Barcelona no ha convocat mai el comitè d'ètica de la Guàrdia Urbana
Tres anys després de la seva posada en marxa i malgrat alguns casos polèmics, l'òrgan consultiu continua inactiu
BarcelonaA les acaballes del seu primer mandat, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer dos passos relacionats amb la Guàrdia Urbana: el primer, firmar el decret que havia de suposar la reconversió de la unitat de suport policial (USP), la dels antiavalots, en la nova unitat de reforç d’emergències i proximitat (UREP), i el segon, posar en marxa un comitè d'ètica propi del cos. Un òrgan de caràcter consultiu que es va constituir el febrer del 2019 i que va fer una única reunió de presentació l'abril d'aquell any, quan l'àrea de Seguretat encara depenia del comissionat Amadeu Recasens. Des de llavors no s'ha convocat mai més. Tampoc davant d'actuacions que han generat polèmica, com el cas de l'agent que, el novembre del 2020, va disparar contra el Marjan, un home sense llar, al passeig de Sant Joan. Fonts de l'Ajuntament detallen que actuacions com aquesta sí que s'han portat a la Unitat de Deontologia i Afers Interns (UDAI), que és qui té les competències per analitzar casos concrets, però que en aquests tres anys ningú no ha requerit una trobada dels que havien de ser els assessors en matèria d'ètica policial, tampoc el mateix comitè.
El comitè d'ètica de la Guàrdia Urbana seguia l'estela del que ja s'havia posat en marxa a l'Ajuntament el 2018 per garantir transparència –i que ara denuncia falta de recursos per fer la feina– i era un dels punts inclosos en el pla director de la policia local, que es va aprovar el 2016. Es tracta d'un òrgan consultiu enfocat a promoure la prevenció de les males praxis i està format per onze persones: sis experts de l'àmbit acadèmic –com el seu president, l'advocat Oriol Rusca, o Norbert Bilbeny, catedràtic d'ètica, en representació del comitè d'ètica de l'Ajuntament– i cinc agents del cos, i es va presentar com l'ens encarregat d'assessorar la millora de la qualitat de la prestació del servei policial, les relacions amb la ciutadania i la percepció de la imatge pública de la Guàrdia Urbana.
Diferents membres de l'òrgan, però, confirmen a l'ARA que més enllà de la trobada inicial no se'ls ha tornat a convocar per abordar cap tema i no n'han tingut més notícies. De fet, des que el tinent d'alcaldia Albert Batlle es va fer càrrec de l'àrea pel PSC que no s'hi ha fet cap menció més. "Emmanillar sempre té un component ètic i això s'ha d'explicar i abordar com es fa”, defensava Recasens en la presentació del nou òrgan. L'exemple era, llavors, la possible anàlisi de l'actuació policial en el cas que va acabar amb la mort d'un tret de la gossa Sota. Des del govern municipal insisteixen ara que les funcions del comitè no inclouen fer resolucions per a casos concrets –"No és un òrgan de control"– i que, malgrat que el comitè continuï inèdit, el cos policial sí que ha anat fent formacions quan s'ha requerit, com el curs sobre benestar animal arran del cas de la gossa Sota.
Desbordats per la bústia ètica
Si el comitè d'ètica de la Guàrdia Urbana no s'ha reunit cap cop en el que portem de mandat, l'òrgan encarregat de vetllar per l'ètica municipal, el comitè d'ètica de l'Ajuntament, exposava, la setmana passada en comissió, que està desbordat i que, per ara, no s'estan atenent les seves demandes de més recursos. La compareixença de Norbert Bilbeny es va fer a petició pròpia dels membres del comitè per presentar un informe que, lluny de resumir els casos en què havien intervingut, el que feia era tocar el crostó al govern municipal per la manca de mans. Denunciaven que, més enllà de la posada en marxa d'estructures per garantir la transparència –que va ser un dels cavalls de batalla del tinent de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, el mandat passat–, cal garantir que tenen els recursos per poder fer la feina.
Aquest comitè, format per cinc professionals independents, sí que es reuneix i ho fa amb periodicitats fins i tot inferiors al mes, però denuncia que la direcció de Serveis d'Anàlisi, que és la que els deriva els expedients, només té una directora, dues lletrades i una persona de suport administratiu per atendre l'allau de denúncies que arriben a través de la bústia ètica: 2.000 des del 2017.
L'òrgan no compta amb cap assignació pressupostària més enllà de les dietes que perceben els seus membres per assistir a les reunions, que l'any passat van renunciar a la meitat d'aquest import (uns 31.000 euros) per sufragar formació. Segons la socialista Laia Bonet, que és la tinent d'alcaldia responsable de les polítiques de transparència, s'està fent tot el possible per garantir les contractacions compromeses a la Direcció d'Anàlisi i reforçar així el comitè d'ètica: s'ha aprovat un augment de cinc places respecte a les quatre que conformaven la plantilla el mandat passat, tot i que tres continuen pendents de cobrir. El comitè insisteix, però, que a ara com ara hi ha només quatre persones treballant i que el volum de feina és "massa elevat" per poder-lo atendre.
El Consell per la Transparència, inactiu
Un dels misteris de tota l'estructura vertebrada el mandat passat per garantir la transparència i les bones pràctiques és el del Consell Assessor per la Transparència, format per 12 professionals, entre tècnics municipals i membres reconeguts d’entitats ciutadanes i professionals. Aquest organisme tenia l'encàrrec de vetllar contra les males praxis i, en teoria, havia de perdre protagonisme davant del "reforç" del comitè d'ètica, que prenia la batuta en el control del compliment del codi de conducta i les respostes a la bústia. Ningú, però, no n'ha oficialitzat mai la dissolució, tot i que fa dos anys que no es reuneix.
Fonts del govern municipal confirmen que l'òrgan no està dissolt però sí inactiu, perquè els seus membres o han renunciat al càrrec o ja tenen el mandat caducat i perquè es considera que, amb tota l'estructura de transparència desplegada, ha perdut el sentit inicial. L'última menció pública data del juliol del 2019 (després del canvi de govern) quan es va fer públic que l'exdiputat de la CUP David Fernàndez abandonava el consell per "motius polítics". Abans ja hi havia hagut quatre renúncies més per motius diferents: l'economista Arcadi Oliveres, que va morir ara fa un any; la periodista Karma Peiró, la jurista Eulàlia Pascual i Laia Bonet, quan encara no formava part de l'equip de Collboni. Bonet és, de fet, qui capitaneja ara l'àrea com a tinenta d'alcaldia. I les places no s'han cobert.