La Barcelona que tanca a les nits: el Turó de la Rovira i 165 llocs

BarcelonaBarcelona té, des de fa uns dies, més espais públics amb reixes i l'accés restringit durant la nit. I amb cada nova tanca, més debat sobre la conveniència de tancar parcs i places com a mesura per atacar problemes de convivència o, directament, d'incivisme. És la Barcelona tancada. Hi ha reixes acabades d'estrenar a la plaça de Mercè Sala del Poblenou i al cim del Turó de la Rovira. Però les primeres són un "error", a parer de l'Ajuntament, que defensa que es van instal·lar a iniciativa de les comunitats de veïns –que també n'han assumit el cost econòmic (més de 52.000 euros)–, i sense una "validació política". Va ser un d'aquells expedients que salta d'una taula a l'altra (el districte va rebutjar la primera petició l'estiu del 2020) i que, al final, sense que ningú n'assumeixi la responsabilitat, acaba validat i amb la reixa construïda amb llum verda municipal.

Després de la reacció irada d'alguns veïns, que han arribat a posar brides a les noves portes per assegurar que no es tanquen, l'Ajuntament ja ha informat que l'estructura es desmuntarà tan aviat com sigui possible i que, mentrestant, ningú no en tancarà les portes cada vespre. Però els tempos de l'administració no són ràpids i aquest tan aviat com es pugui del desmuntatge serà entre finals de juny i principis de juliol. I el consistori haurà de retornar als veïns els diners invertits en va.

Sigui com sigui, aquesta plaça no entrarà oficialment a la llista de llocs que Parcs i Jardins tanca cada vespre, com els interiors d'illa, parcs com els de l'Espanya Industrial o el de Diagonal Mar i places com la de la Vila de Madrid, al Gòtic; o la de les Caramelles, al Raval. En total, fins a 165 espais que són públics, però que es tanquen amb clau a partir del vespre. La llista, d'on ja han caigut llocs que havien generat polèmica com la plaça de les Dones del 36 de Gràcia (un punt que els comuns portaven en el seu primer programa electoral), sumarà, això sí, el cim del Turó de la Rovira que, des d'aquest dimarts, ja es tanca de nit.

L'Eixample és la zona de Barcelona que té més espais públics gestionats amb pany i clau (40), sobretot pels jardins interiors, i la llista també ha incorporat parcs de nova creació com la Clariana de les Glòries. El criteri per decidir si un espai es tanca o no és, segons l'Ajuntament, el de protegir equipaments, espais verds o monuments.

I, segons la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, cada procés necessita un debat reposat que, en el cas de la plaça de Mercè Sala, no hi ha hagut. "El que no farem és tancar espais públics per iniciativa privada. La solució als problemes de convivència no pot ser una tanca. Si n'hi ha, parlem-ne i busquem solucions", justifica. I l'argument li serveix per rebutjar la demanda veïnal de tancar, també, la plaça de les Tres Xemeneies del Paral·lel, on fa temps que es denuncien problemes d'incivisme. En aquest cas, l'Ajuntament demana mirar primer què passa a l'espai quan les antigues oficines d'Endesa tornin a tenir ús (acolliran oficines) i quan s'hi instal·li el Cecor, el centre de coordinació d'emergències. "Mirem totes les opcions abans de plantejar-nos tancar", demana Sanz. I no ho veu gens justificat en el cas de la plaça de la polèmica al Poblenou, en la confluència dels carrers Ciutat de la Granada i Doctor Trueta.

"Una plaça no es pot tancar"

"És un error que hàgim naturalitzat que és possible que, quan hi ha certes molèsties, es pot tancar una plaça. El carrer és un lloc on hi passen coses, no només un espai de pas, i ho hem d'acceptar així, vivim en una ciutat i no en una peixera. El que preocupa és que potser si no hi hagués hagut protestes, la tanca s'hauria quedat on era", es queixa l'antropòleg Jose Mansilla. Alguns dels residents de la plaça no acabaven d'entendre, aquesta setmana, per què ara s'ha de retirar el tancament. Hi veien una solució, que –defensen– no restringeix l'accés públic al l'espai durant el dia, i que, de nit, els protegeix de problemes com el soroll.

"Els veïns, sobretot els de les plantes baixes (amb terrasses amb tanques baixes que donen a la plaça), estan farts de gent bevent de nit als bancs i de baralles i altres problemes", denunciava dimecres una veïna, que encara no sabia que la reixa desapareixeria. "És que això és una plaça, no és un parc", remarca Joan Maria Soler, de l'associació de veïns del Poblenou. I Salvador Clarós, també de l'associació, recorda que el conflicte s'assembla al que ja hi va haver al barri fa anys, quan els veïns de les cases adossades del passatge de Maria Llimona hi van restringir l'accés: un tancat que es va retirar, també, després de la protesta veïnal. "Sembla que no aprenguem dels errors. Si això es permet en un lloc, a més, estableix un precedent perillós", alerten.

Una de les conseqüències del que ha passat a la plaça de Mercè Sala és que la font que fins ara quedava a la plaça ara s'ha mogut per deixar-la al carrer, fora de la reixa. I el conflicte no és un cas aïllat. Les arquitectes del col·lectiu Punt 6 consideren un clàssic dels processos participatius la diferència de criteris entre els veïns que viuen més a prop d'un espai públic, que són els que en pateixen els conflictes més a tocar de casa, i els que en fan ús, tot i no viure allà mateix. Un clàssic, diuen, que cal abordar mirant tot el que passa en un lloc i no només quina forma té.

El conflicte al Carmel

La llista d'espais amb tanques suma ara el Turó de la Rovira. Un tancament que sí que defensen els responsables polítics del districte d'Horta-Guinardó (PSC) com a mesura de xoc per fer front a la massificació de l'espai (com a mínim, durant la nit) i protegir la bateria antiaèria i les restes museïtzades del barraquisme mentre s'intenten impulsar mesures a més llarg termini. Però que també ha posat en peu de guerra els veïns organitzats en el Consell del Turó de la Rovira, convençuts que la tanca és la prova definitiva que la ciutat s'ha "venut" el turó i que la mesura no tindrà els resultats desitjats, perquè les persones que anaven a fer botelló el faran uns metres més avall o saltaran la tanca, com ja s'ha pogut veure aquests dies.