Barcelona registra la xifra més baixa de naixements des de la Guerra Civil
La ciutat perd veïns per segon any consecutiu i la mitjana d'edat marca un rècord històric i puja als 44,2 anys
BarcelonaEl 2021 a Barcelona hi va morir més gent de la que hi va néixer –i això no és nou perquè s'ha repetit els últims 37 anys– però també en van marxar més persones de les que van arribar i això no passava des del 2013. El resultat numèric és que, per segon any consecutiu, la ciutat va perdre població. El 2021 es va tancar, segons dades del padró analitzades per l'Oficina Municipal de Dades (OMD), amb 1.639.981 barcelonins empadronats, uns 20.000 menys que l'any anterior (-1,2%). I amb algunes dades d'aquelles que deixen clara la tendència a l'envelliment de la població: la xifra de naixements del 2021 (11.510) és la més baixa des del 1939, durant la Guerra Civil, i la mitjana d'edat dels barcelonins bat tots els rècords i se situa ara en els 44,2 anys, lleugerament per sobre de la mitjana espanyola (44,07 anys).
Pel cantó positiu i malgrat els estralls de la pandèmia, la ciutat també bat el seu rècord d'habitants centenaris: 931, el 83% dels quals són dones. Aquestes persones de més edat es concentren sobretot en barris cèntrics i per sobre de la mitjana en renda, com Sant Gervasi-Galvany o l'Esquerra i la Dreta de l'Eixample. I una altra derivada de l'envelliment és que cada cop hi ha més gent que viu sola: en gairebé un terç de les llars de la ciutat (31,6%) hi consta només una persona empadronada i en més de tres de cada quatre (77,5%) no hi viu cap menor d'edat. Això suposa que un 12,8% de la població major d'edat viu sola, sobretot dones (el 61%), per una qüestió tant d'esperança de vida més llarga com d'incorporació femenina al mercat laboral i major autonomia que anys enrere. Si es mira la piràmide de població de la ciutat, es veu que la franja amb l'edat més habitual d'entrar al mercat laboral (20-24 anys) té pràcticament la mateixa mida que la de persones en edat de jubilar-se (65-69 anys), però, en canvi, la base de la piràmide és més petita i tendeix a la baixa.
El canvi més destacat del 2021, a banda de la davallada de demografia, és que el saldo migratori i administratiu va ser negatiu (-16.027 persones), un fet que no es donava des del 2013 i que s'explica més per l'elevat nombre de persones que han marxat (133.327, la xifra més alta des de fa, com a mínim, 50 anys), que per una baixada de les arribades: les entrades, de fet, s'han recuperat després del parèntesi pandèmic. I, tot i que la mortalitat ja no va ser tan alta com en el 2020 (hi va haver 3.393 morts menys), el saldo natural també va ser negatiu (-4.065 persones) per la baixada de la natalitat, que cau de manera ininterrompuda des del 2016. La pèrdua de població és generalitzada als deu districtes de la ciutat, inclòs Ciutat Vella, que l'any passat en plena pandèmia es mantenia com l'únic que encara guanyava veïns i ara, en canvi, és el que en perd més.
Una constant a la ciutat és que hi viuen més dones (52,4%) que homes i que la diferència es fa més pronunciada quan se supera la franja dels 45 anys. No és cap novetat que, de mitjana, elles moren a una edat més avançada (84,6 anys) que ells (78,8). Les dones són majoria en tots els districtes menys a Ciutat Vella, que també és el que té una població més jove. És l'únic, de fet, on la mitjana d'edat dels seus veïns no arriba als 40, encara que sigui per poc (39,7 anys).
Després de la paràlisi del covid, el 2021 va ser un any amb moltes mudances internes a Barcelona: fins a 117.465 canvis de domicili, una xifra un 18,4% més alta que la del 2019 i, òbviament, molt per sobre (+40,5%) de la del 2020. Els que més protagonitzen aquests moviments són els veïns amb nacionalitat espanyola (53%) i, com ja passava abans de la pandèmia, els districtes que veuen marxar una proporció més gran de veïns són els que més pateixen la pressió turística, com Ciutat Vella o l'Eixample, que tenen un saldo negatiu per canvi de domicili. Els que més tendeixen a retenir veïns que es traslladen són Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi, que són districtes grans, mentre que Gràcia i les Corts són les zones on més sovint es canvia de districte amb la mudança.
El que continua com una tendència a l'alça és el predomini dels ciutadans que no han nascut a Barcelona. Fa tres anys que, per primera vegada, hi havia més barcelonins que havien nascut fora de la ciutat. I això ha anat a més: ara els empadronats nascuts a Barcelona són el 48,8%, mentre que els que han nascut a l'estranger ja representen el 29,4%, els que venen d'altres punts de l'Estat són el 14,8%, i els que són originaris d'altres poblacions catalanes són el 7,1% restant. Això suposa que ara els ciutadans que arriben des d'altres països tenen pràcticament el mateix pes que van tenir a principis dels 90 els que eren originaris de diferents punts de l'Estat. Quasi el 30% aquests veïns nascuts a l'estranger, però, tenen nacionalitat espanyola.
A tall de curiositat, els barris que concentren més població arribada des de d'altres punts de Catalunya són Pedralbes i d'altres zones de les Corts. Un factor que es podria explicar, en part, per la proximitat a la zona universitària. I, en canvi, els que tenen més veïns nascuts a la ciutat són els de Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu, mentre que la població estrangera té més pes en zones com Ciutat Vella, Sants-Montjuïc o Nou Barris i els nascuts en localitats espanyoles es concentren més a Horta, Nou Barris i Sant Martí.
Maria (o la forma castellana María) i Montserrat són els noms més habituals entre les dones empadronades a Barcelona, mentre que, pel que fa als homes, predominen Antonio (o Antoni) i Josep (o José). Però aquests ja fa anys que no figuren en el podi dels més posats. Els noms més freqüents entre les noves generacions de nenes són, des del 2020 fins ara, Emma, Sofia i Julia (o Júlia), mentre que la dècada anterior s'imposaven Julia, Martina i Laia. I entre el 2000 i el 2009 sí que regnava Maria com el més posat, com també passava als anys 30 del segle XX i en les dècades anteriors; després Maria va cedir el pas a noms com Carmen, Montserrat, Laura o Marta. L’últim any el podi el domina Sofia. Pel que fa als noms masculins, els més freqüents ara entre els veïns de Barcelona són Pol, Marc i Bruno. Marc, de fet, va capitanejar el podi des de 1990 fins al 2019 abans de cedir pas a Pol. Abans, en canvi, rivalitzaven com a nom més habitual José i Antonio i un s'imposava a l'altre en funció de la dècada. A partir dels anys 60, van pujar Jordi i David. I després ja es va imposar Marc.