Barcelona arriba al seu rècord de veïns centenaris

BarcelonaTots els barris de Barcelona guanyen població per segon any consecutiu i, amb dades de l'1 de gener del 2024, la capital catalana ja té 1,7 milions de residents, la xifra d'empadronats més alta des de l'any 1991. Ni el moviment migratori ni l'envelliment de la població aconsegueixen revertir la davallada demogràfica provocada pel descens en la natalitat –des del 2010 s'han empadronat 72.320 residents, mentre que a la dècada dels 2000 en van ser prop de 133.000–, però sí que ajuden a consolidar una tendència a l'alça: si entre el 2021 i el 2022 el nombre de veïns només va créixer un 1%, entre el 2023 i el 2024 aquest augment és del 2,6%. I, tot i que l'aportació al registre pot semblar modesta, la població centenària bat rècords: enguany a Barcelona hi ha 1.007 persones que tenen 100 o més anys, la dada més elevada des que se'n tenen registres.

La majoria dels veïns centenaris són dones –elles són 843 i ells, 164– i viuen, eminentment, en tres districtes, els dos Eixamples i Sarrià-Sant Gervasi. Aquesta dada evidencia "una gran conquesta social" que des de l'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona atribueixen als "avenços significatius en medicina, nutrició i atenció sociosanitària" i que no és excepcional a la ciutat comtal. Per exemple, a Europa el segment de població que més creix és el de majors de 85 anys i a tot l'Estat s'ha multiplicat per 20 el nombre de residents de més de 100 anys en les últimes quatre dècades. "Aquests trets emmarquen la tendència cap a l'envelliment de la població amb una esperança de vida en màxims i una reducció persistent de fecunditat i natalitat", afirma el consistori en l'informe demogràfic anual, fet públic aquest dissabte.

De fet, el document també constata la gran transformació demogràfica que ha viscut Barcelona pel que fa als blocs d'edat extrems, és a dir, la població de 0 a 15 anys i la gent de més de 65 anys. Si l'any 1981 els infants representaven el 21% de la població i la gent gran, el 13,3%, actualment les xifres s'han intercanviat: les criatures representen el 12% dels empadronats i els majors de 65 anys, el 21%. La composició de les llars també constata aquesta diferència, ja que al 78% dels domicilis de Barcelona no hi viu cap menor. En aquest sentit, enguany el nombre de naixements continua a la baixa: han nascut poc més d'11.000 nens i nenes, la xifra més baixa de la història barcelonina des del 1900, si s'exclou l'any 1939 i el final de la Guerra Civil.

Madrilenys i catalans

Les dades de l'Ajuntament de Barcelona constaten un altre rècord històric: en percentatge, no hi havia hagut mai tan poques persones autòctones empadronades a la ciutat: el 46,1%, la xifra més baixa de la història recent. El que no és una novetat (la tendència és aquesta des dels últims cinc anys) és que el nombre de persones empadronades que no han nascut a la ciutat sigui superior a les natives. La majoria dels barcelonins que no han nascut a la capital catalana són estrangers, un 33,6% del total d'habitants. De nou, una xifra rècord: la població nascuda a l'estranger que hi ha actualment a Barcelona multiplica per set la de l'any 2000. La població nascuda a la resta de Catalunya representa el 6,9% i la de diversos punts d'Espanya, 13,4%. 

De totes les persones que estan empadronades a Barcelona però que van néixer en un altre punt de Catalunya i Espanya, l'origen més freqüent no és cap ciutat catalana, sinó Madrid. Concretament, hi ha 12.184 madrilenys empadronats a Barcelona. Per darrere venen els nascuts a l'Hospitalet de Llobregat, Badalona i Esplugues. D'altra banda, l'origen més freqüent dels estrangers empadronats a la capital catalana, que sumen més de mig milió de persones, és el continent americà: són 310.342 persones davant les 120.771 provinents d'Europa, les 102.481 que venen de l'Àsia, les 37.801 d'origen africà i el poc més de mil persones que van néixer a Oceania. De totes elles, però, només un 27,6% té la nacionalitat espanyola. 

80.000 estrangers a l'Eixample

A Barcelona hi ha veïns de 180 nacionalitats diferents i, segons l'informe, gairebé la meitat dels estrangers (43,2%) tenen estudis universitaris o educació superior. Si parlem de país d'origen, al capdavant de la llista hi ha l'Argentina. En canvi, si la variable és la de la nacionalitat, la primera és la italiana. Això principalment s'explica perquè una tercera part de les persones empadronades a Barcelona de nacionalitat italiana provenen de Sud-amèrica i han pogut demostrar que tenien avantpassats al país italià. El fet que aquesta nacionalitat sigui la predominant entre els estrangers és una dinàmica que es manté intacta els últims deu anys. Als anys 90, sobretot s'empadronaven marroquins. A principis del 2000 la primera nacionalitat va ser l'equatoriana i durant dos anys (2011 i 2012) va ser la pakistanesa.

En total, doncs, hi ha 45.636 barcelonins provinents de l'Argentina –una tercera part té la nacionalitat italiana–, 41.879 colombians, 38.372 peruans, 32.227 veneçolans i 38.607 pakistanesos. Tot i la posició predominant dels sud-americans, l'informe conclou que la pujada de la població estrangera és constant en tots els continents. I on viuen? La zona amb més concentració d'estrangers és Ciutat Vella, sobretot al Raval, on en alguns punts els estrangers representen més del 40% de la població. Hi predomina la població pakistanesa. Quantitativament, però, el districte amb més estrangers és l'Eixample (que també és el més poblat de Barcelona), amb gairebé 80.000 persones.

L'informe municipal també posa el focus en la retenció que tenen els districtes dels seus residents i constata que prop de la meitat dels barcelonins (45,3%) que canvia de casa opta pel mateix districte on vivia. N'hi ha alguns que aconsegueixen que aquest percentatge sigui molt més alt, com Nou Barris (59%), Sarrià-Sant Gervasi (52,1%) i Sant Martí (59%). A l'altra banda, però, hi ha barris que perden molts fidels cada any. És el cas de Gràcia, que només reté el 33,6% dels seus veïns. Una bona part marxa a l'Eixample (que tampoc és un exemple de retenció) i a Horta-Guinardó, dos districtes que fan frontera amb el barri gracienc.