Barcelona

Barcelona farà pagar als turistes fins a 7,5 euros al dia

El ple aprova una proposició d'ERC per apujar fins al màxim legal el recàrrec municipal a la taxa turística

4 min
Turistes amb maletes al centre de Barcelona

BarcelonaEl consens sobre la necessitat d'actuar davant d'una pressió turística que està tocant sostre s'ha obert pas aquest divendres en el ple de l'Ajuntament de Barcelona. Els regidors del PSC, Junts, Barcelona en Comú i Esquerra han votat a favor d'una proposició dels republicans que proposa que el consistori incrementi al màxim el recàrrec municipal a la taxa turística i que passi a ser de 4 euros per a tots els visitants de la ciutat. El govern municipal s'ha fet seu l'acord i el tinent d'alcalde d'Economia i Turisme, Jordi Valls, ha anunciat que portarà a la pròxima comissió d'Economia la modificació de l'ordenança per intentar que l'augment pugui ser efectiu a partir de l'octubre.

Aquest increment de 0,75 euros –ara el recàrrec està fixat en 3,25 euros– farà per exemple que, com es pot observar en el gràfic inferior, els visitants que s’allotgen en hotels de cinc estrelles passin a pagar entre la taxa i el recàrrec 7,5 euros per persona i nit, en lloc dels 6,75 euros que paguen actualment. En declaracions als periodistes després del debat, Valls ha explicat que aquest increment aportaria uns 20 milions d'euros extres cada any a les arques municipals. Uns diners que servirien, ha dit, per sufragar serveis propis de la ciutat com la seguretat i la neteja, finançar la gestió dels espais de gran afluència i invertir en l'àmbit firal i la promoció de la Fira de Barcelona. Actualment, la previsió de l'Ajuntament per a aquest 2024 és cobrar uns 95 milions d'euros derivats de la taxa turística, 75,1 dels quals provenen del recàrrec municipal i 19,9 de la part de l'impost turístic que gestiona el consistori.

Cost actual de la taxa turística a Barcelona
En blau, els casos que mostren el valor si s'aprova el nou recàrrec municipal

El recàrrec municipal a la taxa turística és una figura vigent des de 2021 i que es va crear per intentar compensar els efectes que el turisme té sobre la ciutat. A diferència de la taxa –la recaptació de la qual es reparteix al 50% entre la Generalitat i l'Ajuntament i només es pot destinar a la promoció turística i a la millora dels serveis relacionats amb el turisme i al control i inspecció de les activitats del sector–, el recàrrec és gestionat 100% pels ajuntaments i no té un ús finalista. En el cas de Barcelona, per exemple, a més de finançar part de la neteja o la seguretat de la ciutat, el recàrrec ha de servir per sufragar polítiques com ara la climatització d'escoles.

El Gremi d'Hotels rebutja la mesura

La líder d'ERC a l'Ajuntament, Elisenda Alamany, ha situat l'augment del recàrrec com un "primer pas" per buscar l'equilibri entre el turisme i viure a la ciutat. La dirigent republicana ha esgrimit un informe del 2020 fet per l'Institut d'Economia de Barcelona i la UB que sosté que amb els ingressos derivats de l'impost i del recàrrec no n'hi ha prou per fer front a les despeses que el turisme suposa per a la ciutat. En concret, ha apuntat que hi ha un decalatge de gairebé 50 milions d'euros entre els aproximadament 95 milions que ingressa l'Ajuntament i els més de 140 que es calcula que suposen les despeses vinculades al turisme.

A més de la pujada del recàrrec, la proposta aprovada pel ple amb els únics vots en contra del PP i de Vox planteja també reclamar al futur govern de la Generalitat que modifiqui la llei que regula la taxa turística per permetre als ajuntaments apujar el recàrrec més enllà del topall actual de 4 euros. Des de Junts, Ramon Tremosa ha avalat reclamar al Govern més marge fiscal, mentre que des dels comuns Janet Sanz ha reclamat anar més enllà i demanar que l'Ajuntament també passi a gestionar el 100% del que es recapta a través de la taxa i no el 50% com fins ara.

Després de la votació del ple, el Gremi d'Hotels ja ha mostrat el seu rebuig a la mesura al·legant que el sector "ja contribueix sobradament" amb els impostos que paga ara i que, calcula, suposen més de 400 milions d'euros en IVA, impost de societats, IAE i IBI.

L'Ajuntament defensa la F1 i la desfilada de Louis Vuitton

Abans, el ple havia discutit també sobre la política de grans esdeveniments a la ciutat arran d'una proposició del grup de Junts. La iniciativa, que exigia més transparència i informació al govern municipal sobre els costos i beneficis d'esdeveniments com la desfilada de Louis Vuitton al Parc Güell o l'exhibició de la Fórmula 1 al passeig de Gràcia, ha prosperat amb els vots a favor de Junts, Barcelona en Comú i ERC, l'abstenció del govern municipal i el vot en contra del PP i de Vox.

A més d'una major transparència, la proposició de Junts estableix també que qualsevol gran esdeveniment que es faci a la capital catalana tingui "la mínima afectació" sobre la vida dels barcelonins; vagi acompanyat d'una bona campanya informativa; generi un retorn "directe i tangible" als barris afectats i tingui en compte la llengua catalana i els "valors" que defensa la ciutat. Durant la seva intervenció, Xavier Trias ha remarcat que el seu grup no està en contra dels grans esdeveniments sinó "de la forma com es fan les coses". "Si només volen que l'alcalde es faci fotos, estan en un mal camí", ha dit Trias, que ha insistit que el que cal fer és explicar bé quins beneficis tenen per al conjunt de la ciutat els grans esdeveniments.

També la líder de Barcelona en Comú, Ada Colau, ha atacat Collboni per donar una imatge "cutre" de la ciutat i "deixar fer els lobbies" amb la desfilada de Louis Vuitton i l'exhibició de la Fórmula 1. Per la seva banda, el portaveu d'ERC, Jordi Castellana, ha incidit en la importància que aquesta mena d'esdeveniments tinguin un retorn clar per als veïns.

Tot i que el govern municipal s'ha abstingut, el tinent d'alcalde Jordi Valls ha reivindicat la celebració tant de l'exhibició de la Fórmula 1 com de la desfilada de Louis Vuitton. Valls ha deslligat tots dos esdeveniments de la promoció turística i els ha vinculat precisament amb l'aposta per fugir del "monocultiu turístic", ja que, segons ha argumentat, la Fórmula 1 és important per a companyies com Nissan, Chery o Seat. En el cas de Louis Vuitton, ha destacat les quatre factories industrials amb què compta a Catalunya i que donen feina a 2.000 treballadors.

stats