Barcelona s'acomiada de l'obra més desapercebuda de Calatrava

BarcelonaÚltimament passaven gairebé desapercebuts, però en el seu origen se'n van fer fins i tot samarretes. Ara, malgrat ser una de les tres obres que Santiago Calatrava té a la ciutat, estan a punt de desaparèixer. L'eliminació dels carrils reversibles a l'avinguda Diagonal –en desús des de feia anys– acabarà també amb els pòrtics que l'artiquecte i enginyer valencià va dissenyar per senyalitzar el sentit del trànsit en aquesta via de la capital catalana. Des del passat diumenge, diversos operaris treballen cada nit per desmuntar una per una aquestes estructures que des de fa 37 anys presidien la part sud d'una de les principals artèries de la ciutat.

L'Ajuntament va decidir aprofitar que aquest estiu calia pavimentar de nou el tram de la Diagonal entre Francesc Macià i l'avinguda del Doctor Marañón per suprimir uns carrils reversibles que feia temps que havien quedat obsolets. L'últim cop que es van fer servir va ser fa cinc anys, però ja aleshores el seu ús era molt residual. El nou paviment ja ha fet desaparèixer de l'asfalt els senyals del doble sentit del carril, i a poc a poc s'esfumaran també els pòrtics, que l'Ajuntament preveu tenir completament desmuntats dilluns.

Tot i que en els últims anys els carrils reversibles de la Diagonal havien perdut el seu sentit, en el seu origen, l'estiu del 1986, van transformar la mobilitat a la ciutat. Aleshores encara no existia el Túnel de Vallvidrera i les rondes estaven en fase de disseny, de manera que la Diagonal era la principal via d'accés a Barcelona per als que arribaven pel sud de la ciutat. "Hi havia un gran problema amb la congestió del trànsit a certes hores del matí i de la tarda. Els divendres a la tarda era horrorós", rememora en conversa amb l'ARA Mario Aymerich, l'enginyer municipal que, juntament amb Antonio López Montejano, va impulsar aquest carril.

Samarretes commemoratives

Malgrat el risc d'una operació sense precedents –fins aleshores no hi havia cap experiència similar de carrils reversibles en una via tan gran–, Aymerich assegura que "la prova va ser un èxit". "No hi va haver cap accident ni cap problema, i es va eliminar la congestió durant les hores punta", afirma. Per no tallar una via que aleshores era imprescindible per accedir a la ciutat, el canvi es va fer d'una nit per l'altra. "Vam pavimentar amb un asfalt molt finet que va permetre pintar tota la calçada en una sola nit", explica.

Part de l'èxit de l'operació va ser també gràcies a la campanya de difusió que es va fer per explicar als barcelonins com funcionaria el nou carril reversible de la Diagonal. Es va fer una campanya publicitària molt gran, en què es van repartir infinitat de fullets i, fins i tot, es van dissenyar samarretes especials que alguns estudiants repartien entre els conductors amb el lema "Això té sentit" i els tres senyals que caracteritzarien els pòrtics de Calatrava: una fletxa verda i dues aspes en vermell.

El disseny dels pòrtics –innovador també pel seu aspecte lleuger malgrat la dificultat de salvar tants carrils– va ser la cirereta de l'operació. Aymerich recorda que va ser l'arquitecte Josep Acebillo qui els va recomanar parlar amb Calatrava, que aleshores era un arquitecte i enginyer que tot just començava i que a més era especialista en estructures. Ell es va encarregar del disseny dels pòrtics, que després es van fer en una fundició de Tarragona.

Ara, l'obra més desconeguda de Calatrava a la ciutat –les altres dues són el pont de Bac de Roda i la torre de Calatrava a Montjuïc– està a punt de passar a la història. Si res no canvia, dilluns ja no quedarà cap d'aquests pòrtics a la Diagonal. Tot i que hi ha veus, com la del mateix Aymerich, que reclamen preservar-ne un com a record, ja sigui a la mateixa Diagonal o en algun parc de la ciutat. "Seria una llàstima que com a mínim un no quedés dempeus", lamenta.