Barcelona ja es prepara per a cinc dies de vaga d'escombriaires

BarcelonaL’equip de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es prepara per al pitjor dels escenaris: el no-acord entre els sindicats i les empreses de recollida de residus que presten el servei a la ciutat. Si la mediació no funciona, i la vaga d’escombriaires tira endavant, la ciutat farà front a una setmana sense servei de recollida de residus, una situació sense precedents des dels anys 80. Tot plegat, enmig d'un debat encès a la ciutat sobre la situació de la neteja als carrers.

"La ciutat no es mereix aquesta vaga, i per això esperem que la negociació arribi a un acord", ha expressat aquesta tarda la tinent d’alcaldia i regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, que ha assegurat que, en el cas que l’aturada es mantingui, "Barcelona no arribarà a la situació que hem vist en altres ciutats properes" perquè la vaga té una durada determinada en el temps, d’una setmana, i a més perquè comptaran amb serveis mínims.

Sanz ha comparegut davant dels mitjans al costat del regidor d'Emergència Climàtica i Transició Energètica, Eloi Badia, i el responsable de Seguretat, Albert Batlle, per explicar el pla B que ha preparat el consistori. "Funcionarem amb una taula política semblant a la que teníem durant el covid", ha explicat Badia, que ha assegurat que "és necessari preparar-se per si l’acord no és possible".

L'Ajuntament de Barcelona ha urgit la Generalitat a presentar una proposta de serveis mínims. L’equip de Colau ha demanat que aquest pla tingui en compte "la diversitat de la ciutat" i que els serveis mínims siguin especialment alts al voltant de les zones sensibles, com ara les escoles o els hospitals, i també en cas que se celebrin actes al carrer, si bé l’Ajuntament no ha volgut donar percentatges. "Els serveis mínims han de ser els necessaris per garantir la salubritat, sobretot en aquests espais més sensibles", ha remarcat la tinent d’alcaldia.

A més, també ha demanat a la ciutadania que "redueixi al màxim els residus" i que procuri treure de casa tot allò que calgui abans de la vaga per evitar, "tant com sigui possible", treure brossa durant la setmana que ve fins divendres, que és quan acabaria l’aturada convocada. "Iniciem una campanya de comunicació per transmetre a la ciutadania aquesta situació i que tingui molt clar que a partir de diumenge podria no haver-hi servei", ha explicat Badia.

Batlle ha afegit que, en matèria de seguretat, l’Ajuntament "activarà els dispositius habituals en situacions d’emergència". Guàrdia Urbana, Protecció Civil, Salut, Transport i Comerç estaran en alerta i "permanentment coordinats", ha dit Batlle, per fer front a possibles contingències derivades de la vaga. "La neteja i la recollida de residus és una prioritat per a aquest govern, és un servei indispensable, un dels serveis més importats", ha assegurat Sanz, que ha dit que el govern municipal ha fet "un grandíssim esforç" per tenir un nou contracte que situa Barcelona com la ciutat de l’Estat que destina més inversió a la recollida de residus, amb més de 330 milions d’euros l’any, és a dir, 185 euros per ciutadà. 

Per què protesten els treballadors de la neteja de Barcelona?

Fa només un mes que cinc dels deu districtes de la ciutat han començat a desplegar el nou contracte. Els treballadors, però, han convocat cinc dies de vaga (entre el diumenge 24 i el divendres 29 d’abril) per les condicions salarials dels últims tres anys (encara amb l'anterior adjudicatària). La UGT, que és el sindicat majoritari i qui ha convocat la vaga inicialment, a la qual després s’han afegit CCOO i CGT, demana unes pujades "justes" de l'IPC dels exercicis de 2019, 2020 i 2021. Tenen els sous congelats des del 2018.

Segons fonts sindicals, actualment s'està fent la revisió salarial d'aquests tres exercicis i el que se'ls ofereix és una pujada aproximada de l'1,5% entre els tres anys: un 0,6% per al 2019, un 0% per al 2020 i un 0,9% per al 2021. Els treballadors rebutgen del tot l'oferta i plantegen com a punt de partida un increment de l’1,2% per al 2019, 0,5% per al 2020 i 7% per al 2021.