Barcelona no troba l’antídot contra la foscor

BarcelonaBarcelona no troba l’antídot contra la foscor a la ciutat. L’últim pla director d’il·luminació data del 2012 i ja inclou, en la seva diagnosi sobre l’enllumenat, que cal repensar-lo per evitar la sensació de foscor a les voreres. Sis anys després, el 2018, tots els grups de l’Ajuntament van consensuar que a Barcelona hi faltava claror. Més d’una dècada més tard, el passat mes de setembre la comissió d’Urbanisme va aprovar una proposta de Junts per Catalunya per elaborar un nou pla director d’il·luminació, i en els pròxims dies el PP també demanarà un informe sobre la situació. Entremig, s’han fet plans de renovació de l’enllumenat per resoldre punts foscos i anar estenent l’ús de llums led, més eficients. Res, però, ha acabat amb una queixa que continua sent transversal: falta llum a la capital catalana.

Veïns de Sant Antoni, el Turó de la Peira, la Vila Olímpica, el Besòs i el Raval, per posar només cinc exemples, han fet campanyes en els últims mesos per una millor il·luminació dels seus barris. També entre els comerciants del centre de la ciutat, tant de les principals avingudes com dels carrers de l’entorn, s’acumulen les queixes per la falta d’il·luminació de la capital. I tot i que en els últims anys, arran de l’acord entre ERC i els comuns pels pressupostos del 2021, s’han fet estudis barri per barri amb perspectiva feminista per detectar aquells punts foscos que més inseguretat generaven sobre les dones, els col·lectius subratllen que encara falta molta feina per fer en aquest camp.

I no és que l’Ajuntament no hagi provat maneres de posar llum a la foscor. En els darrers anys ha presentat diversos plans d’inversions per renovar fanals. L’últim, aquest mateix divendres, quan la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Laia Bonet, va detallar que en aquest mandat s’actuarà sobre 3.500 fanals i es renovarà l’enllumenat de 174 carrers com ara l’avinguda Roma, el carrer Comerç o la plaça de Joanic, a Gràcia. Va anunciar també que s’avançarà en el canvi de les bombetes antigues per noves de tecnologia led, que aporten més sensació lumínica i que a final del mandat ja haurien d’estar presents en el 50% dels 157.000 punts de llum que té la ciutat.

Més enllà de contribuir a reduir el consum elèctric –amb una potència instal·lada de 16.300 kW, Barcelona només destina a l’enllumenat el 20% del total del consum d’energia del consistori, per sota de la mitjana de municipis, que hi destinen al voltant del 50%–, el govern municipal defensa que l’extensió de la tecnologia led ha d’ajudar a complir el seu objectiu de millorar la sensació lumínica a la ciutat. Un fet que, subratllen, no vol dir més llum, sinó més ben repartida. Sense anar més lluny, un informe encarregat el 2018 per l’Institut del Paisatge Urbà a la consultora 300.000 km/s detectava que la distribució i característiques dels punts lumínics de la ciutat prioritza els fluxos de mobilitat viària per sobre de l’ús que fan els ciutadans de cada espai. En resum, que l’enllumenat està pensat sobretot per il·luminar les vies de trànsit i calçades –com ara la Gran Via– i no tant per donar claredat a aquelles zones on la gent pot fer més vida a les nits.

Per corregir-ho, l’Ajuntament ja fa temps que instal·la fanals amb un doble punt de llum, un que enfoca a la carretera i un altre a la vorera per incrementar-ne la llum i permetre que sigui més càlida a la zona de vianants. Evitar les pèrdues innecessàries de luminitat és un altre factor clau. D’aquí que els tècnics repassin periòdicament els fanals que poden quedar retallats per balcons o aquells que queden per sobre de les capçades dels arbres, que impedeixen que la llum arribi a la vorera. En aquest cas, el que es fa ara és instal·lar fanals on el punt de llum mai està per sobre dels cinc metres. El que no s’ha continuat fent per ara ha sigut instal·lar més fanals com els que el govern de Xavier Trias va voler testar el 2013 a l’avinguda Josep Tarradellas, l'anomenat enllumenat intel·ligent, que a través de sensors incrementava o reduïa la potència de la il·luminació quan detectava vianants o vehicles a velocitat moderada.

Els monuments i els comerços

Però no tot depèn dels fanals. Segueix sense resoldre també el debat al voltant de la il·luminació dels edificis i grans monuments de la ciutat. El debat sobre la foscor revifa ara amb l’horari d’hivern, que avança la caiguda de la nit i que permet observar fàcilment un altre factor clau de la il·luminació. Els comerços oberts són uns grans aliats. També els restaurants, que mantenen els llums encesos fins més tard. Allà on no n’hi ha, impera la foscor. És el cas d’alguns dels carrers del Raval que creuen una artèria principal de la ciutat com la Rambla. Ho resumeix així un veí: “Hi ha llocs on no veus la persona que ve a 10 metres”.