Barcelona interromprà les relacions amb el govern d'Israel mentre no hi hagi un alto al foc definitiu
El PSC, Barcelona en Comú i Esquerra aproven una declaració que rebutja els atacs contra població civil
BarcelonaBarcelona ha acordat aquest divendres una proposició que insta l'Ajuntament a interrompre les relacions amb el govern d'Israel, liderat per Benjamin Netanyahu, mentre no hi hagi un alto el foc definitiu a la franja de Gaza. La proposta, impulsada pels comuns i aprovada també amb els vots d'Esquerra i el PSC, estableix que "fins que hi hagi un alto el foc definitiu i no es garanteixi el respecte als drets bàsics del poble palestí i el compliment de les resolucions de Nacions Unides respecte al conflicte entre Israel i Palestina", l'Ajuntament de Barcelona "interromp relacions institucionals amb l'actual govern d’Israel".
"Avui Barcelona recupera la seva tradició de compromís amb els drets humans", ha celebrat la líder de Barcelona en Comú, Ada Colau. L'exalcaldessa ha defensat que davant la situació que s'està vivint a la Franja "cal prendre partit" i ha dit que Europa "està perdent tota la credibilitat en la defensa de drets humans, quan no es posiciona clarament contra aquest genocidi". Des d'Esquerra, Elisenda Alamany ha qualificat d'"insostenible" la situació i ha subratllat que "mai s'havien matat tants nens, tants sanitaris ni tants periodistes, en tan poc temps". Per part del govern municipal, la tinent d'alcalde Maria Eugènia Gay ha afirmat que l'Ajuntament està al costat d'Israel "davant del brutal atemptat que va patir" i que Hamàs ha de respondre davant de la justícia, però ha apuntat que les "represàlies contra població civil de Palestina són inacceptables".
La votació ha suscitat un intens debat al ple de l'Ajuntament, on fins i tot s'ha parlat d'antisemitisme. "Curiosament, sempre miren cap a una altra banda quan qui mata és un islamista", ha etzibat el regidor del PP Juan Milián. Des de Junts la regidora i exconsellera d'Exteriors, Victòria Alsina, ha criticat la resolució aprovada perquè deixa de banda la "diplomàcia de ciutat": "¿Que Barcelona trenqui les relacions amb Israel ajuda perquè el conflicte es resolgui? En la lògica de la confrontació no ens hi trobaran, en la de la col·laboració sí", ha dit.
Quin és l'abast de la mesura?
Tot i el debat encès que l'ha acompanyat, està per veure quin és l'abast definitiu de la mesura. Fonts del govern municipal subratllen que el que ha fet l'Ajuntament és demanar que "es respecti el dret internacional, els drets humans i les resolucions de les Nacions Unides", i remarquen que la interrupció de les relacions és exclusivament amb el govern de Netanyahu i no afecta, per exemple, a l'agermanament de Barcelona amb la ciutat israeliana de Tel-Aviv.
Tot just l'1 de setembre el govern de Jaume Collboni va fer marxa enrere en la decisió de l'exalcaldessa Ada Colau i va reprendre l'acord d'agermanament entre Barcelona i Tel-Aviv i va deixar sense efecte la interrupció de relacions amb l'Estat d'Israel. De fet, el PSC ja va desmarcar-se en el seu moment de la decisió dels comuns.