Jaume Collboni: "Barcelona no pot absorbir més creuers"

BarcelonaL’alcalde Jaume Collboni (Barcelona, 1969) rep l’ARA hores després que el ple hagi rebutjat els seus pressupostos per al 2024 i que ell hagi anunciat que se sotmetrà a una qüestió de confiança per salvar-los.

I ara què?

— Comença una nova etapa. La ciutat tindrà pressupostos el 2 de maig per la via de la qüestió de confiança.

Per què no va recórrer a aquesta fórmula d’entrada? 

— Perquè pensava que era possible una entesa basant-se en polítiques progressistes. Però la fixació que ha tingut la senyora Colau en parlar només de poder i no de polítiques no ha permès que se sumessin a un acord progressista pactat també amb Esquerra.

Per què no vol fer un govern amb els seus exsocis?

— No és una negativa de fer un govern de coalició. És senzillament comprovar sobre la base d’un acord pressupostari si hi ha base per fer un acord progressista amb una coalició de progrés. Això ha passat amb ERC i no ha passat amb els comuns perquè ells no han volgut.

El problema amb Colau és una qüestió de pell? 

— No, en absolut. Però és prou evident que la seva forma de liderar l’espai polític ha tingut una conseqüència nefasta. En deu dies, les males decisions o la irresponsabilitat política de la senyora Colau han provocat que pressupostos progressistes a Espanya, a Catalunya i a Barcelona no s’hagin concretat. És una actitud que té unes conseqüències molt negatives, i això té una responsable política, que és la senyora Colau.

A què ho atribueix?

— Això l’hi hauria de preguntar a ella. Quina forma de fer política és aquesta de bloquejar pressupostos progressistes i després demanar governs progressistes?

Farà un govern amb Esquerra?

— El recorregut que hem fet amb ERC a l’Ajuntament dona una perspectiva d’entesa més profunda i més estructural. No li puc avançar escenaris perquè hem de veure com va tot plegat, però aquest no és un acord només conjuntural per sumar uns vots als pressupostos. És un acord que espero que tingui més recorregut en el futur. 

Les eleccions catalanes paralitzen l’Ajuntament?

— No, en absolut.

Què li sembla que Puigdemont es presenti a les eleccions? 

— Estic convençut que la major part dels catalans no volen tornar enrere. Volen passar pàgina i el que veurem és una victòria de Salvador Illa.

L’amnistia pot desgastar el PSC?

— No crec que tingui desgast.

¿Vostès faran una proposta de finançament? ¿Està a favor que Catalunya recapti tots els impostos?

— No em correspon a mi. Tot el que es pugui fer per millorar el finançament té el meu suport, però la concreció d’aquest model l’ha de fer Salvador Illa.

Fa nou mesos que és alcalde. En què s’ha notat?

— Crec que s’ha notat a l’espai públic des del punt de vista del manteniment, de la neteja, de la seguretat i de la convivència. 

Què ha canviat en la neteja?

— Una qüestió de gestió. Ens hem assegut amb les concessionàries i les hem obligat a través de sancions a fer la feina ben feta perquè no estàvem gens satisfets. Vam activar els nostres serveis d’inspecció i vam començar a denunciar els incompliments de contracte.

¿Els barcelonins són menys cívics ara que fa uns anys?

— Crec que majoritàriament hi ha molta consciència cívica a la ciutat, però és cert que haurem de fer un esforç pedagògic de tenir cura de l’espai públic. També hem posat en marxa la reforma de l’ordenança de la convivència i del civisme, que feia més de 15 anys que no es tocava. La idea que la convivència en democràcia té normes que s’han de complir i si no es compleixen, s’han de sancionar.

El 2023 es va batre el rècord de creueristes amb 3,5 milions. Barcelona pot absorbir més creueristes? 

— No. La càrrega turística que té la ciutat en aquests moments no pot pujar. La nostra política vol potenciar Barcelona com a base de creuers, no com a escala, que és el que menys valor aporta a la ciutat. A nosaltres ens interessa un turisme de qualitat.

A Barcelona hi ha més de 10.000 pisos turístics. Què farà per reduir-los?

— Som partidaris de reduir molt significativament el nombre de pisos turístics. I en algunes zones, com Ciutat Vella, reduir-los a zero. Totes les ciutats amb turisme del món hem après algunes lliçons sobre la depredació que suposen algunes plataformes que gestionen habitatges turístics, especialment als centres històrics. A Catalunya tenim l’avantatge que comptem amb una legislació que dona poders als ajuntaments per regular-ho. Això s’ha d’anar fent amb sentit comú, amb seguretat jurídica i progressivament.

Com s’exerceix aquest "sentit comú" en l’àmbit dels pisos turístics?

— No es pot posar tot a zero de cop perquè tenen un volum molt important de llits, perquè hi ha un tipus de turisme que els fa servir i perquè s’han de buscar les zones on realment causen molts més perjudicis que benefici. És un debat que tindrem durant aquest mandat.

L’habitatge és un altre dels temes gravíssims que afecten Barcelona. Un lloguer mitjà ja val més que el salari mínim.

