La pandèmia deixa a Barcelona 1.131 terrasses noves o ampliades (mig miler sobre la calçada)

BarcelonaEls carrers de Barcelona ja estan a punt per oferir la que serà la seva fotografia postpandèmica. Com va avançar l'ARA, l'Ajuntament ja ha retirat nou de cada deu de les terrasses provisionals que es van guanyar sobre la calçada i que es protegien amb els lletjos blocs de formigó groc i amb pilones. Segons les primeres previsions, ja no haurien d'haver estat al carrer aquest 2023. El pla del consistori, tal com ha informat aquest dimarts, ara és que, durant el mes d'abril, la ciutat hagi quedat definitivament neta d'aquests elements i que les terrasses que s'ha decidit que podran continuar ocupant calçada després de la pandèmia ja ho facin sobre la tarima definitiva. Acabat tot el procés, Barcelona haurà sumat fins a 495 plataformes per consolidar terrasses sobre espais que abans ocupava el cotxe. I mantindrà 1.131 de les llicències de terrasses del covid, si se sumen les que creixen i les que apareixen de nou (671). El salt, si es mira la xifra de taules al carrer, és d'unes 4.000 més.

L'Ajuntament va concedir, en total, 3.668 llicències de terrassa excepcional perquè els restauradors poguessin fer front a les limitacions del covid. Una xifra que sumava tant locals que fins ara no havien tingut llicència com locals que obtenien una llicència extra per afegir més taules i cadires a les que ja tenien. Fins a 1.550 d'aquestes noves terrasses es van situar en espais com cordons d’aparcament, carrils de circulació i xamfrans. És a dir, sobre l'asfalt.

Ara, tres anys després de l'esclat de la pandèmia, el govern municipal ha donat les xifres definitives de com es consolidaran aquests extres. De les 1.550 terrasses provisionals en calçada, n’hi ha 550 que no han demanat mantenir-se i 426 que han quedat denegades perquè, segons l'Ajuntament, no s’ajustaven als requisits previstos a l’ordenança. Totes aquestes taules i cadires ja s’han retirat de l’espai públic. De les 574 restants, que són les que han rebut el dret de poder-se consolidar, n’hi ha 79 que o bé hi han renunciat voluntàriament o bé no han demanat el moble plataforma, que és un requisit obligatori per poder continuar ocupant asfalt. Amb tot això, la ciutat haurà sumat definitivament 495 noves terrasses en calçada, que són les que ja han muntat el moble definitiu per substituir les New Jersey grogues.

Pel que fa a aquest procés de retirar elements provisionals, el govern de Colau assegura que, els pròxims dies, ja haurà desmuntat 1.387 terrasses en calçada, el 90% de totes les que hi havia. I que a l'abril ja s'haurà fet net d'elements provisionals, amb l'única excepció d'algun cas que estigui pendent de resoldre recursos. Fins ara s'han retirat uns 2.325 blocs de formigó i unes 5.550 pilones. I, segons ha informat avui l'Ajuntament, quan s'acabin totes les actuacions s’hauran recuperat unes 515 places de càrrega i descàrrega, 3.750 llocs d’aparcament de moto i 510 places de cotxe.

En paral·lel, a finals d'aquest mes ja hi haurà 440 dels nous mobles plataforma instal·lats i faltaran els últims 55, que s'acabaran de muntar durant el mes que ve. El procés s'ha demorat força més del que s'havia dit perquè la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, no s'havia cansat de repetir que el 2022 seria l'any de l'adeu als blocs de formigó groc. I hauran sobreviscut fins a l'abril del 2023. "La fi dels blocs de formigó ja ha arribat", ha celebrat avui en roda de premsa.

La ciutat de les gairebé 30.000 taules

Si es miren les xifres generals, de les 3.668 terrasses extraordinàries que es van concedir, 2.899 van demanar consolidar-se. I, d'aquestes, 1.131 van rebre una resposta positiva (574 en calçada i 557 en vorera). Un terç del total. Això suposa afegir 5.528 taules i 21.536 cadires i que Barcelona passi a tenir un total de 6.375 permisos de terrasses permanents (29.858 taules i 114.056 cadires). Un salt que entitats com la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ja han criticat perquè el consideren excessiu. I que la responsable d'Urbanisme considera “equilibrat” perquè diu que s'ha tingut en compte el grau de saturació que ja viu cada barri.

El Gremi de Restauració, al seu torn, es felicita pel balanç. "Ens sentim artífexs i responsables d’aquesta ampliació definitiva del parc de terrasses de la ciutat", celebra Roger Pallarols, director de l’entitat, que considera que amb aquestes terrasses extres s'acaba el conflicte obert a la ciutat, el 2015, quan es va aplicar la nova ordenança que suposava una gran retallada de taules i cadires. "Molts restauradors han recuperat, ara, el que van perdre aleshores", segons el Gremi.

El districte que haurà afegit més terrasses és l'Eixample (346 noves terrasses o ampliacions de les existents), però també és el que n'ha denegat més (622). Ciutat Vella, per contra, és el que menys en guanyarà: 29 (s'han denegat 195 peticions). I, en percentatge, el que suma més resolucions positives per als interessos dels restauradors és Sarrià-Sant Gervasi. Les xifres que avui ha fet públiques l'Ajuntament presenten algun petit canvi respecte al balanç que tenia fa uns dies el Gremi, que havia obtingut les dades del mateix Ajuntament. Les d'avui sí que són les definitives, segons el consistori.