Barcelona surt de la pandèmia més amunt en els rànquings internacionals i amb la vida més cara
La ciutat es prepara per renunciar al turisme rus com a conseqüència immediata del conflicte bèl·lic
Bateria de rànquings per demostrar la fortalesa de la ciutat de Barcelona en posicionament internacional. L'Ajuntament i la Cambra de Comerç han presentat aquest dijous l'Observatori Barcelona del 2021, un recull de 34 indicadors dels anys 2020 i 2021 que en termes generals mostren la bona situació de la ciutat, que torna, per exemple, al top 20 de les més competitives del món, segons l’informe Global Power City Index 2021, de la Mori Memorial Foundation. Barcelona hi ha escalat fins a la 18a posició després de cinc anys fora dels vint primers llocs. I també surt ben situada si es miren les expectatives de visitants i emprenedors: ocupa el novè lloc de la taula mundial, segons l'informe de Resonance Consultancy. I el setè lloc en captació d'inversió tecnològica a Europa (1.503 milions de dòlars), en un rànquing que domina amb claredat Londres (18.365 milions) i en què Madrid se situa tres llocs per darrere de la capital catalana. "La ciutat surt forta de la pandèmia", ha conclòs el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, que ha presentat Barcelona com "la millor" ciutat on invertir del sud d'Europa i ha destacat projectes com el nou 22@ per atraure més inversió tecnològica.
L'altra cara de la fotografia és la de l'encariment del cost de la vida que s'ha registrat a Barcelona –i en moltes altres ciutats– en el context de la pandèmia: la capital ja és la 84a ciutat més cara del món, mentre que l'any passat ocupava el 102è lloc d'aquesta mateixa taula. Si es mira només el marc de la zona euro, Barcelona baixa dues posicions i queda 17a. Per això, l'Ajuntament considera que aquest factor no afecta la competitiva de la ciutat, que també millora en aspectes com la qüestionada seguretat. El Safe Cities Index del 2021 escull Barcelona com l'onzena ciutat on és més segur viure en termes generals –i aquests termes inclouen tant la seguretat sanitària o les infraestructures com la seguretat personal.
El que sí que preveu Barcelona és començar a notar les conseqüències de la invasió russa d'Ucraïna. D'entrada, perdent per un període encara indeterminat el turisme rus pel tancament de l'espai aeri. "És un turisme modest en xifres però que sol tenir capacitat de compra", ha remarcat Collboni, que ha assegurat que l'afectació a Catalunya serà "més modesta" que en llocs del nord d'Europa amb més dependència elèctrica.
El turisme rus representa un 4% al conjunt de Catalunya, i la majoria passa per Barcelona i deixa un 36% més de despesa que la mitjana de turistes, segons ha concretat la Cambra de Comerç. La seva presidenta, Mònica Roca, ha afegit que les exportacions cap a Ucraïna i Rússia són al voltant d'un 1%, i les importacions entre un 0,4% i un 0,6%, i ha aventurat que on hi pot haver una afectació més notòria és en la importació de cereals si el conflicte s'allarga. L'Ajuntament ja ha anunciat aquest matí que suspèn les relacions institucionals amb el consolat de la Federació de Rússia a la ciutat fins que no cessi l'ofensiva militar. L'escrit, firmat per la tinent d'alcaldia Laia Bonet, recull el text que van consensuar tots els grups polítics de l'Ajuntament a l'últim ple per condemnar l'actuació russa, i especifica que el consistori no participarà en actes convocats pel consolat ni convidarà els representants diplomàtics russos als seus actes i reunions.