— La prioritat que tenim ara és localitzar sòl per a la promoció d’habitatge protegit a la ciutat. Barcelona no està acabada, té àrees de creixement urbà. Potencialment, la ciutat podrà construir els propers 10-15 anys 70.000 habitatges, la meitat dels quals protegits. I des del punt de vista privat, afirmar i ser conscients que la promoció privada també genera oferta, que té el seu públic i que ajuda que hi hagi més oferta en el mercat. I en això hem de donar un marc de confiança.

¿Això implica modificar la reserva del 30% d’habitatge protegit?

— Nosaltres volem fer que funcioni perquè no ha funcionat. No ha produït habitatge protegit i ha paralitzat la promoció d’habitatge privat. Hem demanat a la Carme Trilla i a un grup d’experts una proposta que ara ja començarem a posar sobre la taula dels grups per buscar un consens dins de l’Ajuntament. Aquí sí que necessitem una majoria, que permeti la modificació del 30% per fer-lo efectiu, per fer que funcioni. És a dir, que produïm habitatge protegit a la trama urbana consolidada, però alhora que no sigui un fre a la inversió privada, que també ha de funcionar. 

¿Amb un govern socialista a la Generalitat seria més fàcil articular polítiques metropolitanes?

— Jo defenso la idea de la Barcelona dels 5 milions i que hi ha polítiques que s’han de traspassar a nivell metropolità perquè tinguin solució. Per exemple, l’habitatge o la necessitat de fer més gran el metro. Crec que el Govern que surti d’aquestes eleccions entendrà que això són solucions a les polítiques públiques, no és un perjudici ni és un contrapoder. Això està superat, sortosament.

Molts ciutadans li dirien que hi ha molta gent dormint al carrer. Què passa?

— És un fenomen que ens preocupa, que ens ocupa, que és d’una alta complexitat i que requereix no només el treball de les entitats socials, que fan una feina magnífica, sinó el compromís de totes les administracions.

Un altre dels problemes és un altre cop el consum de droga als carrers del Raval.

— Aquest és un problema que té a veure amb el narcotràfic, que supera de molt lluny un ajuntament. Crec que és un dels temes que el proper govern de la Generalitat haurà d’abordar molt seriosament.

I què necessita la ciutat perquè això no passi?

— Jo soc dels que creuen que l’esquerra ha de fer un discurs més clar sobre la matèria de la seguretat. Més clar vol dir que la seguretat pública a qui protegeix més és als més vulnerables. Nosaltres hem demanat més desplegament de Mossos d’Esquadra i modificació de legislació penal pel que fa a la multireincidència.

I què s’ha de fer, doncs, si no està donant els resultats?

— La multireincidència és un problema que a mi em preocupa i jo el que demano és ampliar la planta judicial i, si cal, endurir les penes. Quan es parla de bloquejar pressupostos amb tanta alegria, una de les conseqüències de la caiguda dels de la Generalitat és que en aquests moments la partida que anava per ampliar els jutjats ja no hi és.

¿Vostè pot dir als barcelonins que no faltarà aigua de boca en algun moment amb la sequera?

— Els puc dir que tot el que està a les mans de l’Ajuntament s’està fent i es farà. Tinc l’obligació política de defensar que els meus conciutadans tinguin aigua a l’aixeta i he demanat a la Generalitat que de la forma que sigui es garanteixi l’aigua de boca.

Si ha de venir en vaixells, que vingui en vaixells, vol dir.

— M’estimo més no ser apocalíptic ni imaginar-me imatges que voldria no veure, però és que m’és igual. No li podem demanar a la gent de Barcelona que abaixi més el consum perquè estem en mínims. No podem deixar la gent sense aigua.

Vostè està a favor de l’ampliació de l’aeroport i també de controlar d’alguna manera l’excés turístic. Com casa això?

— Casa perfectament perquè l’ampliació de l’aeroport té a veure amb la connectivitat transcontinental del nostre aeroport. Quan diem que volem generar, retenir i atraure el millor talent del món perquè darrere del talent hi ha les inversions, això té a veure amb estar ben connectat. 

¿Barcelona ha patit una mena d’autosabotatge sobre la seva imatge i potencialitat en els últims anys? 

— Jo no sé si faria servir aquest terme. Barcelona ha perdut moltes oportunitats per molts motius diferents i crec que això ha tingut com a conseqüència una pèrdua de l’autoconfiança dels barcelonins que crec que objectivament no se sustenta amb la realitat de la ciutat.

¿Li agrada més Consell de Cent ara que és alcalde?

— Hem de millorar-lo. Farem un pla de millora dels eixos verds; perquè alguns tenen deficiències constructives. Per exemple, els escocells dels arbres estan tots trencats perquè es va fer l’obra amb molta precipitació. Només això costa 2,5 milions d’euros. Hi ha problemes de distribució de mercaderies... Hi ha un cert caos. Dit això, no és que els defensem, sinó que els millorarem. Aquí no ha vingut ningú a inventar-se les pacificacions. Jo pertanyo a una tradició política que és la que les va començar a Barcelona.