Barcelona fa pública la seva recepta per fer front a la crisi aranzelària
L'Ajuntament mobilitza 890 milions d'euros per intentar crear 180.000 llocs de treball
BarcelonaA punt d'arribar a l'equador del mandat, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha presentat aquest dilluns el pla econòmic de la ciutat per a la dècada vinent. Una estratègia amb què la capital catalana aspira a diversificar la seva economia i crear 180.000 llocs de treball, i que arriba en un context marcat per la crisi aranzelària. Per contrarestar-la, el govern municipal preveu mobilitzar 890 milions d'euros entre el 2024 i el 2027 que han de servir per impulsar deu sectors que considera estratègics i vuit zones concretes que han de convertir-se en motors econòmics de la ciutat.
Eix Diagonal Salut
- Caixa Research Institute
- Supercomputing Marenostrum 5
- Porta Diagonal
- Nou Hospital Clínic
- Barcelona Fraunhofer
- Biopol
- Mercabarna
- Consorci Zona Franca
- la Marina del Prat Vermell
- Hall 0 Fira Gran Via
- Bloc4BCN
- Renovació de la Fira de Montjuïc 2029
- Palau d’Esports
- la Rambla
- Via Laietana
- La Ciutadella del Coneixement
- plaça de les Glòries
- Parc de Tecnologia Marítima de Barcelona
- Port Olímpic
- Pla Litoral
- Nou Passeig de la Mar Bella
- 22 Urban Tech
- Hub de les Cures
- Food Lab
- Nau Palo Alto
- Estació de la Sagrera
- Circular Hub
- Campus Diagonal Besòs
- Catalunya Media City a les Tres Xemeneies
Durant la presentació aquest dilluns del pla, denominat Barcelona Impulsa, Collboni ha admès que la ciutat s'ha de preparar per a l'impacte que la guerra d'aranzels impulsada pel president nord-americà, Donald Trump, tindrà sobre l'economia. Tanmateix, s'ha mostrat optimista de la fortalesa de Barcelona per fer-hi front, i davant d'un Saló de Cent ple de representants del teixit econòmic de la ciutat ha fet una crida a convertir aquest "error estratègic" dels Estats Units en una oportunitat per captar inversions a la capital catalana.
Des de l'Ajuntament es considera que aquest pla de diversificació de l'economia és "la millor reacció" que pot tenir la ciutat davant la crisi dels aranzels. Ara bé, concedeixen que l'impacte d'aquesta guerra comercial sobre la ciutat és menor. El motiu? Que el sector productiu vinculat a la manufactura està més instal·lat a la resta de l'àrea metropolitana que no dins dels límits de la ciutat. Tanmateix, apunten que cal que l'economia local sigui "tan robusta com sigui possible" davant dels canvis que s'estan produint.
El coneixement, el "cinquè motor"
En aquest camí per enfortir l'economia de la ciutat, Barcelona vol aprofitar l'aposta feta en els últims anys per la recerca. "El nostre petroli és el coneixement", apunten des del govern municipal. Durant la presentació del pla, Collboni ho ha resumit afegint el coneixement a la llista dels motors econòmics de la ciutat, al costat del port, de l'aeroport –del qual l'Ajuntament torna a demanar l'ampliació en aquesta nova estratègia econòmica–, de la Fira i de la Zona Franca.
En aquesta línia, el pla situa com a prioritat deu sectors estratègics –comerç i restauració; salut; economia de les cures; ciència i innovació; economia social i solidària; economia del visitant; tecnologia i digital; indústries creatives; agroalimentari, i economia blava– i vuit zones que han d'esdevenir pols econòmics. En aquesta classificació, l'Ajuntament destaca el paper de la Sagrera, que amb els treballs de la nova estació es considera "l'última gran zona de desenvolupament urbanístic" de la capital.
A més del canvi en aquest punt, també es compta amb el pes que han de jugar zones com el 22@ –en ple creixement de la seva part sud–; Sants-Montjuïc –amb la renovació de la Fira i la transformació de tot l'entorn–; el centre –amb la Ciutadella del Coneixement com a punta de llança–; l'aposta per l'economia blava que s'ha fet a tota la zona litoral; l'eix Diagonal-Salut –on l'arribada del nou Clínic serà decisiva–; el Besòs –amb el pol audiovisual de les Tres Xemeneies al capdavant–, i la Zona Franca.
Amb l'actuació sobre aquests àmbits i d'altres de la ciutat, el govern municipal aspira a transformar en els pròxims deu anys fins a 1,8 milions de metres quadrats de sòl en l'àmbit metropolità per "generar oportunitats laborals" i "afrontar els grans reptes" de Barcelona.
Més de 200 milions d'euros cada any
Pel que fa a les mesures concretes previstes al pla, van des de les ajudes a la contractació pel petit comerç fins al nou fons de capital risc dotat amb 30 milions d'euros que el consistori va posar en marxa recentment per impulsar empreses emergents dels sectors estratègics. També totes les accions destinades a captar i desenvolupar talent en el camp de les cures, els programes de suport a infraestructures científiques, la projecció global de la ciutat –aquí s'hi inclou l'ampliació de l'aeroport– i tots els projectes relacionats amb la transformació digital i la transició verda de les empreses. El pla també destaca el pes que el turisme té en l'economia de Barcelona, si bé posa l'accent en com gestionar-lo i posa en valor algunes de les actuacions fetes fins ara per lluitar contra la massificació d'alguns espais.
Per a tots aquests objectius, el consistori preveu mobilitzar al llarg de tot aquest mandat 890 milions d'euros. D'aquests, 246 ja s'han executat durant el 2024, i la resta estan previstos a raó d'uns 215 milions cada any fins al 2027.