavirus.

Els preus dels restaurants s’han ajustat a la inflació per "poder quadrar números", afirma el cambrer: una paella, entre 17,50 i 24 euros; una fregitel·la de peix, 21,50, i un plat de gambes a la planxa, 29,95. Fins i tot hi ha qui ho troba força econòmic, com Sarah Antonucchi i Lisa Zintxenko, treballadores del creuer MSC World Europa, que estan a punt de fer la primera queixalada a unes tapes regades amb una sangria i un còctel de mig litre servits amb palletes. Van enrolar-se a Dubai, on "la vida és massa cara", i es dirigeixen a Marsella, on tornaran a començar una nova ruta. El port de Barcelona, expliquen, és una "parada obligada" tant per a elles com per als clients. "A Barcelona tothom desembarca, el vaixell es queda buit perquè és molt fàcil arribar a la ciutat", diu la ucraïnesa Zintxenko.

En molts dels casos, els creuers contracten autocars que porten els viatgers de porta a porta. Són visites llampec, gairebé a contrarellotge. Les Rambles, la Sagrada Família, el Parc Güell. Aquest grup, "gastar, gasten poc, perquè ni trepitgen els carrers", lamenta el taxista Sukhan Sink, satisfet perquè "hi hagi més control amb els taxistes pirates de l’aeroport". 

El taxi està estacionat en una de les parades del passeig. Dues parelles al voltant dels 70 procedents del Canadà demanen que els porti a la Sagrada Família. Hi han arribat avui mateix en un creuer que està fent ruta pel Mediterrani i els tres dies d’escala a la ciutat estaran en un hotel de l’Eixample. Són els clients que tothom es voldria rifar perquè no pregunten preus i no tenen un pressupost límit, asseguren. "Els millors clients sempre són els de països anglòfons", assenyala Samuel Hakobian, que ven pintures i dibuixos gairebé tocant a Colom, i que assenyala que la Setmana Santa va ser "fluixa perquè el turisme espanyol no compra".

Entrar i mirar

Hi ha cues a les gelateries i a les botigues de torrons, i una bona ocupació als restaurants i terrasses, però a les botigues de records i regals, la gent "hi entra, mira i se’n va", apunta la Karihsma, la dependenta de Nath’s, un local obert a la dècada dels 70 en què conviuen els articles per a turistes amb una petita secció d’electrònica apta per a residents. "La gent ja no compra imants o figures petites, que abans es venien molt bé. És com si estiguessin canviant les mentalitats i els costums", reflexiona.

Precisament, Sheila Brook tria i remena quina postal enviar a la seva família de Massachusetts. Amb el seu marit, van aterrar a Barcelona a principis de setmana, després de fer una parada de cinc dies a París, per enrolar-se en un creuer en direcció a les illes gregues. "La pandèmia ens va deixar a port gairebé amb les maletes fetes, però per fi ja som a la beautiful Barcelona", diu en un graciós spanglish que insisteix en "practicar". Han recorregut la ciutat, han anat a Montserrat i Girona. "No em preguntis el que ens hem gastat. Molt, però un cop a la vida", diu rient.

A l’alçada del metro Liceu, Sonia García neteja el terra de la Rambla amb un aspirador connectat a una tanqueta. Forma part de la brigada de neteja i encara se sorprèn com la gent "embruta tant si la Rambla està plena de papereres". Avui és el primer dia que nota un augment de visitants que ocupen tota la vorera i ni s’immuten quan la veuen feinejar i intentant donar la volta al vehicle. "Avui és horrible, un estrès", diu, i apunta que ja tem "l’estiu, amb la calor i els carrers plens". Fugint de la "turistada", destaca Marta Sala, una veïna del Raval, que explica que ha hagut de travessar la Rambla. Ho fa com justificant-se de trepitjar un "territori comanxe" que ja no se sent seu i lamenta que s’hagi perdut el Palau de la Virreina com a "refugi per als locals", ja que és un lloc "ocupat". No obstant això, el centre es manté encara com un oasi enmig de la voràgine de turistes buscant l’estampa que rebenti el seu Instagram. "Molta gent, sí, però ¿has sentit què gasten en aigua i quants diners deixen a la ciutat? Qui ho paga això?", deixa anar sense esperar resposta per enfilar-se pel carrer del Carme, on també s’escampen els turistes.

"El corazón partío". És la sensació que té un cambrer que treballa a la Rambla i viu al Raval: "Els turistes em donen la vida, però em maten el barri", raona per autoesmenar-se que, en el fons, "el millor és que vinguin molts turistes".

A la plaça Sant Galdric, les parades de les pageses estan recollint i a cal Papitu esperen que s’omplin les taules de la terrassa. "Res, ve un turisme barat no, el següent", es queixa el propietari del local, Florencio Díaz, que recorda que abans de la pandèmia havia arribat a tenir sis treballadors i ara només un i que ja ha decidit reduir l’horari d’obertura i tancar a les nits. "Total, per quatre tapes", lamenta. "A més, l’Ajuntament no em deixa posar cap taula més a la terrassa, ni pagant!"