Barcelona reobre el debat sobre l'escalinata de la Sagrada Família
El govern municipal aspira a tenir un acord aquest mandat i que el temple es faci càrrec dels costos
BarcelonaBarcelona ha reobert aquest dijous a la tarda oficialment un debat que mai ha arribat a tancar: el futur de l'escalinata del temple de la Sagrada Família. La primera tinent d'alcalde i regidora d'Urbanisme, Laia Bonet, i l'arquitecta en cap, Maria Buhigas, s'han reunit a l'ajuntament amb representants de l'associació de veïns de la Sagrada Família i de la plataforma d'afectats per la construcció del temple, als quals han promès tenir una solució tancada aquest mateix mandat.
La clau de volta del debat continua sent la construcció d'una gran escalinata que la junta constructora del temple projecta davant la façana de la Glòria i que implicaria enderrocs en dues illes de cases, entre els carrers Mallorca i Aragó. Així estava previst, de fet, en el pla general metropolità (PGM) del 1976, que reservava un ampli passeig de dues illes perquè la Sagrada Família tingués un accés diàfan que fos ben visible des de l'avinguda Diagonal. Això no va impedir, però, que s'hi construïssin habitatges als quals cal buscar solució si es tira endavant el projecte. Ara el dubte és quants pisos es veuran afectats i quins seran.
És aquí on es troba encallada la negociació. En la cerca d'una solució que satisfaci els veïns –que reclamen minimitzar el nombre d'habitatges afectats– i la junta constructora del temple, que recela de tot el que suposi apartar-se del que ells interpreten que era el projecte original d'Antoni Gaudí. De moment aquest dijous el govern de Jaume Collboni no ha posat cap proposta sobre la taula i s'ha limitat a fixar la triple premissa que, a parer seu, ha de complir l'acord sobre la Sagrada Família: s'ha de tancar en aquest mandat, ha de ser fruit del consens i ha de garantir el dret a l'habitatge de les persones que siguin expropiades.
Per part dels veïns, el president de la plataforma d'afectats per les obres, Salvador Barroso, ha reconegut que surten esperançats amb la possibilitat de tancar un acord en aquest mandat. També Gabriel Mercadal, representant de l'associació de veïns, ha confiat que aquest cop sigui el bo i s'arribi a un acord amb la junta constructora del temple que minimitzi l'impacte sobre els veïns. A més, s'haurà d'acordar com es financen les expropiacions i les obres, una despesa que l'Ajuntament vol que vagi a càrrec del temple.
Les propostes de l'equip de Colau
La trobada ha arribat després que els veïns fessin públiques fa uns dies les propostes que el govern d'Ada Colau els va fer arribar en l'anterior mandat de la mà de l'aleshores arquitecte en cap, Xavier Matilla. Aquelles propostes, que s'havien mantingut ocultes fins ara per un acord de confidencialitat entre l'anterior govern i els veïns, minimitzava l'afectació sobre els habitatges i traçaven un trencaclosques que permetia equilibrar la zona verda, l'habitatge i els equipaments intervenint en només algunes illes de la zona.
Tot i que hi va haver diverses propostes, n'hi va haver una que els veïns admeten que els agradava especialment. En aquesta, es reduïa l'amplada de l'escalinata, que passava dels 60 metres a només 40, fet que permetia reduir substancialment els habitatges afectats i rebaixava la xifra de reallotjats a 171. A més, aquests veïns s'instal·larien en un nou edifici que es construiria en un solar que ja és propietat de la Sagrada Família i que està al mateix carrer Mallorca, entre Lepant i Marina. Un immoble en què, segons els càlculs de l'anterior govern, hi hauria 72 habitatges més.
A més, l'escala que permetia accedir al portal de la Glòria –i que es vol que travessi el carrer Mallorca a través d'una plataforma elevada per permetre que els cotxes continuessin circulant per sota– desembocava en una plaça en un interior d'illa que només arribava fins al carrer València –i no fins a Aragó com es projecta–, tot i que el tram entre Aragó i València sí que s'hauria d'habilitar com a zona verda. Tanmateix, el govern de Collboni no ha volgut fer-se seva aquest dijous cap proposta anterior –tampoc les del mandat de Xavier Trias– i ha dit que tota la feina prèvia ajuda, però que cal afrontar aquest debat amb la mirada oberta per tal de facilitar un acord entre les parts.
