A Barcelona es roben més de 3.200 motos cada any, una cada tres hores

BarcelonaEntre els anys 2013 i 2022, a Barcelona es van denunciar 32.385 robatoris de motocicletes, una mitjana de 3.238 a l’any. O, el que és el mateix, gairebé nou motos robades cada dia. Una cada menys de tres hores. La xifra, obtinguda per l’ARA a través d’una petició de transparència a l’Ajuntament i el departament d’Interior, encara seria més alta si no fos perquè a partir del 2020 l’arribada de la pandèmia i les restriccions van fer caure el nombre de robatoris en picat. Però el 2022, a mesura que es va anar recuperant la normalitat, les denúncies van tornar a augmentar. Catalogada fa alguns anys com la ciutat europea amb més motos per habitant, Barcelona és també una de les capitals on més se’n roben.

El curs més negre per als motoristes a Barcelona va ser el 2018, quan es van robar fins a 4.178 motos, gairebé una cada dues hores. De fet, es podria parlar de trienni negre, perquè tant el 2017 com el 2019 hi va haver més de 4.000 denúncies quan els anys anteriors –entre 2014 i 2016– la xifra rondava les 3.300. L’arribada de la pandèmia el 2020 i el confinament i les restriccions associades van fer baixar la xifra per sota dels 2.000 casos –1.904 el 2020 i 1.934 el 2021–, però el 2022 els robatoris es van tornar a enfilar fins a 2.397. El 2013 també havia estat un any dur, amb més de 3.900 denúncies presentades.

El subinspector dels Mossos Josep Maria Pujol és cap d’investigació de la comissaria de l’Eixample, el districte on roben més motos de Barcelona. Admet que és “inviable” investigar tots els robatoris de motos que hi ha. “En una setmana podem tenir més de 800 fets delictius”, comptant-hi tots els tipus de delictes que es poden produir al districte, i afegeix que el robatori de motos no és un dels principals problemes de seguretat. Això no vol dir que els Mossos no estiguin preocupats. Si bé fonts policials no parlen d’un repunt, sí que valoren crear una unitat especialitzada, tal com ara hi ha el grup Titani que només investiga robatoris de rellotges o el de salut pública, centrat en la droga. De fet, s'estudia que sigui el mateix grup Titani qui assumeixi els robatoris de motos. Si s’està valorant aquesta opció és perquè ara cada districte investiga cas a cas i moltes vegades, tal com admet el subinspector, no s’arriba a tocar el moll de l’os, que són els grups criminals rere tots aquests furts.

Robatoris a plena llum del dia

Aquests grups no sempre actuen amb la mateixa finalitat. Pujol identifica dues motivacions: robar-les per revendre-les o robar-les per cometre un fet delictiu, com podria ser estrebades de bolsos o per fugir després d’un atracament. Després, les solen abandonar o cremar i són motos que “sovint se solen recuperar”. Amb les robades per revendre-les ja és més difícil. “Ho fan a plena llum del dia, en llocs molt concorreguts”, descriu el subinspector. Sempre van acompanyats d’una furgoneta (si ho fessin de nit els pararien sempre als controls perquè les mercaderies es reparteixen durant el dia). En baixen dues persones que carreguen la moto a pes i la posen dins el vehicle. Després, les porten a un “taller”. Són garatges, locals amb les persianes abaixades, magatzems... Allà les desmunten i amaguen les peces entre ferralla per treure-la dissimuladament del país. A on van? Segons fonts policials, una de les destinacions més freqüent és el Magrib.

Per això precisament opten per motos de baixa cilindrada: “Són més fàcils de desmuntar i també més fàcils de col·locar”. Acaben sent motos Frankenstein, perquè les tornen a muntar amb peces d’altres models o marques. Fins i tot agents de paisà dels Mossos fan servir una moto amb peces de diverses marques que van requisar durant un operatiu. Un cop desmuntada, doncs, és molt difícil recuperar una moto robada. Per això els Mossos recomanen posar-hi localitzadors, que faciliten molt una investigació policial.

Els lladres que només roben una moto per cometre un fet delictiu també solen optar per vehicles de baixa cilindrada. Aquí l’estrella, segons diverses fonts policials, és l’Honda SH. El motiu? És ràpida, fàcil de manejar, lleugera, petita per escapar-se per múltiples llocs i no és difícil d’engegar amb un pont. Pujol explica que la marca ha millorat la seguretat d’arrencada en els nous models, però en els vells hi continua havent el mateix problema.

La maledicció de les Scoopy

Un repàs a les dades corrobora aquesta realitat. De les 32.385 motos robades a Barcelona entre els anys 2013 i 2022, 9.498 –un 29,3%– eren el mateix model: una Honda SH 125. La tradicional Scoopy ha estat molts anys la moto més venuda a la capital catalana, però també és la més buscada pels lladres, que la roben gairebé nou vegades més que qualsevol altra moto. El següent model en aquest rànquing peculiar és una altra Honda, la SH150, amb 1.228 unitats robades en deu anys. De fet, la japonesa Honda ocupa quatre posicions en un top 5 on també apareix -en tercera posició- la xinesa Sym Simphony, amb 1.111 denúncies acumulades.

Que els lladres tenen predilecció per l'Honda SH125 es pot veure clarament analitzant només el comportament dels delictes a Sarrià-Sant Gervasi l’any 2019. En només un any, els lladres es van endur 347 motos d’aquest model al districte. La suma de tota la resta de motos robades en aquest districte aquell mateix any era de 359.

Crida l’atenció que, tot i ser només el setè districte en població, Sarrià-Sant Gervasi sigui el segon en nombre de motos robades aquests deu anys (5.035), per darrere de l’Eixample (6.437) i molt per davant de Sant Martí (3.497) i Horta-Guinardó (2.886). Tanmateix, un cop d’ull a les dades de l’anuari estadístic de la ciutat n'aporta la resposta. Si sumem motocicletes i ciclomotors i les dividim entre la població, Sarrià-Sant Gervasi és el districte més motoritzat de Barcelona, amb una mitjana de 3,6 persones per moto, per davant de l’Eixample (5,6) i de Sant Martí (7,2).