Barcelona planteja reduir l'horari de les terrasses en els punts més sorollosos

BarcelonaDes de les places de Gràcia, als carrers del Raval, el Gòtic o la Barceloneta. Des del carrer Enric Granados al conegut com a triangle golfo del Poblenou i l'entorn de la superilla de Sant Antoni. Veïns d'una vintena de zones de Barcelona que pateixen de forma més evident els problemes de convivència amb el soroll nocturn s'han organitzat en un nou moviment que aquests dies fa visible a les xarxes que en aquestes zones els sonòmetres superen de llarg els 45 decibels que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera com a límit per preservar la salut en l'horari nocturn (durant el dia, el límit són 53 decibels). També preparen una manifestació per al 16 de juny a la plaça Sant Jaume per denunciar que "el soroll mata". El soroll és, de fet, el segon factor ambiental que més impacta en la salut de la població, només per darrere de la contaminació de l'aire. I aquests veïns reclamen mesures per avançar-se a un estiu que, amb les bones perspectives turístiques, es preveu intens en soroll.

En alguns casos, la font principal del malestar veïnal és el soroll associat a les terrasses, en altres les concentracions de gent fent botellons fins a altes hores de la nit, els skaters en llocs com la plaça del Macba i el seu entorn o la sortida de les discoteques. L'Ajuntament, conscient que a Barcelona se superen els límits nocius de decibels tant de dia com de nit, ha anunciat que durant el mes de juny farà mesuraments sonomètrics en les onze zones que ha identificat com a més problemàtiques durant la nit. Són les que ha anomenat "zones tensionades acústicament en horari nocturn", on ara es vol comprovar si hi ha una superació reiterada de tres decibels dels límits marcats per l'OMS. Una situació que els veïns donen per feta –hi ha trams d'Enric Granados on tenen detectat que el soroll no baixa dels 60 decibels fins passades les dues de la matinada– i que, si es confirma, ha de traduir-se en mesures personalitzades per a cada espai per garantir-hi el descans.

"Microcirurgies per assegurar que a partir de les onze de la nit, el soroll baixa i els veïns poden descansar", defensa el regidor de Transició Ecològica, Eloi Badia, que remarca que la nova qualificació com a zones tensionades permet que cada districte apliqui mesures adaptades a cada situació. Una de les propostes en zones on el problema és la convivència amb les terrasses, com passa a Enric Granados (on n'hi ha tantes com blocs de veïns) serà reduir una hora l'horari. Si al conjunt de la ciutat poden funcionar fins a les mitjanit els dies laborables i fins a la una de la matinada en vigílies de festius, en casos problemàtics es podria acordar que tanquessin una hora abans, com ja fan, per exemple, les terrasses del carrer Blai del Poble-sec, on es va negociar així quan es va aprovar l'ordenació singular de les terrasses.

Xoc amb els restauradors

El govern municipal, però, demana no avançar esdeveniments i esperar als resultats dels mesuraments per acordar solucions, que poden anar també cap a un avançament de l'horari de tancament dels locals o cap a un desplegament extra d'agents cívics a les onze zones on hi ha més concentracions de gent al carrer o un escurçament de l'horari de les terrasses acotat només els caps de setmana si els sonòmetres demostren que el problema es dona només en vigílies de festius. "Buscarem la complicitat del sector, i potser es podran aplicar altres mesures dissuasives si es demostra que funcionen", apunta Badia en declaracions a l'ARA. I el Gremi de Restauradors ja va deixar clar en una entrevista a l'ARA que no està disposat a acceptar cap endarreriment en l'horari de les terrasses. És un debat que dona per tancat després de la guerra de les terrasses que va acabar amb l'acord per a l'ordenança del 2018. Consideren que Barcelona ja té uns horaris prou restrictius i que no s'ha de negociar cap retrocés ni d'àmbit general ni per zones.

El Gremi, de fet, va disparar contra el grup municipal d'ERC, que és qui va plantejar primer la mesura de l’avançament horari de les terrasses, quan en l'últim ple demanava en que es comencessin a fer de seguida els controls sonomètrics per desplegar ja les accions previstes. Consideren que aquesta defensa és "incongruent" amb el que es va negociar el 2018 i que "no és seriós pactar una cosa i al cap de quatre dies defensar la contrària". I reitera ara que no està disposat a reobrir el meló dels horaris.

Escepticisme veïnal: "No veiem accions concretes"

"Avui, la situació és dramàtica i encara no veiem cap acció concreta per solucionar el problema", lamenta Miquel Prats, de la Xarxa Veïnal del Raval, que a través de les xarxes socials va començar els contactes amb veïns de les zones més afectades pel soroll per vertebrar el moviment que es manifestarà el dia 16. En el cas del seu barri, el Raval, diu que la problemàtica té tres potes: els botellons –que van anar a més amb res restriccions pandèmiques–, el monocultiu de locals de restauració –només al carrer Joaquim Costa compten 68 portals i 34 bars o similars– i el soroll dels skates en determinades zones.

Al carrer Joaquim Costa, un estudi sonomètric amb data d'11 de maig detecta que els límits de l'OMS se superen en totes les franges de tots els dies de la setmana, amb puntes de més de 70 decibels les nits de divendres i dissabtes, però l'ordenança de medi ambient de Barcelona considera que es tracta d'una zona on predomina el sòl d'activitat terciària i eleva els límits de soroll fins als 70 decibels fins a les onze de la nit i fins als 60 a partir de llavors, que són els paràmetres que s'apliquen en zones industrials. I amb aquests paràmetres no hi hauria incompliment. Els veïns de la zona demanen que se'ls equipari en qualificació a qualsevol altra zona de la ciutat, sigui el Raval o Pedralbes.